Francesc de Cordelles i Ramanyer: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
cal millorar format però s'han aportat refs
Línia 1: Línia 1:
{{MI}}
{{FVA|data=febrer de 2016}}
Abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.
'''Francesc de Cordelles i Ramanyer''', Abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.


Va néixer a Barcelona el 1650 (morí a Gerri el 1739<ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>). Pertanyia a una antiga nissaga de la burgesia catalana de Barcelona fundadora del [[Col·legi de Cordelles]]. Un avantpassat seu, el Canonge '''[[Jaume Cordelles i Oms]]''', havia estat el '''79è President de la Generalitat de Catalunya'''.
Va néixer a Barcelona el 1650 (morí a Gerri el 1739<ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>). Pertanyia a una antiga nissaga de la burgesia catalana de Barcelona fundadora del [[Col·legi de Cordelles]]. Un avantpassat seu, el Canonge '''[[Jaume Cordelles i Oms]]''', havia estat el '''79è President de la Generalitat de Catalunya'''.

Revisió del 20:29, 14 feb 2016

L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció.
La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.

Francesc de Cordelles i Ramanyer, Abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.

Va néixer a Barcelona el 1650 (morí a Gerri el 1739[1]). Pertanyia a una antiga nissaga de la burgesia catalana de Barcelona fundadora del Col·legi de Cordelles. Un avantpassat seu, el Canonge Jaume Cordelles i Oms, havia estat el 79è President de la Generalitat de Catalunya.

Família

Era fill d'en Galceran de Cordelles i de Vilar, Senyor de Mura i de Castellnou de Bages i de Rosalia de Ramanyer. Era germà de Felicià de Cordelles i Ramanyer, de Miquel de Cordelles i Ramanyer i de Jaume de Cordelles i Ramanyer[2], tots ells compromesos des de l'inici fins al final amb la causa austriacista. Els Cordelles eren austriacistes també per família. Isabel de Cordelles i Ramanyer, la seva germana, casà amb Georg Ignaz von Tattenbach (comandant militar de Girona quan va caure en mans dels borbònics) [1]. Tenia parentiu amb la família del marqués de Villafranca de Saragossa (L'esposa del marqués de Villafranca de Saragossa, Dña. Teresa Iñíguez amb la seva filla Antònia Teresa, van morir al monestir de Gerri on son enterrades a la capella del Pare San Benet)[3]. D'entre els seus vuit germans, els que més es destacaren en la lluita contra els filipistes foren en Felicià de Cordelles i Ramanyer, el Coronel Miquel de Cordelles i Ramanyer i el Coronel Jaume de Cordelles i Ramanyer.

Carrera eclesiàstica

Francesc prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abat temporal de Montserrat (1683-1693) i Abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir cremat por l'exèrcit francès de Felip d'Anjou el 1711, que dispersà l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes[3]. Va fer l'òrgan i el camarí del monestir [1].

Carrera política durant la guerra de Successió

Va ser un dels promotors del Parlament que es celebrà a Barcelona el 1705.

Compromès en tot moment amb l'autriacisme, pertanyia al cercle de confiança de l'Arxiduc d'Àustria que el nomenà membre de la Junta del Braç Eclesiàstic l'any 1705. Fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705-06, que proclamaren Carles III Comte de Barcelona. Després que es retiressin els anglesos, presidí la Junta de Braços del 1713, reunida a Barcelona des del 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que decidí prosseguir la Guerra a Ultrança contra els borbònics[4]. El 9 de juliol de 1713 la Junta de Braços va decidir la constitució d'una junta de govern de trenta-sis persones. Del Braç eclesiàstic s'hi van integrar els eclesiàstics austriacistes més militants, encapçalats per Francesc de Cordelles [5]. El 27 de febrer de 1714 es va elegir una nova junta de govern de 24 membres, amb quatre juntes. L'abat Cordelles formava part de la Junta Consultiva[5].

Retirada de la vida política y tornada al Monestir de Gerri

Acabada la guerra es va retirar al monestir de Sta. Maria de Gerri. Sembla que aconseguir salvar una part del patrimoni mobiliari dels Cordelles. Segons uns notarials de l'Arxiu Històric Comarcal de Sort (AHCS 517 1738 88v-89r) L'abat de Gerri Francesc de Cordelles va concedir l'any 1738 un benefici de 7.000 lliures als seus nebots de Malmercat: Francesc de Copons i de Cordelles, Maria Anna de Copons i de Cordelles, baronessa d'Eroles i Josepa de Copons i de Cordelles.;[1]

Segons un parell de notarials de l'Arxiu Històric Comarcal de Sort, Francesc de Cordelles va dipositar l'1 d'agost de 1737 a l'arxiu del monestir de Gerri d'un bagul tancat amb clau i segellat amb sis segells, ple de monedes d'or i de plata, i el va recuperar el 22 de gener de 1739, just abans de la seva defunció [1].

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pau Colom, pàg.43-45
  2. ↑ Francisco José Morales Roca, pàg.206
  3. ↑ 3,0 3,1 Enric MOLINÉ I COLL, pàg.213-216
  4. ↑ Aquest càrrec li corresponia a l’arquebisbe de Tarragona que s’hauria passat al bàndol filipista
  5. ↑ 5,0 5,1 Rosa Mª Alabrus

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Puig i Ferreté, Ignasi M. Institut d'Estudis Catalans. "El monestir de Santa Maria de Gerri: (segles XI-XV)", 1991. ISBN 8472831868 (o. c.),8472831876 (v. 1),8472831930 (v. 2). 
  • Alabrús, Rosa Mª. Pagès editors, Lleida. Felip V i l'opinió dels catalans, I, 2001. ISBN 84-7935-827-0. pp.149-165
  • Morales Roca, Francisco José. Hidalguía. Madrid. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) Tomo I (en castellà), 1983. ISBN 84-00-05398-2. pp.204,206
  • Manent, Albert. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Contribució a la història de l'església catalana, 1983. ISBN 84-7202-5599-4. pp.51-87
  • Torras i Ribé, Josep M. Romanyà Valls, SA. La guerra de Successió i el setges de Barcelona (1697-1714), 1999. ISBN 84-232-0608-4. pp.137-147
  • MOLINÉ I COLL, Enric. Tremp: Garsineu Ed. Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (1631-1835), 1998. pp.121-130
  • Colom, Pau. Malmercat, mil anys de rebel·lia (Treball de recerca de batxillerat). Sort: INS Hug Roger III, 2010. 
  • Mitjana de las Doblas, E. La Casa de Copons, 1942. 

Referències arxivístiques

  • AHCS Notarials Agustí Ciutat. Doc. 517 85v 1739
  • AHCS Notarials Agustí Ciutat. Doc. 517 88v-89r 1738
  • AHCS Notarials Agustí Ciutat. Doc. 517 16r-16v 1739

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Cordelles_i_Ramanyer&oldid=16435467»