Ramón Piñeiro López: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El 1950 va dissoldre el [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]] i va fundar a Vigo l'[[Editorial Galaxia]], que en ple franquisme va publicar no sols llibresw de [[literatura gallega]], sinó també sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i polítics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre [[Xosé Manuel Beiras]]. El 1966 deixà l'editorial i marxà als [[Estats Units]], on treballà un temps a la [[Universitat de Middlebury]] ([[Vermont]]). El 1967 fou escollit membre de la [[Real Academia Gallega]] amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per [[Domingo García-Sabell]]. |
El 1950 va dissoldre el [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]] i va fundar a Vigo l'[[Editorial Galaxia]], que en ple franquisme va publicar no sols llibresw de [[literatura gallega]], sinó també sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i polítics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre [[Xosé Manuel Beiras]]. El 1966 deixà l'editorial i marxà als [[Estats Units]], on treballà un temps a la [[Universitat de Middlebury]] ([[Vermont]]). El 1967 fou escollit membre de la [[Real Academia Gallega]] amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per [[Domingo García-Sabell]]. |
||
Les seves pretensions polítiques eren que tots els partits polítics, nacionalistes o no, assumissin les reivindicacions galleguistes més bàsiques. Per això va fundar el grup [[Realidade Galega]], des del qual assessorà a futurs líders com como [[Xosé Manuel Beiras]], [[Xaime Illa Couto]] o [[Xerardo Fernández Albor]]. Durant els anys setanta el seu lideratge i prestigi en el [[nacionalisme gallec]] de l'interior fou contestat pels sectors joves més radicals i propers al [[marxisme]], com [[Xosé Loís Méndez Ferrín]] i altres militants de la [[Unión do Pobo Galego]]. Tot i això, ell defensà sempre un galleguisme difús, i a les eleccions autonòmiques gallegues fou escollit diputat a les llistes del Partit dels Socialistes de Galícia-[[PSOE]]. |
Les seves pretensions polítiques eren que tots els partits polítics, nacionalistes o no, assumissin les reivindicacions galleguistes més bàsiques. Per això va fundar el grup [[Realidade Galega]], des del qual assessorà a futurs líders com como [[Xosé Manuel Beiras]], [[Xaime Illa Couto]] o [[Xerardo Fernández Albor]]. Durant els anys setanta el seu lideratge i prestigi en el [[nacionalisme gallec]] de l'interior fou contestat pels sectors joves més radicals i propers al [[marxisme]], com [[Xosé Loís Méndez Ferrín]] i altres militants de la [[Unión do Pobo Galego]]. Tot i això, ell defensà sempre un galleguisme difús, i a les [[eleccions autonòmiques gallegues]] fou escollit diputat a les llistes del [[Partit dels Socialistes de Galícia]]-[[PSOE]]. |
||
El 1984 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]]. |
El 1984 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]]. |
||
Revisió del 22:50, 24 nov 2007
Ramón Piñeiro López (Amea, Láncara, província de Lugo, 31 de maig de 1915 - Santiago de Compostela, 27 d'agost de 1990) fou un escriptor, assagista i polític gallec.
El 1932 va ingressar a les joventuts del Partit Galleguista, on conegué Ramón Otero Pedrayo i participà en el Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936. Durant la guerra civil espanyola lluità a la força en el bàndol nacional, i en acabar la guerra estudià filosofia a la Universitat de Santiago de Compostela. Des del 1943 fou secretari polític del Comité Executiu del Partit Galleguista a l'interior, i col·laborà amb nacionalistes gallecs i bascs en el pacte Galeusca, però el 1946 fou detingut i passà tres anys a la presó. Quan sortí de la presó es mostrà totalment de l'activisme cultural que no pas de la lluita armada, cosa que l'enfrontà amb els gallecs exiliats a Argentina.
El 1950 va dissoldre el Partit Galleguista i va fundar a Vigo l'Editorial Galaxia, que en ple franquisme va publicar no sols llibresw de literatura gallega, sinó també sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i polítics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre Xosé Manuel Beiras. El 1966 deixà l'editorial i marxà als Estats Units, on treballà un temps a la Universitat de Middlebury (Vermont). El 1967 fou escollit membre de la Real Academia Gallega amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per Domingo García-Sabell.
Les seves pretensions polítiques eren que tots els partits polítics, nacionalistes o no, assumissin les reivindicacions galleguistes més bàsiques. Per això va fundar el grup Realidade Galega, des del qual assessorà a futurs líders com como Xosé Manuel Beiras, Xaime Illa Couto o Xerardo Fernández Albor. Durant els anys setanta el seu lideratge i prestigi en el nacionalisme gallec de l'interior fou contestat pels sectors joves més radicals i propers al marxisme, com Xosé Loís Méndez Ferrín i altres militants de la Unión do Pobo Galego. Tot i això, ell defensà sempre un galleguisme difús, i a les eleccions autonòmiques gallegues fou escollit diputat a les llistes del Partit dels Socialistes de Galícia-PSOE.
El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Obres
- Siñificado metafísico da saudade (1951)
- Pra unha filosofía da saudade (1953)
- A saudade en Rosalía (1952)