Abant (rei): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15662613 a 11189721 de Legobot. [s]
afegeixo dades i referència
Línia 1: Línia 1:
'''Abant''' ({{polytonic|Ἄβας}}) fou el dotzè rei llegendari d'[[Regne d'Argos|Argos]], fill de [[Linceu (mitologia)|Linceu]] i [[Hipermnestra]] i nét de [[Dànau]]. Es va casar amb [[Ocàlia]] de la que va tenir dos [[fill]]s bessons, [[Acrisi]] i [[Pretos]]. Va fundar ''Abae'' a [[Fòcida]] i [[Argos de Tessàlia|Argos]] a [[Tessàlia]] i fou un anomenat conqueridor.
'''Abant''' (en [[grec antic]] {{polytonic|Ἄβας}}) va ser el dotzè rei llegendari d'[[Regne d'Argos|Argos]], fill de [[Linceu (mitologia)|Linceu]] i [[Hipermnestra]] i nét de [[Dànau]]. És l'avantpassat de [[Perseu (heroi grec)|Perseu]] i el seu llinatge.
Després de la seva [[mort]], una revolta del poble fou sufocada només ensenyant el seu escut. Fou l'origen de la dinastia dels [[Abantiades]] d'[[Argos (Argòlida)|Argos]].


Es va casar amb [[Ocàlia]] de la que va tenir dos [[fill]]s bessons, [[Acrísios]] i [[Pretos]], i una filla, Idòmene, que es casà amb [[Amitàon]]. Va fundar ''Abae'' a [[Fòcida]] i [[Argos de Tessàlia|Argos]] a [[Tessàlia]] i fou un anomenat conqueridor.

[[Gai Juli Higí|Higí]] explica que quan [[Dànau]] va morir, Abant va ser el primer que ho anuncià al seu pare Linceu. Linceu va mirar al seu entorn buscant alguna cosa amb la que obsequiar-lo, i va veure un escut que Dànau havia consagrat a [[Hera]] i que havia portat en la seva joventut. El va desclavar i el va entregar a Abant, i va establir uns jocs que se celebraven cada quatre anys, els "Jocs de l'escut d'Argos", i on els atletes guanyadors no rebien una corona sinó un escut.<ref>{{ref-llibre|cognom=Higinio|títol=Fábulas mitológicas|pàgines=199-200|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=2009|isbn=9788420650722}}</ref>

Després de la seva [[mort]], una revolta del poble fou sufocada només ensenyant el seu escut. Fou l'origen de la dinastia dels [[Abantiades]] d'[[Argos (Argòlida)|Argos]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=1|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>

== Referències ==
{{referències}}

{{ORDENA:Abant Rei}}
[[Categoria:Reis de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Reis de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Reis d'Argos]]
[[Categoria:Reis d'Argos]]

Revisió del 10:13, 4 març 2016

Abant (en grec antic Ἄβας) va ser el dotzè rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i nét de Dànau. És l'avantpassat de Perseu i el seu llinatge.

Es va casar amb Ocàlia de la que va tenir dos fills bessons, Acrísios i Pretos, i una filla, Idòmene, que es casà amb Amitàon. Va fundar Abae a Fòcida i Argos a Tessàlia i fou un anomenat conqueridor.

Higí explica que quan Dànau va morir, Abant va ser el primer que ho anuncià al seu pare Linceu. Linceu va mirar al seu entorn buscant alguna cosa amb la que obsequiar-lo, i va veure un escut que Dànau havia consagrat a Hera i que havia portat en la seva joventut. El va desclavar i el va entregar a Abant, i va establir uns jocs que se celebraven cada quatre anys, els "Jocs de l'escut d'Argos", i on els atletes guanyadors no rebien una corona sinó un escut.[1]

Després de la seva mort, una revolta del poble fou sufocada només ensenyant el seu escut. Fou l'origen de la dinastia dels Abantiades d'Argos.[2]

Referències

  1. Higinio. Fábulas mitológicas. Madrid: Alianza, 2009, p. 199-200. ISBN 9788420650722. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 1. ISBN 9788496061972.