Fedre (diàleg): diferència entre les revisions

Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El banquet. És de la penúltima fase de l'obra de Plató i va ser escrit l'any 370 aC. El diàleg parla del valor de la retòrica en connexió amb la filosofia. També del tema de l'amor. Se'l considera un dels més bells i poètics en la producció de Plató, especialment les seves descripcions de l'enamorament. A més, parla de l'escriptura i la seva relació amb la memòria.

Estructura

El diàleg comença amb el discurs de Lísies, que parla sobre l'enamorament. A això, Sòcrates refuta dient que parlar de l'enamorament o l'amor en sentit negatiu va en contra dels déus, ja que l'amor és una divinitat (Afrodita i Eros) i, si és una divinitat, no pot ser dolent sinó bo.

Comença el primer discurs de Sòcrates, en el qual es parla de les formes del desig, que es divideix en dues:

A) El desig com a seny.

B) El desig com a disbauxa. Aquest, alhora, s'explica amb la disbauxa que es té pel menjar, per la beguda i el cos. Aquest últim és una empenta cap a l'amor que entra pels sentits, per portar al món cognoscible i així poder observar la veritat.

El segon discurs de Sòcrates ens parla sobre la bogeria i la subdivideix en dues:

A) La bogeria com a malaltia humana.

B) La bogeria com a inspiració divina. La bogeria com a inspiració divina se subdivideix en 4:

B.1 La profètica (Apol·lo)

B.2 Els rituals místics (Dionís)

B.3 La poètica (muses)

B.4 La del desig corporal (Afrodita i Eros)

Aquestes subdivisions, i en especial l'última, demostren el desig d'explicar com l'ànima en si, també en ser alguna cosa divina, té un destí. En aquest discurs, també es pot diferenciar l'associació de l'ànima tripartida que fa Plató. L'ànima és representada per una al·legoria en què es relaciona l'auriga i els dos cavalls que tiren d'aquesta; a més, l'ànima és alada. També adverteix en aquest discurs que els destins de l'ànima són en total nou, d'acord amb la quantitat de veritat que hagi vist l'ànima alada en el seu viatge seguint els déus. Aquestes són:

Filòsofs
Reis
Polítics
Comerciants
Poetes
Endevins
Artesans o camperols
Sofistes
Tirans

Aquests són els nou destins en què l'ànima pot caure després de despistar-se del camí dels déus. Aquest distracció es deu a la diferència que hi ha entre els cavalls i l'auriga de l'ànima i el dels déus. L'ànima és alada i en caure del camí perd aquestes ales. En fer una vida filosòfica durant tres vides, això farà que l'ànima torni a ser alada i no es quedi a la Terra pel període de 10.000 anys, que és el temps que tarda a sortir-li novament les ales.

En el decurs del diàleg, es parla també de la retòrica i es busca la seva definició. Aquesta, a la vegada, és comparada amb els supòsits mestres de l'època en retòrica com Gòrgies de Leontins, Lísies, i alguns sofistes. També es fa al·lusió a Pèricles, que va aprendre per Anaxàgores la naturalesa de les coses. Segons el Sòcrates platònic, això és fonamental perquè Pèricles va desenvolupar la seva retòrica a partir d'un coneixement de l'universal; encara que no prengués bones decisions, segons el parer de Sòcrates, era perdonat per exercir la retòrica amb fins naturals. Finalment, parla sobre l'escriptura: ens hem de remuntar al mite de Thamus i Theuts, que eren el rei d'Egipte i una divinitat, coneixedor d'un gran nombre d'arts però sobretot de les lletres, respectivament. El mite dóna a entendre que el rei d'Egipte reclama a Theust que l'escriptura no és la veritable saviesa de l'ésser humà sinó més aviat el record que un té a través de la paraula (anamnesi).

Bibliografia

Diàlegs, vol. IX (Fedre), intr. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge.

Enllaços externs

Diàlegs, vol. IX (Fedre) en català.
Fedre (obra en línia). Edició de Patricio de Azcárate (1872).
Hermetic Net Textos.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Diàlegs de Plató}}
-[[Fitxer:Head Platon Glyptothek Munich 548.jpg|thumb|150px|Plató a la Glyptothek de [[Mònaco]].]]
+[[Fitxer:Head Platon Glyptothek Munich 548.jpg|thumb|150px|Plató a la Glyptothek de [[Mònaco]]]]
-El '''Fedre''' és un diàleg platònic posterior a ''[[La República]]'' que presenta moltes afinitats temàtiques amb ''[[El banquet]]''. És de la penúltima fase de l'obra de [[Plató]] i va ser escrit l'any [[370 aC]]. El [[diàleg]] parla del valor de la [[retòrica]] en connexió amb la [[filosofia]]. També del tema de l'[[amor]]. Se'l considera un dels més bells i poètics en la producció de Plató, especialment les seves descripcions de l'[[enamorament]]. A més parla de l'escriptura i la seva relació amb la memòria.
+'''''Fedre''''' és un diàleg platònic posterior a ''[[La República]]'' que presenta moltes afinitats temàtiques amb ''[[El banquet]]''. És de la penúltima fase de l'obra de [[Plató]] i va ser escrit l'any [[370 aC]]. El [[diàleg]] parla del valor de la [[retòrica]] en connexió amb la [[filosofia]]. També del tema de l'[[amor]]. Se'l considera un dels més bells i poètics en la producció de Plató, especialment les seves descripcions de [[enamorament|l'enamorament]]. A més, parla de l'escriptura i la seva relació amb la memòria.
 == Estructura ==
-El diàleg comença amb el discurs de [[Lísies]] que parla sobre l'enamorament. A això [[Sòcrates]] refuta dient que parlar de l'enamorament o l'amor en sentit negatiu va en contra dels déus, ja que, l'amor és una divinitat (Afrodita i Eros) i si és una divinitat no pot ser dolent sinó bo.
+El diàleg comença amb el discurs de [[Lísies]], que parla sobre l'enamorament. A això, [[Sòcrates]] refuta dient que parlar de l'enamorament o l'amor en sentit negatiu va en contra dels déus, ja que l'amor és una divinitat (Afrodita i Eros) i, si és una divinitat, no pot ser dolent sinó bo.
-Comença el primer discurs de Sòcrates en el qual es parla de les formes del desig que es divideix en dues:
+Comença el primer discurs de Sòcrates, en el qual es parla de les formes del desig, que es divideix en dues:
-A) El desig com seny.
+A) El desig com a seny.
-B) El desig com disbauxa .- Aquest alhora s'explica amb la disbauxa que es té pel menjar, beguda i el cos. Aquest últim és una empenta cap a l'amor que entra pels sentits per portar al món cognoscible i així poder observar la veritat.
+B) El desig com a disbauxa. Aquest, alhora, s'explica amb la disbauxa que es té pel menjar, per la beguda i el cos. Aquest últim és una empenta cap a l'amor que entra pels sentits, per portar al món cognoscible i així poder observar la veritat.
-El segon discurs de [[Sòcrates]] ens parla sobre la bogeria i les subdivideix en dues:
+El segon discurs de [[Sòcrates]] ens parla sobre la bogeria i la subdivideix en dues:
 A) La bogeria com a malaltia humana.
-B) La bogeria com a inspiració divina .- La bogeria com a inspiració divina se subdivideix en 4:
+B) La bogeria com a inspiració divina. La bogeria com a inspiració divina se subdivideix en 4:
 : B.1 La profètica ([[Apol·lo]])
 : B.2 Els rituals místics ([[Dionís]])
-: B.3 La poètica ([[Muses]])
+: B.3 La poètica ([[muses]])
 : B.4 La del desig corporal ([[Afrodita]] i [[Eros (fill d'Ares)|Eros]])
-Aquestes subdivisions i en especial l'última demostren el desig d'explicar com l'ànima en si també en ser alguna cosa diví té un destí. En aquest discurs també es pot diferenciar l'associació de l'ànima tripartida que fa [[Plató]]. L'ànima és representada per una legoria en què es relaciona l'auriga i els dos cavalls que tiren d'ella, a més, l'ànima és alada. També adverteix en aquest discurs que les destinacions de l'ànima són en total nou d'acord a la quantitat de veritat que hagi vist l'ànima alada en el seu viatge seguint als déus. Aquestes són:
+Aquestes subdivisions, i en especial l'última, demostren el desig d'explicar com l'ànima en si, també en ser alguna cosa divina, té un destí. En aquest discurs, també es pot diferenciar l'associació de l'ànima tripartida que fa [[Plató]]. L'ànima és representada per una al·legoria en què es relaciona l'auriga i els dos cavalls que tiren d'aquesta; a més, l'ànima és alada. També adverteix en aquest discurs que els destins de l'ànima són en total nou, d'acord amb la quantitat de veritat que hagi vist l'ànima alada en el seu viatge seguint els déus. Aquestes són:
-# Filòsofs.
+# Filòsofs
-# Reis.
+# Reis
-# Polítics.
+# Polítics
-# Comerciants.
+# Comerciants
-# Poetes.
+# Poetes
-# Endevins.
+# Endevins
-# Artesans o camperols.
+# Artesans o camperols
-# Sofistes.
+# Sofistes
-# Tirans.
+# Tirans
-Aquests són els nou destinacions en què l'ànima pot caure després de despistar del camí dels déus. Aquest distracció es deu a la diferència que hi ha entre els cavalls i l'auriga de l'ànima i el dels déus.
+Aquests són els nou destins en què l'ànima pot caure després de despistar-se del camí dels déus. Aquest distracció es deu a la diferència que hi ha entre els cavalls i l'auriga de l'ànima i el dels déus.
-L'ànima és alada i al caure del camí perd aquestes ales. En fer una vida filosòfica durant tres vides això farà que l'ànima torni a ser alada i no es quedi a la terra pel període de 10.000 anys que és el temps en què tarda a sortir novament les ales.
+L'ànima és alada i en caure del camí perd aquestes ales. En fer una vida filosòfica durant tres vides, això farà que l'ànima torni a ser alada i no es quedi a la Terra pel període de 10.000 anys, que és el temps que tarda a sortir-li novament les ales.
-En el decurs del diàleg es parla també de la retòrica i es busca la seva definició. Aquesta a la vegada és comparada amb els supòsits mestres de l'època en retòrica com [[Gòrgies de Leontins]], Lísies, i alguns sofistes. També es fa al·lusió a [[Pèricles]] que va aprendre per [[Anaxàgores]] la naturalesa de les coses. Segons el Sòcrates platònic això és fonamental perquè Pèricles va desenvolupar la seva retòrica a partir d'un coneixement de l'universal encara que no prengués bones decisions segons el parer de Sòcrates, era perdonat per exercir la retòrica amb fins naturals. Finalment parla sobre l'escriptura a això ens hem de remuntar al mite de Thamus i Theuts que eren el rei d'Egipte i una divinitat, coneixedor d'un gran nombre d'arts però sobretot de les lletres, respectivament. El mite dóna a entendre que el rei d'Egipte reclama a Theust que l'escriptura no és la veritable saviesa de l'home sinó més aviat el record que un té a través de la paraula ([[Anamnesi (filosofia)|anamnesi]]).
+En el decurs del diàleg, es parla també de la retòrica i es busca la seva definició. Aquesta, a la vegada, és comparada amb els supòsits mestres de l'època en retòrica com [[Gòrgies de Leontins]], Lísies, i alguns sofistes. També es fa al·lusió a [[Pèricles]], que va aprendre per [[Anaxàgores]] la naturalesa de les coses. Segons el Sòcrates platònic, això és fonamental perquè Pèricles va desenvolupar la seva retòrica a partir d'un coneixement de l'universal; encara que no prengués bones decisions, segons el parer de Sòcrates, era perdonat per exercir la retòrica amb fins naturals. Finalment, parla sobre l'escriptura: ens hem de remuntar al mite de Thamus i Theuts, que eren el rei d'Egipte i una divinitat, coneixedor d'un gran nombre d'arts però sobretot de les lletres, respectivament. El mite dóna a entendre que el rei d'Egipte reclama a Theust que l'escriptura no és la veritable saviesa de l'ésser humà sinó més aviat el record que un té a través de la paraula [[Anamnesi (filosofia)|(anamnesi).]]
 == Bibliografia ==
@@ Línia 42: / Línia 42: @@
 == Enllaços externs ==
-* [http://books.google.cat/books?id=YKvMIhsv4aUC&lpg=PP1&dq=fedre%20platt%C3%B3&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Diàlegs, vol. IX (Fedre) en català]
+* [http://books.google.cat/books?id=YKvMIhsv4aUC&lpg=PP1&dq=fedre%20platt%C3%B3&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q&f=false ''Diàlegs'', vol. IX (Fedre) en català].
-* [http://www.filosofia.org/cla/pla/azc02261.htm Fedre] (obra en línia). Edició de Patricio de Azcárate (1872)
+* [http://www.filosofia.org/cla/pla/azc02261.htm ''Fedre''] (obra en línia). Edició de Patricio de Azcárate (1872).
-* [http://www.ctv.es/USERS/hermetica/textos/ascast.htm Hermetic Net Textos]
+* [http://www.ctv.es/USERS/hermetica/textos/ascast.htm Hermetic Net Textos].
 {{Autoritat}}