Conill (Tàrrega): diferència entre les revisions
video de 2015 |
thumbtime |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
==Estat actual== |
==Estat actual== |
||
[[Fitxer:Conill, el silenci de l'oblit.webm|thumb|left|Pel·lícula documental de 2015 sobre Conill]] |
[[Fitxer:Conill, el silenci de l'oblit.webm|thumb|left|thumbtime=2:30|Pel·lícula documental de 2015 sobre Conill]] |
||
Quatre de les estructures de Conill s'inclouen en la llista de patrimoni arquitectònic de la [[Generalitat de Catalunya]] - l'antiga església, la [[tina]] per a guardar el gra, la creu de terme, i una porta d'entrada.<ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29982|títol=Església de la Mare de Déu del Roser|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://www.webcitation.org/6WXJXmmAh|arxiudata=2015-02-22}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29983|títol=Tina per a guardar el gra|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://www.webcitation.org/6WXJdE5Q4|arxiudata=2015-02-22}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29984|títol=Portalada del accés|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29984|arxiudata=2015-02-22}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29985|títol=Creu de terme de Conill|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29985|arxiudata=2015-02-22}}</ref> |
Quatre de les estructures de Conill s'inclouen en la llista de patrimoni arquitectònic de la [[Generalitat de Catalunya]] - l'antiga església, la [[tina]] per a guardar el gra, la creu de terme, i una porta d'entrada.<ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29982|títol=Església de la Mare de Déu del Roser|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://www.webcitation.org/6WXJXmmAh|arxiudata=2015-02-22}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29983|títol=Tina per a guardar el gra|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://www.webcitation.org/6WXJdE5Q4|arxiudata=2015-02-22}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29984|títol=Portalada del accés|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29984|arxiudata=2015-02-22}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29985|títol=Creu de terme de Conill|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=29985|arxiudata=2015-02-22}}</ref> |
||
{{clear}} |
{{clear}} |
||
Revisió del 01:03, 27 feb 2016
Conill (de vegades escrit Cunill) és un petit poble despoblat prop de la ciutat de Tàrrega a Catalunya.
Geografia
El poble està situat als Plans de Sió, una sub-regió de l'altiplà de la Segarra, una regió de conreu relativament plana a uns 350 metres d'altitud. Es troba a uns 7 km al nord de la ciutat de Tàrrega; les poblacions més properes són els pobles de Claravalls, Altet i la Figuerosa, accessibles a través de camins carreters. Estava en el municipi de la Figuerosa fins que aquest es va absorbir al municipi de Tàrrega el 1969.[1]
Història
Conill va ser habitat des de temps remots. Es va esmentar l'església del poble en un document de 1151. L'antiga església es va construir el 1702. La resta del poble es compon de cinc grans cases construïdes al segle 18, anomenades Cal Pont, Cal Palou, Cal Frare, Cal Cinca, i Cal Vilafranca, segons les famílies que hi vivien i treballaven, i edificis relacionats, tots els que envolten la petita plaça del poble.[2] Un acord entre les cinc famílies va impedir l'addició de més edificis al poble.[3]
El poble incloïa un trull (premsa d'oli), per a la producció d'oli d'oliva extret d'olives recollides en la mateixa regió.[4]
Després d'un llarg període de decadència, Conill es va abandonar finalment el 1980 i es va desposseir ràpidament la major part dels bens del poble. Es va retirar la gran premsa d'oli de fusta, el que va exigir l'enderroc del seu edifici (Cal Palou), i ara està situat al Parc de Sant Eloi, un parc públic a Tàrrega.[4][5][6] Es va robar la creu de pedra tallada de la part superior del fust de la creu de terme del llogaret, i el 2013 la resta del monument es va traslladar al Parc de Sant Eloi, amb una talla copiada col·locat a la columna restaurada.[7][8]
Des de l'abandó del llogaret, s'han proposat diverses iniciatives per a la seva revitalització.[4]
El 1989, es va fer una proposta per reconstruir el llogaret com un centre de rehabilitació per a addictes a les drogues. El propietari d'un dels edificis el va donar a la caritat de què es tracti, i les autoritats van indicar la seva voluntat d'ampliar els subministraments d'aigua potable i electricitat al llogaret, però la iniciativa va ser rebutjada per molta gent local, i finalment abandonada.[4]
Cap a 2005, una empresa privada va proposar desenvolupar el llogaret com un centre turístic ecològic, però aquest van abandonar a causa de les dificultats financeres i addicional desintegració estructural dels edificis.[4]
El 2007, l'ajuntament de Tàrrega va publicar propostes per convertir Conill en un centre d'interpretació dels voltants, i el govern va indicar el seu suport a un pla de gestió per a la regió, però van abandonar la iniciativa el 2010 a causa de les circumstàncies econòmiques. El 2013 es va revelar que en comptes d'això, el poble de Concabella, a 8 km de distància, va rebre fons per a un centre d'interpretació.[4]
El 2015, Conill ha estat comprat pels propietaris del poble naturista del Fonoll, a 30 km de distància, amb la intenció de restaurar els edificis i convertir el poble en un centre per a artistes i artesans.[9][10]
Estat actual
Quatre de les estructures de Conill s'inclouen en la llista de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya - l'antiga església, la tina per a guardar el gra, la creu de terme, i una porta d'entrada.[11][12][13][14]
Vegeu també
- Salades de Conill - zona d'una conca endorreica prop del poble
Referències
- ↑ «la Figuerosa». Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ «Conill». Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ Jaume Ramon Solé, Pere Boix «Conill: La mort d'un poble». L'Imprès, setembre de 1983, pàg. 13–15. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Jaume Ramon Solé. «Els misteris de Conill / Cunill», 20-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ «Conill». Ajuntament de Tàrrega. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ «Monuments: Molí d'Oli de Conill». Associació dels Amics de l'Arbre. [Consulta: 29 juliol 2015].
- ↑ «El Parc de Sant Eloi de Tàrrega incorpora al seu catàleg de monuments la creu de terme del nucli despoblat de Conill». Ràdio Tàrrega, 25-08-2013. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ «Reculls d'escrits i opinions: Traslladades les restes de la creu de terme de Conill al parc». Associació dels Amics de l'Arbre. [Consulta: 29 juliol 2015].
- ↑ Eva Pomares. «L'amo del poble nudista del Fonoll en compra un altre». El Punt Avui, 10-04-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-10.
- ↑ «Un particular compra el poble de Conill per instal·lar-hi un centre de producció d'artistes». TV3, 20-05-2015. [Consulta: 20 maig 2015].
- ↑ «Església de la Mare de Déu del Roser». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ «Tina per a guardar el gra». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ «Portalada del accés». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
- ↑ «Creu de terme de Conill». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-02-22.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conill |
- Conill, el silenci de l'oblit - pel·lícula documental