Emirat de Làrida: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
+ enllaços interns
+ enllaços interns
Línia 79: Línia 79:
En [[1039]] Al-Mustaín conquereix la [[taifa de Saragossa]] i regna a tot [[Al-Tagr al-Ala]] (''la Frontera Superior''). El seu fill [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar]] heretà el reialme lleidatà, cedint el [[1050]], [[Camarasa]] i [[Cubells]] al [[comtat de Barcelona]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bolòs |nom=Jordi |cognom2=Busqueta |nom2=Joan J. |títol=Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació |url=https://books.google.es/books?id=VfZCBgAAQBAJ&pg=PA55&dq=balaguer+1105&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjfu8qI3KjJAhWEHT4KHS5LAe0Q6AEIXDAJ#v=onepage&q=balaguer%201105&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data=1997 |pàgines=54 |isbn=8484097005}}</ref> i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà [[Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de [[Emirat de Saraqusta|Saraqusta]], qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de [[taifa de Tortosa|Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]], a [[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]], i a la seva mort en [[1090]] el regne passà al seu jove hereu [[Sulayman Sayyid-ad-Dawla]],<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Sancho i Planas |nom=Marta |títol=Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens |url=https://books.google.es/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA77&dq=lleida+1102&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIxsz4_OWjxwIViOcaCh38jAJa#v=onepage&q=lleida%201102&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=77 |isbn=Editorial UOC}}</ref> el darrer dels [[Banu Hud]] a la ciutat,<ref name="Ref"/> que s'alià amb [[Berenguer Ramon II]], [[comte de Barcelona]], contra [[el Cid]].
En [[1039]] Al-Mustaín conquereix la [[taifa de Saragossa]] i regna a tot [[Al-Tagr al-Ala]] (''la Frontera Superior''). El seu fill [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar]] heretà el reialme lleidatà, cedint el [[1050]], [[Camarasa]] i [[Cubells]] al [[comtat de Barcelona]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bolòs |nom=Jordi |cognom2=Busqueta |nom2=Joan J. |títol=Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació |url=https://books.google.es/books?id=VfZCBgAAQBAJ&pg=PA55&dq=balaguer+1105&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjfu8qI3KjJAhWEHT4KHS5LAe0Q6AEIXDAJ#v=onepage&q=balaguer%201105&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data=1997 |pàgines=54 |isbn=8484097005}}</ref> i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà [[Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de [[Emirat de Saraqusta|Saraqusta]], qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de [[taifa de Tortosa|Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]], a [[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]], i a la seva mort en [[1090]] el regne passà al seu jove hereu [[Sulayman Sayyid-ad-Dawla]],<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Sancho i Planas |nom=Marta |títol=Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens |url=https://books.google.es/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA77&dq=lleida+1102&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIxsz4_OWjxwIViOcaCh38jAJa#v=onepage&q=lleida%201102&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=77 |isbn=Editorial UOC}}</ref> el darrer dels [[Banu Hud]] a la ciutat,<ref name="Ref"/> que s'alià amb [[Berenguer Ramon II]], [[comte de Barcelona]], contra [[el Cid]].


Posteriorment caigué en poder dels [[almoràvits]], i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser [[Abu-Hilal]] (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que pactà una aliança amb [[Ramon Berenguer III]] el [[14 de novembre]] de [[1120]] a canvi d'evitar la caiguda de [[Larida]] en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al [[Mediterrani]], doncs avançaven a l'[[Aragó]] i [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerien Saraqusta]] el [[1118]]. [[Alfons el Bataller]], que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar [[Expedició contra Larida|setge a la ciutat]]{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=141}} el maig de [[1122]].{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=142}}
Posteriorment caigué en poder dels [[almoràvits]], i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser [[Abu-Hilal]] (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que [[pactà una aliança]] amb [[Ramon Berenguer III]] el [[14 de novembre]] de [[1120]] a canvi d'evitar la caiguda de [[Larida]] en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al [[Mediterrani]], doncs avançaven a l'[[Aragó]] i [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerien Saraqusta]] el [[1118]]. [[Alfons el Bataller]], que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar [[Setge de Larida (1122)|setge a la ciutat]]{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=141}} el maig de [[1122]].{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=142}}


Més endavant [[Al-Mudhàffar]] va lliurar Lleida als comtes [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona i [[Ermengol VI d'Urgell]] el [[24 d'octubre]] de [[1149]].
Més endavant [[Al-Mudhàffar]] va lliurar Lleida als comtes [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona i [[Ermengol VI d'Urgell]] el [[24 d'octubre]] de [[1149]].

Revisió del 11:55, 6 març 2016

Emirat de Làrida
←
1031 – 1149 →

Ubicació deCastell de la Suda
Informació
CapitalLarida
41° 37′ N, 0° 37′ E / 41.617°N,0.617°E / 41.617; 0.617
Període històric
Caiguda del Califat de Còrdova1031
Conquesta per part de la Corona d'Aragó1149
Política
Forma de governTaifa

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab: طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Història

En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar heretà el reialme lleidatà, cedint el 1050, Camarasa i Cubells al comtat de Barcelona,[1] i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta, qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, i a la seva mort en 1090 el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla,[2] el darrer dels Banu Hud a la ciutat,[2] que s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid.

Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que pactà una aliança amb Ramon Berenguer III el 14 de novembre de 1120 a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[3] el maig de 1122.[4]

Més endavant Al-Mudhàffar va lliurar Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.

Llista de governants de l'Emirat de Làrida

Referències

  1. ↑ Bolòs, Jordi; Busqueta, Joan J. Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 1997, p. 54. ISBN 8484097005. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC. 
  3. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
  4. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.

Bibliografia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emirat_de_Làrida&oldid=16596704»