Sierra Morena: diferència entre les revisions
Contingut canviat per « == pollo frito :D == ES una cosa muy especial especialmente especializada en cosas especialmente especiales {{cal coor esp}} Categoria:Serralades d'Espanya». |
m Revertides les edicions de 81.38.56.223. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:P n despenaperros.jpg|thumb|La Sierra Morena al [[Despeñaperros]].]] |
|||
La '''''Sierra Morena''''' és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la [[Meseta Central]]. |
|||
== pollo frito :D == |
|||
ES una cosa muy especial especialmente especializada en cosas especialmente especiales |
|||
== Particularitats == |
|||
Es va formar durant l'[[Era terciària]], fruit del moviment orogènic alpí. S'estén 400 km. al nord d'[[Andalusia]] i en direcció est a oest, de la ''Sierra de Alcaraz'' fins a la frontera amb [[Portugal]]. El seu pic més alt és Bañuelo (1.320 m). La vegetació principal és el [[roure]] i els arbres de castanya. La serralada també és rica en una gran varietat de minerals, com ara el [[coure]], el [[plom]] i el [[carbó]]. Comprèn diverses serres: la [[Sierra Madrona]], la [[Sierra de Aracena]], la [[Sierra_Norte|Serra Norte de Sevilla]], la [[Sierra de Horanchuelos]], la [[Sierra de Córdoba]] i la [[Sierra de Cardeña y Montoro]] entre altres. |
|||
La Serra Morena és creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats més grans de la regió. El Pas de [[Despeñaperros]] és la ruta principal a trlavés de les muntanyes i que uneix [[Castella]] amb [[Andalusia]]. |
|||
Aquesta serra era famosa pels [[bandit]]s en temps antics. La literatura espanyola va propagar la figura dels "bandits de Sierra Morena" durant el [[romanticisme]]. |
|||
== Música == |
|||
El compositor alemany [[Józef Ksawery Elsner]], el [[1811]] va compondre una òpera amb aquest nom, basada en el romanticisme de l'època. |
|||
== Vegeu també == |
|||
[[Fitxer:SierraMadronaRobledillo.jpg|thumb|La Serra Madrona]] |
|||
* [[Bandolerisme]] |
|||
== Bibliografia == |
|||
{{commonscat}} |
|||
* B. de Quirós y L. Ardila, ''El Bandolerismo Andaluz''. Ed. Turner. Madrid, 1988 |
|||
* J. M. López de Abiada y J. A. Rodríguez Martín, ''Calas en el fenómeno del bandolerismo andaluz desde la literatura y la historiografía: bibliografía reciente''. Iberoamericana. América Latina, España, Portugal: Ensayos sobre letras, historia y sociedad. Notas. Reseñas iberoamericanas, ISSN 1577-3388 |
|||
* J. Santos Torres, ''El Bandolerismo en España: Una Historia Fuera de la Ley''. Ed. Temas de hoy. Madrid, 1995. |
|||
* Julián Zugasti y Sáenz, ''El bandolerismo: Estudio social y memorias históricas'' (1876-1880). |
|||
{{Comarques d'Andalusia}} |
|||
{{cal coor esp}} |
{{cal coor esp}} |
||
Revisió del 10:43, 1 feb 2016
La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.
Particularitats
Es va formar durant l'Era terciària, fruit del moviment orogènic alpí. S'estén 400 km. al nord d'Andalusia i en direcció est a oest, de la Sierra de Alcaraz fins a la frontera amb Portugal. El seu pic més alt és Bañuelo (1.320 m). La vegetació principal és el roure i els arbres de castanya. La serralada també és rica en una gran varietat de minerals, com ara el coure, el plom i el carbó. Comprèn diverses serres: la Sierra Madrona, la Sierra de Aracena, la Serra Norte de Sevilla, la Sierra de Horanchuelos, la Sierra de Córdoba i la Sierra de Cardeña y Montoro entre altres.
La Serra Morena és creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats més grans de la regió. El Pas de Despeñaperros és la ruta principal a trlavés de les muntanyes i que uneix Castella amb Andalusia.
Aquesta serra era famosa pels bandits en temps antics. La literatura espanyola va propagar la figura dels "bandits de Sierra Morena" durant el romanticisme.
Música
El compositor alemany Józef Ksawery Elsner, el 1811 va compondre una òpera amb aquest nom, basada en el romanticisme de l'època.
Vegeu també
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sierra Morena |
- B. de Quirós y L. Ardila, El Bandolerismo Andaluz. Ed. Turner. Madrid, 1988
- J. M. López de Abiada y J. A. Rodríguez Martín, Calas en el fenómeno del bandolerismo andaluz desde la literatura y la historiografía: bibliografía reciente. Iberoamericana. América Latina, España, Portugal: Ensayos sobre letras, historia y sociedad. Notas. Reseñas iberoamericanas, ISSN 1577-3388
- J. Santos Torres, El Bandolerismo en España: Una Historia Fuera de la Ley. Ed. Temas de hoy. Madrid, 1995.
- Julián Zugasti y Sáenz, El bandolerismo: Estudio social y memorias históricas (1876-1880).
