Oreneta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 32: Línia 32:


''orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta'' a [[Andorra]] i rodalia.
''orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta'' a [[Andorra]] i rodalia.

A la [[Catalunya del Nord]]: olendra (aulendra)/orendra/orenda, orèndol (aurèndola ??)(abrèndol)/a(u)rendola/orendola/(i)rendola-randola i arondella (Vallespir), rondola ([[capcinès]] [[conflentí]] i nord del Rosselló), alundra ([[parlar cerdà]]), irondela (gal.licisme).


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:17, 3 març 2016

Per a altres significats, vegeu «Oreneta (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuOreneta
Hirundo rustica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,32 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,25 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13,5 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22712252 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaHirundinidae
GènereHirundo
EspècieHirundo rustica Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicHirundo Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimHirundo rustica savignii Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

L'oreneta comuna o oreneta vulgar (Hirundo rustica), oronella (al País Valencià, a les Balears i Andorra) i oroneta o orandella/orondella (al País Valencià) són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre. Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els ràfecs, en porxos o sota els balcons. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[1]

Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.

Ous

Noms dialectals

orandella (Vila Joiosa) i orondella (Alacant); també orandella, orendella i orandilla a diverses poblacions de la Marina Baixa.

orandeta o volandreta al Pallars.

orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.

A la Catalunya del Nord: olendra (aulendra)/orendra/orenda, orèndol (aurèndola ??)(abrèndol)/a(u)rendola/orendola/(i)rendola-randola i arondella (Vallespir), rondola (capcinès conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal.licisme).

Referències

  1. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005. 

Enllaços externs