Conflicte territorial a la mar de la Xina meridional: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5: Línia 5:


==Exposició del conflicte==
==Exposició del conflicte==
La Xina reivindica la línia que als anys quaranta va delimitar l’antic govern nacionalista xinès i que tots els països veïns contesten. Dins aquesta línia hi ha les illes Paracel però sobretot les illes Spratly, la majoria rocams que avui són a les mans de diversos països, amb enfrontaments militars. La importància d’aquesta reivindicació és que si fos acceptada internacionalment convertiria la mar de la Xina Meridional en aigües territorials xineses, i no pas internacionals com són ara. I això permetria a la Xina de controlar la navegació dels vaixells. Això implicaria, ni més ni menys, tenir el control sobre la meitat del total de tones que es mouen al món.<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/sis-mapes-per-entendre-perque-el-conflicte-del-mar-de-la-xina-pot-ser-la-mes-gran-crisi-mundial-en-poc-temps/|títol = Sis mapes per a entendre per què el conflicte de la mar de la Xina pot ser aviat la crisi mundial més gran|consulta = |llengua = català|editor = VilaWeb|data = 18/02/2016}}</ref>
La Xina reivindica la línia que als anys quaranta va delimitar l’antic govern nacionalista xinès i que tots els països veïns contesten. Dins aquesta línia hi ha les illes Paracel però sobretot les illes Spratly, la majoria rocams que avui són a les mans de diversos països, amb enfrontaments militars. La importància d’aquesta reivindicació és que si fos acceptada internacionalment convertiria la mar de la Xina Meridional en aigües territorials xineses, i no pas internacionals com són ara. I això permetria a la Xina de controlar la navegació dels vaixells. Això implicaria tenir el control sobre la meitat del total de tones que es mouen al món.<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/sis-mapes-per-entendre-perque-el-conflicte-del-mar-de-la-xina-pot-ser-la-mes-gran-crisi-mundial-en-poc-temps/|títol = Sis mapes per a entendre per què el conflicte de la mar de la Xina pot ser aviat la crisi mundial més gran|consulta = |llengua = català|editor = VilaWeb|data = 18/02/2016}}</ref>


Els altres estats de la zona són completament contraris a aquesta reivindicació, que fins ahir era estrictament diplomàtica. Per exemple, la zona que reivindica la Xina toca amb l'empresa per Singapur en el seu tarannà comercial. La Xina, en concret, hi manté seixanta-un conflictes oberts amb els estats veïns. És important de remarcar que n’hi ha uns quants amb els Estats Units, per uns illots que hi tenen, perquè això pot determinar la gravetat del conflicte. Els nord-americans s’han atorgat el paper de defensar la lliure circulació de vaixells per la zona.<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/sis-mapes-per-entendre-perque-el-conflicte-del-mar-de-la-xina-pot-ser-la-mes-gran-crisi-mundial-en-poc-temps/|títol = Sis mapes per a entendre per què el conflicte de la mar de la Xina pot ser aviat la crisi mundial més gran|consulta = |llengua = català|editor = VilaWeb|data = 18/02/2016}}</ref>
Els altres estats de la zona són completament contraris a aquesta reivindicació, que fins el 17 de febrer del 2016 era estrictament diplomàtica. Per exemple, la zona que reivindica la Xina toca amb l'empresa per Singapur en el seu tarannà comercial. La Xina, en concret, hi manté seixanta-un conflictes oberts amb els estats veïns. És important de remarcar que n’hi ha uns quants amb els Estats Units, per uns illots que hi tenen, perquè això pot determinar la gravetat del conflicte. Els nord-americans s’han atorgat el paper de defensar la lliure circulació de vaixells per la zona.<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/sis-mapes-per-entendre-perque-el-conflicte-del-mar-de-la-xina-pot-ser-la-mes-gran-crisi-mundial-en-poc-temps/|títol = Sis mapes per a entendre per què el conflicte de la mar de la Xina pot ser aviat la crisi mundial més gran|consulta = |llengua = català|editor = VilaWeb|data = 18/02/2016}}</ref>


La meitat del trànsit comercial mundial passa per aquest corredor, com també la major part del petroli que consumeixen els països asiàtics. Si la Xina convertís aquesta mar en aigües internes, en comptes d’aigües internacionals com són ara, el seu poder sobre el comerç de tot el món esdevindria immens. Finalment, cal posar en relleu l’enorme dificultat que signifiquen les illes Spratly. Les illes Paracel, al nord, se les disputen uns quants països, sobretot el Vietnam i les dues Xines, però la presència militar xinesa hi és indiscutible. No passa pas això mateix a les Spratly, tanmateix, on un tot de països –Vietnam, la Xina, Taiwan, les Filipines, Malàisia i Brunei– controlen illes, illots i rocams i fan que la situació siga encara molt més complicada i volàtil en termes militars.<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/sis-mapes-per-entendre-perque-el-conflicte-del-mar-de-la-xina-pot-ser-la-mes-gran-crisi-mundial-en-poc-temps/|títol = Sis mapes per a entendre per què el conflicte de la mar de la Xina pot ser aviat la crisi mundial més gran|consulta = |llengua = català|editor = VilaWeb|data = 18/02/2016}}</ref>
La meitat del trànsit comercial mundial passa per aquest corredor, com també la major part del petroli que consumeixen els països asiàtics. Si la Xina convertís aquesta mar en aigües internes, en comptes d’aigües internacionals com són ara, el seu poder sobre el comerç de tot el món esdevindria immens. Finalment, cal posar en relleu l’enorme dificultat que signifiquen les illes Spratly. Les illes Paracel, al nord, se les disputen uns quants països, sobretot el Vietnam i les dues Xines, però la presència militar xinesa hi és indiscutible. No passa pas això mateix a les Spratly, tanmateix, on un tot de països –Vietnam, la Xina, Taiwan, les Filipines, Malàisia i Brunei– controlen illes, illots i rocams i fan que la situació siga encara molt més complicada i volàtil en termes militars.<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/sis-mapes-per-entendre-perque-el-conflicte-del-mar-de-la-xina-pot-ser-la-mes-gran-crisi-mundial-en-poc-temps/|títol = Sis mapes per a entendre per què el conflicte de la mar de la Xina pot ser aviat la crisi mundial més gran|consulta = |llengua = català|editor = VilaWeb|data = 18/02/2016}}</ref>


==Referències==
==Referències==

Revisió del 17:53, 19 feb 2016

Mapa de les reivendicacions a la mar de la Xina meridional.

Es coneix amb el nom de conflicte territorial a la mar de la Xina meridional la reivindicació d'illots i arxipèlags per part de la República popular de la Xina, la República de la Xina, el Vietnam, les Filipines, Malàsia i Brunei, a la zona meridional de la mar de la Xina; també anomenada d'altres maneres segons el punt de vista que s'agafi.

Dits illots i arxipèlags estan inhabitats, malgrat la presència de bases militars i, d'altra banda, juntament amb el comerç, són l'eix central del conflicte en qüestió.

Exposició del conflicte

La Xina reivindica la línia que als anys quaranta va delimitar l’antic govern nacionalista xinès i que tots els països veïns contesten. Dins aquesta línia hi ha les illes Paracel però sobretot les illes Spratly, la majoria rocams que avui són a les mans de diversos països, amb enfrontaments militars. La importància d’aquesta reivindicació és que si fos acceptada internacionalment convertiria la mar de la Xina Meridional en aigües territorials xineses, i no pas internacionals com són ara. I això permetria a la Xina de controlar la navegació dels vaixells. Això implicaria tenir el control sobre la meitat del total de tones que es mouen al món.[1]

Els altres estats de la zona són completament contraris a aquesta reivindicació, que fins el 17 de febrer del 2016 era estrictament diplomàtica. Per exemple, la zona que reivindica la Xina toca amb l'empresa per Singapur en el seu tarannà comercial. La Xina, en concret, hi manté seixanta-un conflictes oberts amb els estats veïns. És important de remarcar que n’hi ha uns quants amb els Estats Units, per uns illots que hi tenen, perquè això pot determinar la gravetat del conflicte. Els nord-americans s’han atorgat el paper de defensar la lliure circulació de vaixells per la zona.[2]

La meitat del trànsit comercial mundial passa per aquest corredor, com també la major part del petroli que consumeixen els països asiàtics. Si la Xina convertís aquesta mar en aigües internes, en comptes d’aigües internacionals com són ara, el seu poder sobre el comerç de tot el món esdevindria immens. Finalment, cal posar en relleu l’enorme dificultat que signifiquen les illes Spratly. Les illes Paracel, al nord, se les disputen uns quants països, sobretot el Vietnam i les dues Xines, però la presència militar xinesa hi és indiscutible. No passa pas això mateix a les Spratly, tanmateix, on un tot de països –Vietnam, la Xina, Taiwan, les Filipines, Malàisia i Brunei– controlen illes, illots i rocams i fan que la situació siga encara molt més complicada i volàtil en termes militars.[3]

Referències