Jordi Molina i Membrives: diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
gener -> febrer |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat|data= |
{{inacabat|data=febrer de 2016}} |
||
{{Currículum}} |
{{Currículum}} |
||
'''Jordi Molina i Membrives''' ([[Blanes]], [[Selva]], [[12 de març]] de [[1962]]) és intèrpret de [[tenora]] i [[compositor de sardanes]]. Ha estat considerat un dels millors intèrprets de tenora.<ref name=avui98/> |
'''Jordi Molina i Membrives''' ([[Blanes]], [[Selva]], [[12 de març]] de [[1962]]) és intèrpret de [[tenora]] i [[compositor de sardanes]]. Ha estat considerat un dels millors intèrprets de tenora.<ref name=avui98/> |
||
Revisió del 09:00, 20 feb 2016
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Jordi Molina i Membrives (Blanes, Selva, 12 de març de 1962) és intèrpret de tenora i compositor de sardanes. Ha estat considerat un dels millors intèrprets de tenora.[1]
Biografia
Inicia els estudis musicals a l'edat de set anys a la banda i cobla del col·legi Santa Maria de Blanes, sota el mestratge del pare Joaquim Alqueza. Posteriorment, continua la seva formació als conservatoris de Girona, Municipal de Barcelona i al Taller de Músics. Cursa estudis de tenora amb Ricard Viladesau, i féu funcions de tenora solista a les cobles Santa Maria de Blanes (1969-1981), La Principal de Barcelona (1981-1983), Els Montgrins (1983-1996) i a l'orquestra Maravella (1996-1999). El 1994 va publicar un disc compacte amb 12 de les sardanes que havia compost des del 1986. El 1998 participava al programa Bojos pel ball de TV3 com arranjador.[1]
Fou membre fundador de la Cobla de Cambra de Catalunya (1998) i de la Cobla Simfònica Catalana (2001). L'any 1999 deixa les formacions de música tradicional per obrir nous camins en el repertori de la tenora, instrument que fins fa ben poc no havia estat utilitzat fora del seu marc habitual (la cobla) i amb la col·laboració del pianista Ramon Escalé enregistra Mosaic, un disc de música per a tenora i piano que inclou temes d'importants compositors actuals (Manel Camp, Ricard Miralles, Francesc Burrull, Albert Guinovart, Jorge Sarraute...) Participa en els espectacles Sonada (2000) i Llibre vermell de Montserrat (2002), de la Companyia Elèctrica Dharma.
L'any 2000, fa una gira de concerts sota el títol Tres tenores, al costat de Jaume Vilà, Josep Gispert i la cobla La Principal de la Bisbal. Aquest mateix any col·labora amb tres grans personatges del panorama musical català: M. del Mar Bonet, Manel Camp i Lluís Vidal (estrena de l'obra Per un camí comú, per a tenora i trio de jazz).
L'any 2001 col·labora amb Cesc Gelabert en l'espectacle creat per a la gala de lliurament dels Premis Nacionals, i s'integra a la formació francesa Workshop de Hautbois Populaires, dirigida per Philippe Neveu.
El març de 2003 estrena a l'Auditori de Barcelona l'obra per a tenora i orquestra Centenari, de Francesc Cassú, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Salvador Brotons. Participa en els espectacles El sabater d'Ordis, amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, i Caurus, conjuntament amb els solistes Carlo Rizzo, José de Udaeta i Ramon Escalé Quintet.
El 2004 forma el grup Jordi Molina & Ramon Escalé Quintet, juntament amb Pep Cucurella (baix), Lluís Ribalta (bateria) i Antonio Sánchez (percussions), i el duet de tenora-orgue amb Josep M. Escalona.
Conjuntament amb Marc Egea (viola de roda), Franco Molinari (contrabaix) i Enric Canada (percussions), la primavera del 2005 crea el grup de fusió Kaulakau, i també el duet de tenora-acordió amb Perepau Ximenis.
El juliol de 2006 estrenà a l'Auditori de Barcelona l'obra per a tenora i orquestra Concert Catalanesc, de Salvador Brotons, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per l'autor. Posteriorment aquesta obra s'interpretà als EUA (Vancouver (Washington), 2009) [2] i a Israel amb les orquestres simfòniques de Vancouver i de Ranaana, respectivament.
L'any 2007 participa en una gira de concerts amb Roger Mas i a l'espectacle inaugural de la Fira del llibre de Frankfurt Un passeig per la cultura catalana fent una col·laboració amb l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra.
L'any 2009 col·labora amb Marina Rosell, participa en el Festival Euromed fent una gira de concerts per Hongria, Sèrbia i Polònia i estrena amb Carles Santos l'espectacle Sis tenores i un senyor a la Fira de Manresa.
El mes de maig de 2010 juntament amb el grup de polifonia tradicional La Mata de Jonc estrena l'espectacle Cants a tenora.
Participa en el concert commemoratiu dels 40 anys de La Locomotora Negra al Palau de la Música el mes de novembre del 2011, i l'any següent, juntament amb Gemma Coma, Nina, Albert Guinovart en el concert-presentació de la Giorquestra, dirigida per Marcel Sabaté. Dirigeix també, el mateix any, a la JOCIT (Jove Orquestra Catalana d'Instruments Tradicionals) amb l'estrena de la seva obra Mare-Nostrum i juntament amb Lali Ayguadé i Joan Català estrena l'espectacle de dansa Encontre en el marc del Festival Salmon del Mercat de les Flors.[3]
Estrena l'any 2013 a la Biennal de Flamenc d'Amsterdam Temple amb Sònia Sánchez i escriu i dirigeix l'espectacle Països Catalans canten amb Miquel Gil, Pascal Caumont, Miquela Lladó, Ramon Manent i la cobla La Flama de Farners.
Ha desenvolupat una intensa activitat concertística arreu del món: França, Itàlia, Sèrbia, Croàcia, Moldàvia, Txèquia, Rússia, Romania, Eslovènia, Estònia, Alemanya, País de Gal·les, Escòcia, Anglaterra, Holanda, Portugal, Polònia, Suïssa, Bèlgica, Israel, Jordània, Xina, Tunísia, Sud-àfrica, Mèxic, EUA, Brasil, Veneçuela, Guatemala, Xile…
Amb els grups amb què ha col·laborat ha enregistrat més de cent discs amb música de diversos gèneres i dotze de discografia pròpia.
En el terreny de la composició, ha escrit unes cinquanta sardanes, diverses obres per a cobla, per a formacions tradicionals, cor, teatre, audiovisuals, cantates, música de cambra i, assíduament, fa arranjaments per a formacions diverses i solistes.
Com a mestre de tenora ha col·laborat amb les escoles de cobla de Blanes, Calella, Reus, Agramunt, Tàrrega i Perpinyà. Ha estat Director del Curs per a instrumentistes de cobla de Ceret, Director Pedagògic de l'AMTP i en l'actualitat coordinador del projecte de recerca “Fer de músic” del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Ha dirigit les cobles Vila de Blanes i Marinada, el Cor Anselm Viola i actualment és director de la cobla La Flama de Farners. En qualitat de director convidat, treballa assíduament amb moltes de les cobles més prestigioses del país i amb formacions diverses.
Ha participat com a jurat en diversos premis de composició: Ceret-Banyoles, Joves compositors (Blanes), Mollet, Conrad Saló (La Bisbal), Pere Fontàs (Amer), Premi SGAE i també en el Premi Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes.
Premis i distincions
- Premi Ramon Serrat per a joves compositors 1992, per Capvespre [4]
- El 1999 va rebre el segon premi al Concurs Ceret-Banyoles de composició de sardanes.[4]
- El 2000 va rebre el Premi a la Singularitat Interpretativa de l'OBP.[5]
- El 2004 va rebre la Medalla al Mèrit Musical de l'OBP "«per la seva tasca constant i obstinada de donar relleu a un dels instruments més emblemàtics de la cobla, la tenora, tot obrint un nou camí com a solista d’aquest instrument, demostrant la seva versatilitat i treballant per incorporar-la a tota mena de formacions, obrint-la a estils musicals allunyats de la formació de cobla clàssica i donant-la a conèixer a través de concerts arreu del món".[5]
- Premi Sardana de l'Any: Sardana de l'Any 2005, premi Federació, per Festa d'Argent a Palamós [4]
- El 2011 va rebre el premi Agustí Borgunyó lliurat per Sabadell Més Música.[4]
- El 2013 va rebre el Premi a l'Excel·lència Sardanista juntament amb el seu germà.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 J Nonell, Ll Subirana «Jordi Molina deixa la Maravella». Avui, 11-06-1998 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ Anguela, Antoni «Cobla de Cambra de Catalunya amb Salvador Brotons i Jordi Molina actuaran a Vancouver». Som, núm. 282, 2009, pàg. 18.
- ↑ «Elblanenc Jordi Molina inaugura el Tradicionàrius». Diari de Girona, 21-01-2011 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Jordi Molina guanya el Premi Nacional Agustí Borgunyó». Sardalleida, 02-02-2011 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ 5,0 5,1 Juvanteny, Montserrat «Jordi Molina rebrà la Medalla al Mèrit Musical de l’OBP». Diari de Girona, 15-10-2004 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ Roqué, Robert «Aplec internacional». Diari de Girona, 02-08-2013 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ «Llista de sardanes de Jordi Molina, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 22 gener 2016].