El silenci dels arbres: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:
| congress =
| congress =
| oclc =
| oclc =
| precedit per =
| precedit per = ''Cinc nits de febrer'' (2000)
| seguit de =
| seguit de = ''La decisió de Brandes'' (2006)
}}
}}
'''''El silenci dels arbres''''' és una novel·la de [[Eduard Márquez]] publicada el 2003. La novel·la va quedar finalista en els [[Premi Llibreter de narrativa|Premis Llibreter de narrativa]]. Segons el crític Javier Cisneros «...és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa».{{Sfn|Cisneros|any = 2007}}. El 2004 va ser traduït a l'alemany per Ilse Layer.<ref>{{ref-web|url = https://www.uni-frankfurt.de/44860030/Bibliographie_der_ins_Deutsche_uebersetzten_kat_Literatur |títol = Bibliographie der ins Deutsche übersetzten katalanischen Literatur, Addenda 2004-2007|editor = Goethe Universität, Institut für Romanische Sprachen und Literaturen|lloc = Frankfurt del main}}</ref>
'''''El silenci dels arbres''''' és una novel·la de [[Eduard Márquez]] publicada el 2003. La novel·la va quedar finalista en els [[Premi Llibreter de narrativa|Premis Llibreter de narrativa]]. Segons el crític Javier Cisneros «...és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa».{{Sfn|Cisneros|any = 2007}}. El 2004 va ser traduït a l'alemany per Ilse Layer.<ref>{{ref-web|url = https://www.uni-frankfurt.de/44860030/Bibliographie_der_ins_Deutsche_uebersetzten_kat_Literatur |títol = Bibliographie der ins Deutsche übersetzten katalanischen Literatur, Addenda 2004-2007|editor = Goethe Universität, Institut für Romanische Sprachen und Literaturen|lloc = Frankfurt del main}}</ref>

Revisió del 14:36, 25 gen 2016

Infotaula de llibreEl silenci dels arbres
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorEduard Márquez
LlenguaCatalà
Publicació2003
EditorEmpúries
Dades i xifres
GènereNovel·la
Nombre de pàgines144
Sèrie
Cinc nits de febrer (2000)
La decisió de Brandes (2006) →
Altres
ISBN978-84-7596-636-6

El silenci dels arbres és una novel·la de Eduard Márquez publicada el 2003. La novel·la va quedar finalista en els Premis Llibreter de narrativa. Segons el crític Javier Cisneros «...és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa».[1]. El 2004 va ser traduït a l'alemany per Ilse Layer.[2]

Argument

La història comença amb el violinista Andreas Hymer quan arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Angela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de la música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d'aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.

Els personatges principals són Andreas Hymer, Angela Jensen, Ernest Bolsi, Sophie Kesner i Penises. La novel·la alterna el relat amb els textos de dotze cartes entre els protagonistes. Per ordre d'aparició:

  1. Konrad escriu a Lara com malviuen a la ciutat, però encara així té ganes de viure per la il·lusió tornar a veure Lara i envoltar-se de gent que no es limita a esperar.
  2. Arif explica als seus amics que no podrà col·laborar en el seu diari perquè ja fa molt temps que no escriu res. Sense cap manera de comunicar-se, les històries d'altra gent li ajuden a viure el dia a dia.
  3. Norah explica a la seva família que la seva filla Elma és morta degut al càncer, també descriu com va superant la tristesa amb la feina d'ajudar persones que no tenen menjar; donant-los àpats al restaurant.
  4. Annie explica a la seva germana com viu a la ciutat, esperant un dia rere l'altre amb l'única il·lusió de la seva carta. Sense res a fer, va visitant el museu que està quasi sempre tancat per les bombardejos. No creu que les coses tornin a ser com abans, quan mira les fotografies un cop i un altre.
  5. Aline explica a Ilya com passen els dies; rememorant abans quan era mestra. També li diu que el llibre que li va regalar ja fa temps li fa sentir com si tingués una ànima bessona.
  6. Claude explica a Jan com viu cinc dies al front i dos a casa, sense cap altra sortida més que ser soldat. Coneix Andreas Hymer i explica com la seva música l'anima a seguir endavant. A més, li demana dos jocs de cordes Infeld vermelles per la seva mania.
  7. Aldina explica a Judit com viu a la ciutat, menjant pasta i arròs; jugant amb una nena sense poder sortir de l'edifici; veient com els seus pares pateixen; i l'única cosa que l'impulsa a viure és un amulet, l'ànima d'un violí.
  8. Olga.
  9. Mare de Louise.
  10. Kurt.
  11. Luca.
  12. Franz.

Bibliografia

  • Matalí, Ester F. «Critica: “El silenci dels arbres” d’Eduard Márquez». La Finestra Digital, 17-12-2007.
  • Cisneros, Javier «Eduard Márquez, voluntat d'estil, Javier Cisnerosa». LletrA, 2007 [Consulta: 17 maig 2013]. «[L'autor] continua narrant en tercera persona i en rigorós present, que, en aquesta ocasió fins i tot, s'amplia als salts en el temps i als freqüents flash-backs dels protagonistes. Malgrat la dificultat d'aquest repte, l'articulació amb el relat principal és reeixida i s'aconsegueix un corprenedor efecte de proximitat dels records.»
  • Miró, Carles «La barrera del so» (pdf). Avui, 09-10-2003, pàg. XV.

Referències

  1. Cisneros, 2007.
  2. «Bibliographie der ins Deutsche übersetzten katalanischen Literatur, Addenda 2004-2007». Frankfurt del main: Goethe Universität, Institut für Romanische Sprachen und Literaturen.