Teodomir (visigot): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Detalls i manca de referències fiables
m Corregit: pel propi califa > pel mateix califa
Línia 5: Línia 5:
Durant el regnat conjunt d'[[Ègica]] i [[Vítiza]], una flota [[imperi bizantí|bizantina]], que podria ser part de l'expedició de [[Lleonci II]] per alliberar [[Cartago]] del setge àrab del [[697]],<ref>Collins, ''Visigothic Spain'', 109.</ref> va atacar el sud de la [[península Ibèrica]] i fou rebutjada per Teodomir.
Durant el regnat conjunt d'[[Ègica]] i [[Vítiza]], una flota [[imperi bizantí|bizantina]], que podria ser part de l'expedició de [[Lleonci II]] per alliberar [[Cartago]] del setge àrab del [[697]],<ref>Collins, ''Visigothic Spain'', 109.</ref> va atacar el sud de la [[península Ibèrica]] i fou rebutjada per Teodomir.


Després de la mort del rei [[Roderic]] a la [[Batalla de Guadalete]] va resistir els invasors [[àrabs]] i [[berbers]], però finalment fou derrotat per [[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]],<ref>Thompson, 250.</ref> amb qui va fer les paus amb el [[Tractat de Teodomir]], signat a l'abril del [[713]] i confirmat a [[Bagdad]] pel propi califa, a qui Tudmir va anar a veure.<ref>Collins, ''The Arab Conquest of Spain'', 105.</ref> El va succeir al govern de la [[Cora de Tudmir]] el seu fill [[Atanagild (rei de Tudmir)|Atanagild]].
Després de la mort del rei [[Roderic]] a la [[Batalla de Guadalete]] va resistir els invasors [[àrabs]] i [[berbers]], però finalment fou derrotat per [[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]],<ref>Thompson, 250.</ref> amb qui va fer les paus amb el [[Tractat de Teodomir]], signat a l'abril del [[713]] i confirmat a [[Bagdad]] pel mateix califa, a qui Tudmir va anar a veure.<ref>Collins, ''The Arab Conquest of Spain'', 105.</ref> El va succeir al govern de la [[Cora de Tudmir]] el seu fill [[Atanagild (rei de Tudmir)|Atanagild]].


==Referències==
==Referències==

Revisió del 14:50, 26 feb 2016

Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.[1] Durant les darreres dècades del Regne de Toledo i durant uns anys després de la conquesta omeia d'Hispània va regnar en set ciutats del sud peninsular, tal com es menciona en el Tractat d'Oriola, segons l'historiador andalusí del segle XIII Ibn Idharí: Oriola, Blntla (Villena o València), Alacant, Mula, Bigastro, Eyya (probablement Ojós) i Lorca.[2]

Durant el regnat conjunt d'Ègica i Vítiza, una flota bizantina, que podria ser part de l'expedició de Lleonci II per alliberar Cartago del setge àrab del 697,[3] va atacar el sud de la península Ibèrica i fou rebutjada per Teodomir.

Després de la mort del rei Roderic a la Batalla de Guadalete va resistir els invasors àrabs i berbers, però finalment fou derrotat per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr,[4] amb qui va fer les paus amb el Tractat de Teodomir, signat a l'abril del 713 i confirmat a Bagdad pel mateix califa, a qui Tudmir va anar a veure.[5] El va succeir al govern de la Cora de Tudmir el seu fill Atanagild.

Referències

  1. Wolf, Kenneth Baxter «The Earliest Spanish Christian Views of Islam». Church History, 55, 3, September 1986, pàg. 281-293. DOI: 10.2307/3166818.
  2. Collins, The Arab Conquest of Spain, 39–41.
  3. Collins, Visigothic Spain, 109.
  4. Thompson, 250.
  5. Collins, The Arab Conquest of Spain, 105.

Enllaços externs