Estufa: diferència entre les revisions
{{Commonscat}} de wikidata |
m Corregit: en fundició metal > en fosa metal |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
Diversos sistemes de tancar el foc s'han utilitzat des de l'antigor. Els grecs antics feien servir un tipus d'estufa anomenada ''hipocaust'' i el ''laconicum'' romà, també són de concepció antiga l'[[estufa russa]] i l'alsaciana de ceràmica. L'estufa tancada ha estat sempre més popular en els països del nord d'Europa i els Estats Units que a la resta. [[Dickens]] les qualificava de ''monstres candents'' i [[Oscar Wilde]] de ''decorats que irradïen calor en el centre de l'habitació''.<ref>L. Whright Home fires burning 1966</ref> Entre les innovacions més importants es troba l'estufa metàl·lica patentada per [[Benjamin Franklin]] el [[1742]]. |
Diversos sistemes de tancar el foc s'han utilitzat des de l'antigor. Els grecs antics feien servir un tipus d'estufa anomenada ''hipocaust'' i el ''laconicum'' romà, també són de concepció antiga l'[[estufa russa]] i l'alsaciana de ceràmica. L'estufa tancada ha estat sempre més popular en els països del nord d'Europa i els Estats Units que a la resta. [[Dickens]] les qualificava de ''monstres candents'' i [[Oscar Wilde]] de ''decorats que irradïen calor en el centre de l'habitació''.<ref>L. Whright Home fires burning 1966</ref> Entre les innovacions més importants es troba l'estufa metàl·lica patentada per [[Benjamin Franklin]] el [[1742]]. |
||
Les estufes antigues generalment es feien d'obra ([[maó]]) va ser a partir del segle XIX quan les estufes es van fabricar en sèrie en |
Les estufes antigues generalment es feien d'obra ([[maó]]) va ser a partir del segle XIX quan les estufes es van fabricar en sèrie en fosa metal·lùrgica amb l'anomenada ''estufa salamandra'' que formava l'embolcall d'un petit recinte dividit en dos compartiments cadascun amb una obertura amb una porteta de tancament. El compartiment superior és el '''braser''', on es posa i es crema el combustible. L'inferior és el ''cendrer'' separat de l'altre per una reixeta i recull les cendres de la combustió. La xemeneia, que va a l'exterior, completa el conjunt. |
||
Actualment el disseny intenta millorar el rendiment energètic (que actualment en general depassa el 60%) i evitar les molèsties de fums i [[cendra|cendres]]. Sovint estan preparades per usar [[biomassa]], amb algun tipus de preparació, com a combustible. |
Actualment el disseny intenta millorar el rendiment energètic (que actualment en general depassa el 60%) i evitar les molèsties de fums i [[cendra|cendres]]. Sovint estan preparades per usar [[biomassa]], amb algun tipus de preparació, com a combustible. |
||
Revisió del 11:36, 21 feb 2016
Una estufa designa un aparell de calefacció tancat que consta d'una cambra de combustió per a fusta o carbó.
Eficiència
Les estufes en ser aparells tancats, tenen una eficiència més gran que els focs oberts. A l'aire lliure els combustibles sòlids cremen a només uns 270 °C, temperatura massa baixa per a donar lloc a una reacció de combustió perfecta, la calor produïda a través de la convecció es perd en gran manera, les partícules de fum s'alliberen sense estar completament cremades i el subministrament d'aire de combustió no pot ser completament controlat.
En tancar el foc dins una cambra i connectant-la amb una xemeneia es genera que aire fresc a través del combustible en ignició. Això causa que la temperatura de combustió arribi a prop dels 600 °C i s'aconsegueix una combustió eficient. El tancament permet l'ingrés d'aire que és regulat i les pèrdues per convecció són gairebé eliminades. També el disseny permet dirigir el flux dels gasos cremats dins l'estufa i així les partícules de fum són escalfades i destruïdes.
Les eficiències de les estufes emprades correntment oscil·len entre el 80% a Irlanda i el 15% a Xina.[1]
Tancar el foc també evita que l'aire sigui xuclat des de l'habitació fins a la xemeneia ja que això representa una pèrdua de calor significativa.
Història
Diversos sistemes de tancar el foc s'han utilitzat des de l'antigor. Els grecs antics feien servir un tipus d'estufa anomenada hipocaust i el laconicum romà, també són de concepció antiga l'estufa russa i l'alsaciana de ceràmica. L'estufa tancada ha estat sempre més popular en els països del nord d'Europa i els Estats Units que a la resta. Dickens les qualificava de monstres candents i Oscar Wilde de decorats que irradïen calor en el centre de l'habitació.[2] Entre les innovacions més importants es troba l'estufa metàl·lica patentada per Benjamin Franklin el 1742.
Les estufes antigues generalment es feien d'obra (maó) va ser a partir del segle XIX quan les estufes es van fabricar en sèrie en fosa metal·lùrgica amb l'anomenada estufa salamandra que formava l'embolcall d'un petit recinte dividit en dos compartiments cadascun amb una obertura amb una porteta de tancament. El compartiment superior és el braser, on es posa i es crema el combustible. L'inferior és el cendrer separat de l'altre per una reixeta i recull les cendres de la combustió. La xemeneia, que va a l'exterior, completa el conjunt.
Actualment el disseny intenta millorar el rendiment energètic (que actualment en general depassa el 60%) i evitar les molèsties de fums i cendres. Sovint estan preparades per usar biomassa, amb algun tipus de preparació, com a combustible.
Variants
Estufa ceràmica
Emprada antigament en palaus o cases riques.
Cuina econòmica
Feta de fosa, a la part superior té una planxa calenta amb un orifici circular per entrar el combustible (llenya o carbó). També disposa d'un forn.
Estufa de gas
Generalment de gas butà escalfa més de pressa que les elèctriques. Com inconvenient si no hi prou entrada d'aire emeten monòxid de carboni, que és verinós, per evitar-ho han de portar un mecanisme de seguretat que apagui l'estufa en aquest cas. Produeix humitat, ja que cada kg de gas butà genera 1,7 litres d'aigua.
Referències
- ↑ http://www.whichburner.co.uk
- ↑ L. Whright Home fires burning 1966
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estufa |