Literatura infantil: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: la pròpia literatura > la mateixa literatura
Línia 10: Línia 10:


== Els trets de la literatura infantil ==
== Els trets de la literatura infantil ==
Potser l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la pròpia literatura infantil.
Potser l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la mateixa literatura infantil.


Un primer grup d'arguments a favor de l'especificitat afirma que la literatura infantil és més senzilla, tant des del punt de vista argumental com a lèxic. Tot i això, com que en la majoria de llibres infantils hi ha una selecció de vocabulari, les trames i al·lusions poden ser força complexes; mentre que hi ha literatura adulta de trama única i lineal, amb lèxic escàs.
Un primer grup d'arguments a favor de l'especificitat afirma que la literatura infantil és més senzilla, tant des del punt de vista argumental com a lèxic. Tot i això, com que en la majoria de llibres infantils hi ha una selecció de vocabulari, les trames i al·lusions poden ser força complexes; mentre que hi ha literatura adulta de trama única i lineal, amb lèxic escàs.

Revisió del 18:20, 26 feb 2016

Un infant fulleja un llibre infantil.

La literatura infantil és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per a nens. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i literatura juvenil.[1]

El terme

El terme neix com a oposició a literatura adulta a finals de l'Edat Moderna. No és una etiqueta unànime per diversos motius:

  • Algunes obres considerades infantils van ser escrites per al públic adult en el seu origen.
  • Molts contes infantils provenen del folklore popular, però no van ser pensats per a nens.
  • Es considera la literatura infantil com a "menor", en certa mesura.
  • Els nens poden llegir literatura adulta o adaptacions de la mateixa.

Els trets de la literatura infantil

Potser l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la mateixa literatura infantil.

Un primer grup d'arguments a favor de l'especificitat afirma que la literatura infantil és més senzilla, tant des del punt de vista argumental com a lèxic. Tot i això, com que en la majoria de llibres infantils hi ha una selecció de vocabulari, les trames i al·lusions poden ser força complexes; mentre que hi ha literatura adulta de trama única i lineal, amb lèxic escàs.

Si es considera que allò propi és la identificació del lector amb els personatges (nens i animals) sorgeixen, com a contraexemples, obres allunyades de l'experiència infantil i por conseqüent, dins la literatura adulta es troben gèneres com la faula o narradors que adopten la veu d'un nen.

Per als qui pensen que es tracta d'obres més curtes, se sol objectar l'existència de contes i microrrelats, de la mateixa manera que es contraposa el còmic o la novel·la gràfica als qui afirmen que es tracta d'obres il·lustrades. Tampoc no és distintiva la funció moral o didàctica, ja que existeix tot un gènere adult de gran tradició que busca ensenyar i, a més, no tota la literatura infantil pretén transmetre un missatge ètic.

En definitiva, la manca de trets clars específics comporta que la divisió sorgeixi pel context d'aparició, com les col·leccions específiques o les indicacions d'edat a la contraportada. Aquestes edats varien segons els criteris editorials però, en general, s'accepten les següents divisions: prelectors, primers lectors (a vegades presenten una tipografia diferent) i fins als 10 i 12 anys, moment en què es passa a la literatura juvenil.

Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.35. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Literatura infantil