Hans Lassen Martens: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
(QQ14)
m Corregit: reimprès al 1949 > reimprès el 1949
Línia 21: Línia 21:
* ''Hirtenspiegel'' (1870-1872)
* ''Hirtenspiegel'' (1870-1872)
* ''Katholizismus und Protestantismus'' (1874)
* ''Katholizismus und Protestantismus'' (1874)
* () ''Jacob Boehme; Studies in his Life and Teaching'' (1882 reimprès al 1949)
* () ''Jacob Boehme; Studies in his Life and Teaching'' (1882 reimprès el 1949)
* Son autobiographie, ''Aus meinem Leben'', publicat al 1883
* Son autobiographie, ''Aus meinem Leben'', publicat al 1883
[[Categoria:Teòlegs]]
[[Categoria:Teòlegs]]

Revisió del 23:46, 29 feb 2016

Fotografia de Hans Lassen Martens

Hans Lassen Martensen (o Martensen Larsen), va néiver el 9 d'agost 1808 a Flensburg en Schlesvig i va morir 4 febrer 1884 a Copenhaguen. Va ser un predicador i teòleg danès luterà. El seu pare era un escriptor, mestre d'escola i mariner. Ell va educar al seu fill amb un bon llenguatge alemany. Preferia parlar propi de Dinamarca (en aquest moment, el Ducat de Schlesvig estava entre Prússia i Dinamarca).


Martensen va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot a Copenhaguen de l'església danesa. Des de 1834 fins a 1836, durant els seus viatges a Berlín, París, Viena, Munic, va conèixer a intel·lectuals que van influir en el seu pensament: David Strauss, Franz Xaver von Baader. Aquest entusiasme pel hegelianisme era molt important a Dinamarca, després dels seus viatges a Berlín. També va llegir la Divina Comèdia de Dante.


Honoré de Balzac, que va assistir a les sectes marténistes, estava molt impressionat per aquesta forma de misticisme de les obres de la seva comèdia humana, inclosos els estudis filosòfics sovint es refereixen marca d'aigua.


L'any 1838 es va convertir en professor de teologia a Copenhaguen i l'any 1840 pastor a la cort. L'església sueca li ofereix fins i tot el títol de bisbe però es nega a acceptar i finalment és el bisbe de Zelanda a 1854. Era d'esperit independent i de tendència mística i teosòfica, va escriure molts tractats sobre ètica, el dogma i la la moral cristiana. Un dels seus sermons li va valer la ira del filòsof Kierkegaard com el teòleg Magnus Eriksson a qui va atacar violentament, tractant els seus pensaments «especulació».

  • Grundriss des Systems der Moralphilosophie (1841 a Alemanya 1845)
  • Die christliche Taufe und die baptistische Frage (1847 a Alemanya 1860)
  • Den Christelige Dogmatik ( 1866 a Alemanya 1897)
  • Christliche Ethik (1871, a Anglaterra 1873)
  • Hirtenspiegel (1870-1872)
  • Katholizismus und Protestantismus (1874)
  • () Jacob Boehme; Studies in his Life and Teaching (1882 reimprès el 1949)
  • Son autobiographie, Aus meinem Leben, publicat al 1883