Model escandinau: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} thumb|Banderes dels països nòrdics El '''model escandinau''' o '''model nòrdic''', també anomenat capitalisme nòr...». |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}} |
{{inacabat}} |
||
[[File:Nordiske-flag.jpg|thumb|Banderes dels països nòrdics]] |
[[File:Nordiske-flag.jpg|thumb|Banderes dels països nòrdics]] |
||
El '''model escandinau''' o '''model nòrdic''', també anomenat capitalisme nòrdic o socialdemocràcia nòrdica,<ref>Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen. ''The Nordic Model of Social Democracy.'' [[Palgrave Macmillan]], 2013. ISBN 1137013265</ref><ref>Pontusson, Jonas (2011). ''Once Again A Model: Nordic Social Democracy in a Globalized World.'' [https://books.google.com/books?id=9O15MzNKMuoC&lpg=PP1&pg=PA89#v=onepage&q&f=false pp 89–115] in ''What's Left of the Left: Democrats and Social Democrats in Challenging Times.'' Edited by James E. Cronin , George W. Ross, and James Shoch. [[Duke University Press]]. ISBN 0822350793.</ref> es un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als [[països nòrdics|països escandinaus]], [[Dinamarca]], [[Finlàndia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Islàndia]], que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d'estat de benestar integral i col·lectiu a |
El '''model escandinau''' o '''model nòrdic''', també anomenat capitalisme nòrdic o socialdemocràcia nòrdica,<ref>Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen. ''The Nordic Model of Social Democracy.'' [[Palgrave Macmillan]], 2013. ISBN 1137013265</ref><ref>Pontusson, Jonas (2011). ''Once Again A Model: Nordic Social Democracy in a Globalized World.'' [https://books.google.com/books?id=9O15MzNKMuoC&lpg=PP1&pg=PA89#v=onepage&q&f=false pp 89–115] in ''What's Left of the Left: Democrats and Social Democrats in Challenging Times.'' Edited by James E. Cronin , George W. Ross, and James Shoch. [[Duke University Press]]. ISBN 0822350793.</ref> es un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als [[països nòrdics|països escandinaus]], [[Dinamarca]], [[Finlàndia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Islàndia]], que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d'estat de benestar integral i col·lectiu a escala nacional.<ref>{{cite web |url=http://www.iea.org.uk/sites/default/files/publications/files/Sweden%20Paper.pdf |title=The surprising ingredients of Swedish success – free markets and social cohesion |date=June 25, 2013 |publisher=''[[Institute of Economic Affairs]]'' |accessdate=18 de febrer de 2016}}</ref>{{#tag:ref|El model nòrdic és un terme encunyat per descriure la combinació única de capitalisme de lliure mercat i els beneficis socials que han donat lloc a una societat que gaudeix d'una àmplia varietat de serveis d'alta qualitat, incloent l'educació i atenció mèdica gratuïta, i garantir els pagaments de les pensió per a jubilats. Aquests beneficis són finançats pels contribuents i administrats pel govern per al benefici de tots els ciutadans.<ref name="The Nordic Model: Pros and Cons">{{cite web |url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |title=The Nordic Model: Pros and Cons |date=June 25, 2013 |author=James E. McWhinney |publisher=Investopedia |accessdate=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} |
||
Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar "universalista" dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un sistema corporatiu que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern,{{#tag:ref|A finals de la dècada de 1950, el treball a les empreses de Suècia es va constituir en elaborades institucions plenament corporativistes respecte la negociació col·lectiva i la formulació de polítiques, tan públiques com privades (per a la capacitació laboral). Durant els anys 1950 i 1960, noves institucions corporativistes similars es van desenvolupar a Dinamarca i Noruega, a Àustria i els Països Baixos, i una mica més tard, a Bèlgica i Finlàndia.<ref name="James E. McWhinney">{{cite web |url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |title=The Nordic Model: Pros and Cons |date=June 25, 2013 |author=James E. McWhinney |publisher=Investopedia |accessdate=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} i un compromís amb la propietat privada generalitzada, i el lliure mercat i el lliure comerç.{{#tag:ref|El model es basa en una economia capitalista que fomenta la «destrucció creativa». Mentre que les lleis fan que sigui fàcil per a les empreses desfer-se dels treballadors i implementar models de negoci de transformació, els empleats gaudeixen de programes de benestar social molt generosos.<ref name="James E. McWhinney">{{cite web |url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |title=The Nordic Model: Pros and Cons |date=June 25, 2013 |author=James E. McWhinney |publisher=Investopedia |accessdate=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} |
Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar "universalista" dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un sistema corporatiu que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern,{{#tag:ref|A finals de la dècada de 1950, el treball a les empreses de Suècia es va constituir en elaborades institucions plenament corporativistes respecte la negociació col·lectiva i la formulació de polítiques, tan públiques com privades (per a la capacitació laboral). Durant els anys 1950 i 1960, noves institucions corporativistes similars es van desenvolupar a Dinamarca i Noruega, a Àustria i els Països Baixos, i una mica més tard, a Bèlgica i Finlàndia.<ref name="James E. McWhinney">{{cite web |url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |title=The Nordic Model: Pros and Cons |date=June 25, 2013 |author=James E. McWhinney |publisher=Investopedia |accessdate=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} i un compromís amb la propietat privada generalitzada, i el lliure mercat i el lliure comerç.{{#tag:ref|El model es basa en una economia capitalista que fomenta la «destrucció creativa». Mentre que les lleis fan que sigui fàcil per a les empreses desfer-se dels treballadors i implementar models de negoci de transformació, els empleats gaudeixen de programes de benestar social molt generosos.<ref name="James E. McWhinney">{{cite web |url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |title=The Nordic Model: Pros and Cons |date=June 25, 2013 |author=James E. McWhinney |publisher=Investopedia |accessdate=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} |
||
Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns. <ref>[[Lane Kenworthy|Kenworthy, Lane]] (2014). ''Social Democratic America.'' [[Oxford University Press]]. ISBN 0199322511 [https://books.google.com/books?id=eVTSAQAAQBAJ&lpg=PP1&pg=PA138#v=onepage&q&f=false p. 138].</ref> Segons el sociòleg Lane Kenworthy, en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme |
Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns. <ref>[[Lane Kenworthy|Kenworthy, Lane]] (2014). ''Social Democratic America.'' [[Oxford University Press]]. ISBN 0199322511 [https://books.google.com/books?id=eVTSAQAAQBAJ&lpg=PP1&pg=PA138#v=onepage&q&f=false p. 138].</ref> Segons el sociòleg Lane Kenworthy, en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme en lloc de ser un sistema les reemplaça.<ref>{{cite web |url=http://www.foreignaffairs.com/articles/140345/lane-kenworthy/americas-social-democratic-future |title=America's Social Democratic Future |author=Lane Kenworthy |date=January 2014 |publisher=Foreign Affairs |accessdate=18 de febrer de 2016}}</ref> |
||
== Notes == |
== Notes == |
Revisió del 18:29, 18 feb 2016
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El model escandinau o model nòrdic, també anomenat capitalisme nòrdic o socialdemocràcia nòrdica,[1][2] es un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als països escandinaus, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia, que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d'estat de benestar integral i col·lectiu a escala nacional.[3][nota 1]
Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar "universalista" dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un sistema corporatiu que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern,[nota 2] i un compromís amb la propietat privada generalitzada, i el lliure mercat i el lliure comerç.[nota 3]
Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns. [6] Segons el sociòleg Lane Kenworthy, en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme en lloc de ser un sistema les reemplaça.[7]
Notes
- ↑ El model nòrdic és un terme encunyat per descriure la combinació única de capitalisme de lliure mercat i els beneficis socials que han donat lloc a una societat que gaudeix d'una àmplia varietat de serveis d'alta qualitat, incloent l'educació i atenció mèdica gratuïta, i garantir els pagaments de les pensió per a jubilats. Aquests beneficis són finançats pels contribuents i administrats pel govern per al benefici de tots els ciutadans.[4]
- ↑ A finals de la dècada de 1950, el treball a les empreses de Suècia es va constituir en elaborades institucions plenament corporativistes respecte la negociació col·lectiva i la formulació de polítiques, tan públiques com privades (per a la capacitació laboral). Durant els anys 1950 i 1960, noves institucions corporativistes similars es van desenvolupar a Dinamarca i Noruega, a Àustria i els Països Baixos, i una mica més tard, a Bèlgica i Finlàndia.[5]
- ↑ El model es basa en una economia capitalista que fomenta la «destrucció creativa». Mentre que les lleis fan que sigui fàcil per a les empreses desfer-se dels treballadors i implementar models de negoci de transformació, els empleats gaudeixen de programes de benestar social molt generosos.[5]
Referències
- ↑ Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen. The Nordic Model of Social Democracy. Palgrave Macmillan, 2013. ISBN 1137013265
- ↑ Pontusson, Jonas (2011). Once Again A Model: Nordic Social Democracy in a Globalized World. pp 89–115 in What's Left of the Left: Democrats and Social Democrats in Challenging Times. Edited by James E. Cronin , George W. Ross, and James Shoch. Duke University Press. ISBN 0822350793.
- ↑ «The surprising ingredients of Swedish success – free markets and social cohesion». Institute of Economic Affairs, June 25, 2013. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ James E. McWhinney. «The Nordic Model: Pros and Cons». Investopedia, June 25, 2013. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ 5,0 5,1 James E. McWhinney. «The Nordic Model: Pros and Cons». Investopedia, June 25, 2013. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ Kenworthy, Lane (2014). Social Democratic America. Oxford University Press. ISBN 0199322511 p. 138.
- ↑ Lane Kenworthy. «America's Social Democratic Future». Foreign Affairs, January 2014. [Consulta: 18 febrer 2016].