Làpites: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Barcelona, octubre del 1997 +Barcelona, octubre del 1997)
afegeixo dades i referència
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:South metope 26 Parthenon BM.jpg|thumb|Làpita lluitant contra un centaure: una [[metopa]] del [[Partenó]]]]
[[Fitxer:South metope 26 Parthenon BM.jpg|thumb|Làpita lluitant contra un centaure: una [[metopa]] del [[Partenó]]]]
Els '''làpites''' (''Lapithae'', Λαπίθαι), foren una raça mítica de [[Tessàlia]]. Entre els membres més destacats del poble hi figuren [[Flègies]], [[Ixió]], o [[Piritous]].
Els '''làpites''' (''Lapithae'', Λαπίθαι), foren un poble de [[Tessàlia]] que pertany tant a la història com a la mitologia. En orígen vivien a les serralades de [[Pindos (muntanyes)|Pindos]], del [[Pèlion]] i de l'[[Mont Ossa|Ossa]], d'on havien expulsat els [[pelasgs]], que n'eren els primers pobladors. També havien habitat [[Olenos]], [[Elis]], [[Rodes (ciutat)|Rodes]] i [[Cnidos]]. Com els [[mirmídons]] i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic.


Els làpites, o potser només la família més destacada d'ells, són considerats descendents del déu-riu tessali [[Peneu]] i de la nimfa [[Creüsa (filla de Gea)|Creüsa]]. Entre d'altres fills, Peneu i Creüsa havien tingut una filla, [[Estilbe]], la qual havia tingut amb [[Apol·lo]], '''Làpites''', [[epònim]] dels làpites, i '''Centaure''', també epònim dels [[centaures]]. Entre els membres més destacats del poble hi figuren [[Flègies]], [[Ceneu]], [[Ixió]], o [[Piritous]].
Com els mirmidons i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic. Les genealogies els fan parents dels [[Centaure (mitologia)|centaures]].

Els làpites intervenen en diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica la lluita que van mantenir contra els centaures. Hèracles també va lluitar contra ells, a favor d'[[Egimi]], enemic dels làpites. Els mitògrafs anomenen diversos làpites entre els caçadors del [[senglar de Calidó]] i entre els [[argonautes]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=314|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 133-134. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}


* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 133-134.

{{ORDENA:Lapites}}
{{ORDENA:Lapites}}



Revisió del 13:12, 8 feb 2016

Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó

Els làpites (Lapithae, Λαπίθαι), foren un poble de Tessàlia que pertany tant a la història com a la mitologia. En orígen vivien a les serralades de Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors. També havien habitat Olenos, Elis, Rodes i Cnidos. Com els mirmídons i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic.

Els làpites, o potser només la família més destacada d'ells, són considerats descendents del déu-riu tessali Peneu i de la nimfa Creüsa. Entre d'altres fills, Peneu i Creüsa havien tingut una filla, Estilbe, la qual havia tingut amb Apol·lo, Làpites, epònim dels làpites, i Centaure, també epònim dels centaures. Entre els membres més destacats del poble hi figuren Flègies, Ceneu, Ixió, o Piritous.

Els làpites intervenen en diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica la lluita que van mantenir contra els centaures. Hèracles també va lluitar contra ells, a favor d'Egimi, enemic dels làpites. Els mitògrafs anomenen diversos làpites entre els caçadors del senglar de Calidó i entre els argonautes.[1]

Referències

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 314. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 133-134. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làpites