Raimon d'Abadal i Calderó

Ramon d'Abadal i Calderó

(1917)
Biografia
Naixement	7 gener 1862 Vic (Osona)
Mort	novembre 1945 (83 anys) Rupià (Baix Empordà)
Diputat al Parlament de Catalunya
30 novembre 1932 – 20 febrer 1939 Circumscripció electoral: Girona
Diputat a les Corts republicanes
14 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Senador del Regne
1906 – 1918
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1903 – 1905 ← Joan de Déu Trias i Giró – Josep Pella i Forgas →
Diputat a Corts
29 abril 1899 – 24 abril 1901 ← Josep Soler i Aloy – Ferran Huelín i Serra →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, advocat, assagista
Partit	Lliga Regionalista Solidaritat Catalana
Membre de	Comissió General de Codificació (1930–)
Família
Germans	Joaquim Abadal i Calderó i Joan d'Abadal i Calderó

Ramon d'Abadal i Calderó (Vic, 1862 — Rupià, 1945), també conegut com a Raimon d'Abadal, va ser un polític catalanista conservador de la Lliga Regionalista i un reconegut advocat català. Oncle de l'historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals.

Biografia

De família benestant, tenia propietats a Dosrius, Vic, Sant Gervasi i les Corts i professionalment era conseller de la companyia cimentera Asland.

Fou diputat a Corts pel Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1899, però la seva defensa del catalanisme li va segar la carrera política al si dels partits dinàstics espanyols. De fet el mateix 1899 havia estat un dels fundadors del Centre Nacional Català.

Per aquest motiu va entrar a militar a la Lliga Regionalista des del mateix moment de la seva fundació el 1901. Era partidari de Cambó i el 1904 entrà a la seva Comissió d'Acció Política. En va ser el president des del 1908 fins al 1936. Amb el nou partit Abadal va ocupar diversos càrrecs polítics de l'àmbit català: regidor de Barcelona el 1903 i el 1911 (on tirà endavant les diverses reformes urbanístiques del nucli antic); senador per la Diputació de Barcelona el 1907 i el 1910; i després per la Sociedad Económica de Amigos del País el 1906, el 1914, el 1916 i el 1918. Durant la crisi de 1917 va exercir de president de l'Assemblea de Parlamentaris que liderava la Lliga a Barcelona i que va reunir fins a 68 diputats (46 dels quals catalans), fins que la Guàrdia Civil la dissolgué.

En el camp cívic fou president de l'Ateneu Barcelonès el 1902; president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1903-1904 i 1911-1912). El 1924 va ser elegit degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, però el 1926 el govern de Miguel Primo de Rivera el va destituir, el va ficar a la presó i el desterrà a Alcalà de Xivert. El 1930 fou restituït al seu lloc i seguí presidint l'entitat fins al 1935.

Poc després va ser diputat a Corts durant la República des de les eleccions generals espanyoles de 1931, i també diputat al Parlament de Catalunya: en ambdós llocs era ell qui dirigia els grups parlamentaris de la Lliga. A Madrid es va oposar aferrissadament a les mesures anticlericals del govern, i a Catalunya es va oposar també aferrissadament a la Llei de Contractes de Conreu que impulsava la Generalitat d'ERC.

El 1936 es va exiliar a la Itàlia feixista.

Obres

• La llibertat en el dret civil; Barcelona; 1904 (discurs a l'Acadèmia de Jurisprudència)
• Examen jurídic del Decret de dissolució de la Companyia de Jesús; Barcelona; 1932 (discurs a les Corts Constituents el 5 de febrer de 1932)
• El règim de la propietat a Catalunya després de l'Estatut; Barcelona; 1933

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)