Làpites: diferència entre les revisions
afegeixo dades i referència |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:South metope 26 Parthenon BM.jpg|thumb|Làpita lluitant contra un centaure: una [[metopa]] del [[Partenó]]]] |
[[Fitxer:South metope 26 Parthenon BM.jpg|thumb|Làpita lluitant contra un centaure: una [[metopa]] del [[Partenó]]]] |
||
Els '''làpites''' (''Lapithae'', Λαπίθαι), foren |
Els '''làpites''' (''Lapithae'', Λαπίθαι), foren un poble de [[Tessàlia]] que pertany tant a la història com a la mitologia. En orígen vivien a les serralades de [[Pindos (muntanyes)|Pindos]], del [[Pèlion]] i de l'[[Mont Ossa|Ossa]], d'on havien expulsat els [[pelasgs]], que n'eren els primers pobladors. També havien habitat [[Olenos]], [[Elis]], [[Rodes (ciutat)|Rodes]] i [[Cnidos]]. Com els [[mirmídons]] i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic. |
||
Els làpites, o potser només la família més destacada d'ells, són considerats descendents del déu-riu tessali [[Peneu]] i de la nimfa [[Creüsa (filla de Gea)|Creüsa]]. Entre d'altres fills, Peneu i Creüsa havien tingut una filla, [[Estilbe]], la qual havia tingut amb [[Apol·lo]], '''Làpites''', [[epònim]] dels làpites, i '''Centaure''', també epònim dels [[centaures]]. Entre els membres més destacats del poble hi figuren [[Flègies]], [[Ceneu]], [[Ixió]], o [[Piritous]]. |
|||
Com els mirmidons i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic. Les genealogies els fan parents dels [[Centaure (mitologia)|centaures]]. |
|||
Els làpites intervenen en diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica la lluita que van mantenir contra els centaures. Hèracles també va lluitar contra ells, a favor d'[[Egimi]], enemic dels làpites. Els mitògrafs anomenen diversos làpites entre els caçadors del [[senglar de Calidó]] i entre els [[argonautes]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=314|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
| ⚫ | |||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
| ⚫ | |||
{{ORDENA:Lapites}} |
{{ORDENA:Lapites}} |
||
Revisió del 13:12, 8 feb 2016
Els làpites (Lapithae, Λαπίθαι), foren un poble de Tessàlia que pertany tant a la història com a la mitologia. En orígen vivien a les serralades de Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors. També havien habitat Olenos, Elis, Rodes i Cnidos. Com els mirmídons i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic.
Els làpites, o potser només la família més destacada d'ells, són considerats descendents del déu-riu tessali Peneu i de la nimfa Creüsa. Entre d'altres fills, Peneu i Creüsa havien tingut una filla, Estilbe, la qual havia tingut amb Apol·lo, Làpites, epònim dels làpites, i Centaure, també epònim dels centaures. Entre els membres més destacats del poble hi figuren Flègies, Ceneu, Ixió, o Piritous.
Els làpites intervenen en diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica la lluita que van mantenir contra els centaures. Hèracles també va lluitar contra ells, a favor d'Egimi, enemic dels làpites. Els mitògrafs anomenen diversos làpites entre els caçadors del senglar de Calidó i entre els argonautes.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 314. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 133-134. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làpites |