Vlad Țepeș: diferència entre les revisions
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Corregit: -Transilvània +Transsilvània |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
| tipus de regent = |
| tipus de regent = |
||
| successió = |
| successió = |
||
| esposa = Cnaejna de |
| esposa = Cnaejna de Transsilvània |
||
| tipus d'esposa = |
| tipus d'esposa = |
||
| tipus = |
| tipus = |
||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
| mare = Cneajna de Moldàvia |
| mare = Cneajna de Moldàvia |
||
| data_de_naixença = Novembre o desembre de [[1431]] |
| data_de_naixença = Novembre o desembre de [[1431]] |
||
| lloc_de_naixença = [[Sighișoara]], [[ |
| lloc_de_naixença = [[Sighișoara]], [[Transsilvània]] |
||
| data_de_defunció = Desembre de [[1476]]<br />(45 anys) |
| data_de_defunció = Desembre de [[1476]]<br />(45 anys) |
||
| lloc_de_defunció = [[Bucarest]], [[Valàquia]] |
| lloc_de_defunció = [[Bucarest]], [[Valàquia]] |
||
| Línia 61: | Línia 61: | ||
El mite de '''Vlad l'Empalador''' va servir a [[Bram Stoker]] com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la ''[[Dràcula]]'', així com la figura d'[[Elisabet Bathory]], una noble del [[segle XVII]], que bevia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les quals extreia la sang. |
El mite de '''Vlad l'Empalador''' va servir a [[Bram Stoker]] com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la ''[[Dràcula]]'', així com la figura d'[[Elisabet Bathory]], una noble del [[segle XVII]], que bevia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les quals extreia la sang. |
||
Tot i que el llibre, l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconeixia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de [[ |
Tot i que el llibre, l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconeixia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de [[Transsilvània]]. Vlad Țepeș, tot i néixer a la ciutat de [[Sighişoară]], mai no va governar en aquesta regió (ja que aquesta es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), sinó al sud, al principat de [[Valàquia]] (que està integrat per les regions d'[[Oltènia]] i [[Muntènia]]). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Țepeș va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del [[cristianisme ortodox]], implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava els justos i castigava els pecadors. Bram Stoker també es va equivocar en posar nom al seu vampir, ja que en parlar de '''Dràcula''', al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac), que tenia aquest apel·latiu per pertànyer com a cavaller a l'[[orde del Drac]], tot referint-se al seu fill Vlad Țepeș. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 01:19, 19 feb 2016
 | |
| Nom original | (ro) Vlad al III-lea Țepeș  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1428 ↔ 1431 Sighișoara (Romania) |
| Mort | 14 desembre 1476 (44/45 anys) Bucarest (Romania) |
| Causa de mort | Homicidi (Decapitació ) |
| Sepultura | Monestir de Snagov |
| Voivoda | |
| 1460 – | |
| Monarca | |
Lord of Wallachia (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Príncep Voivoda |
| Família | House of Drăculești (en) |
| Cònjuge | Justina Szilágyi |
| Fills | Mihnea cel rau (en) |
| Pares | Vlad II Dracul i Cneajna de Moldàvia |
| Germans | Radu cel Frumos (en) |
Signatura  | |
 | |
Vlad Țepeș o Vlad III (en català: Vlad l'Empalador) (1431–1476) fou un voivoda (príncep) de Valàquia, entre els anys 1448, 1456-1462 i 1476.
Era fill de Vlad II de Valàquia, conegut com a Vlad Dracul (Vlad el Drac), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'orde del Drac. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'Imperi otomà, va rebre educació a Istanbul.
A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques, va prendre el control de Valàquia, a la ribera esquerra del Danubi, declarant-se tributari de Mehmet II el 1460 pel tractat d'Andrianòpolis.[1] Posteriorment, va canviar de bàndol i, rebent el suport dels hongaresos, va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma que foren cruents i despietats, i que li varen valdre el malnom de Ţepeş que alguns estudiosos volen derivar de țeapa, 'estaca'. I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'empalament fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'Europa central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir en els seus dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a Buda durant deu anys. Quan fou alliberat l'any 1476, va recuperar el tron de Valàquia, però el mateix any fou mort pels otomans, ja que veien en ell un ferm obstacle per al seu domini de la zona.
La llegenda de Dràcula
El mite de Vlad l'Empalador va servir a Bram Stoker com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la Dràcula, així com la figura d'Elisabet Bathory, una noble del segle XVII, que bevia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les quals extreia la sang.
Tot i que el llibre, l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconeixia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de Transsilvània. Vlad Țepeș, tot i néixer a la ciutat de Sighişoară, mai no va governar en aquesta regió (ja que aquesta es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), sinó al sud, al principat de Valàquia (que està integrat per les regions d'Oltènia i Muntènia). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Țepeș va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del cristianisme ortodox, implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava els justos i castigava els pecadors. Bram Stoker també es va equivocar en posar nom al seu vampir, ja que en parlar de Dràcula, al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac), que tenia aquest apel·latiu per pertànyer com a cavaller a l'orde del Drac, tot referint-se al seu fill Vlad Țepeș.
Referències
- ↑ (anglès) Karl Marx, Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, The eastern question p.404
| Precedit per: Vlad II |
Voivoda de Valàquia 1448 |
Succeït per: Vlad II |
| Precedit per: Vlad II de Valàquia |
Voivoda de Valàquia 1456-1462 |
Succeït per: Radu cel Frumos |
| Precedit per: Basarab Laiotă cel Bătrân |
Voivoda de Valàquia 1476 |
Succeït per: Basarab Laiotă cel Bătrân |
