Djavakheti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:33, 24 feb 2016

Javakh o Javakètia (en georgià ჯავახეთი) fou una regió Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana. Limitava al nord amb el Samtskhé (avui Meskhètia).

Història

Le Javakhètia i la comarca adjunta de la Calarzene (Klardjètia) fou un principat georgià del sud-oest de Kartli (aleshores regne d'Ibèria). Quan l'Imperi Sassànida va suprimir la reialesa ibera el 580 foren governades per una branca de la dinastia cosròida d'Ibèria sorgida (vers 534) de Lleó, un fill de Vakhtang I Gorgasali i de la seva segona esposa bizantina Helena. Modernament se li ha donat el nom de dinastia Guaràmida.

Els dos principats (Javakhètia i Calarzene o Klardjètia, foren adquirits vers el 780 pel príncep bagràtida armeni Adarnases I de resultes del matrimoni del seu pare Vasak Bagratuni amb una filla del príncep Guaram III d'Ibèria, príncep de Javakhètia i Calarzene.

La regió torna a agafar importància després de la revolució russa, quan Armènia i Geòrgia van esdevenir independents, i totes dues van reclamar la regió de les valls de l'Akhalkalaki i del Lori) i es van enfrontar en la guerra armeno-georgiana del 13 al 31 de desembre de 1918; una mediació dels britànics i francesos el gener de 1919 va confiar la regió als georgians però a condició que els armenis participessin en el govern de la regió. Després de l'annexió de les dues repúbliques a la Unió Soviètica, la qüestió fou de nou examinada i el 4 de juliol de 1921 va decidir (suposadament sota influència de Stalin que era aleshores comissari del poble responsable de les nacionalitats) que pertanyeria a Geòrgia.

Actualment és una regió de majoria armènia. Per disminuir la proporció d'armenis el govern georgià intentà unir-la a altres províncies, però topà amb els preceptes constitucionals.

Prínceps de Javakhètia i de Calarzene

Cosròides o Guaràmides

588-590 : Guaram I, Príncep-Primat d'Ibèria ;
590-627 : Esteve I, Príncep-Primat d'Ibèria ;
627-693 : Guaram II, Príncep-Primat d'Ibèria ;
693-748 : Guaram III el Jove, Príncep-Primat d'Ibèria ;
748-??? : Guaram IV o Gurgen II ;
???-786 : Esteve II, Príncep-Primat d'Ibèria.

Bagratides

786-807 : Adarnases I ;
807-830 : Aixot I el Gran, Príncep d'Ibèria ;
830-881 : Guaram V ;
881-888 : Narsès I.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Djavakheti

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 Els dos principats (Javakhètia i Calarzene o Klardjètia, foren adquirits vers el 780 pel príncep [[bagràtida]] armeni Adarnases I de resultes del matrimoni del seu pare Vasak Bagratuni amb una filla del príncep [[Guaram III d'Ibèria]], príncep de Javakhètia i Calarzene.
-La regió torna a agafar importància després de la revolució russa, quan Armènia i Geòrgia van esdevenir independents, i totes dues van reclamar la regió de les valls de l'[[Akhalkalaki]] i del [[Lori]]) i es van enfrontar en la guerra armeno-georgiana del 13 al 31 de desembre de 1918; una mediació dels britànics i francesos el gener de 1919 va confiar la regió als georgians però a condició de que els armenis participessin en el govern de la regió. Després de l'annexió de les dues repúbliques a la [[Unió Soviètica]], la qüestió fou de nou examinada i el 4 de juliol de 1921 va decidir (suposadament sota influència de [[Stalin]] que era aleshores comissari del poble responsable de les nacionalitats) que pertanyeria a Geòrgia.
+La regió torna a agafar importància després de la revolució russa, quan Armènia i Geòrgia van esdevenir independents, i totes dues van reclamar la regió de les valls de l'[[Akhalkalaki]] i del [[Lori]]) i es van enfrontar en la guerra armeno-georgiana del 13 al 31 de desembre de 1918; una mediació dels britànics i francesos el gener de 1919 va confiar la regió als georgians però a condició que els armenis participessin en el govern de la regió. Després de l'annexió de les dues repúbliques a la [[Unió Soviètica]], la qüestió fou de nou examinada i el 4 de juliol de 1921 va decidir (suposadament sota influència de [[Stalin]] que era aleshores comissari del poble responsable de les nacionalitats) que pertanyeria a Geòrgia.
 Actualment és una regió de majoria [[armènia]]. Per disminuir la proporció d'armenis el govern georgià intentà unir-la a altres províncies, però topà amb els preceptes constitucionals.