Gudea: diferència entre les revisions
transcripció incorrecta |
Transcripció incorrecta |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Gudea''' va ser ''ensi'' (príncep) de [[Lagash|Lagaix]] del [[2144 aC]] al [[2124 aC]]. Va succeir el seu sogre [[Urbaba]], i és per això que se'l considera un usurpador. Abans del seu regnat,<ref> [http://cdli.ucla.edu/tools/yearnames/HTML/T4K2.htm Noms dels anys de regnat] </ref> els reis de Lagash només tenien el títol d'[[ensi]], però Gudea es va fer dir "déu de Lagash", almenys una vegada. |
'''Gudea''' va ser ''ensi'' (príncep) de [[Lagash|Lagaix]] del [[2144 aC]] al [[2124 aC]]. Va succeir el seu sogre [[Urbaba]], i és per això que se'l considera un usurpador. Abans del seu regnat,<ref> [http://cdli.ucla.edu/tools/yearnames/HTML/T4K2.htm Noms dels anys de regnat] </ref> els reis de Lagash només tenien el títol d'[[ensi]], però Gudea es va fer dir "déu de Lagash", almenys una vegada. |
||
De Gudea, consta el domini sobre Lagaix, [[Girsu]], [[Ur]], [[Eridu]], [[Nippur]], [[Adab]], [[Uruk]] i [[Badtibira]]. Es fa esment d'una expedició als regnes d'[[Regne d'Elam|Elam]] (Susa) i d'[[Anshan]], però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, més que no de conquesta. Es creu que Gudea va ser, doncs, un rei relativament pacífic, que buscava més el comerç que la dominació. |
De Gudea, consta el domini sobre Lagaix, [[Girsu]], [[Ur]], [[Eridu]], [[Nippur]], [[Adab]], [[Uruk]] i [[Badtibira]]. Es fa esment d'una expedició als regnes d'[[Regne d'Elam|Elam]] (Susa) i d'[[Anshan|Anxan]], però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, més que no de conquesta. Es creu que Gudea va ser, doncs, un rei relativament pacífic, que buscava més el comerç que la dominació. |
||
Va comerciar amb [[Dilmun]], [[Melukhkha]] i [[Magan]] i un país de nom ''[[Gubin]]'', que se suposa que és Djebel al-Akhdar, al fons del Golf d'[[Oman]]. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagash van ser: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (a l'entorn de Kirkuk), de les regions de l'Eufrates mitjà i Síria, de Basalla o [[Basar]], i de la veïna Tidan, d'[[Urshu]], d'[[Ebla]] a l'alt Eufrates; del [[Muntanyes del Taure|Taure]], de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure). |
Va comerciar amb [[Dilmun]], [[Melukhkha]] i [[Magan]] i un país de nom ''[[Gubin]]'', que se suposa que és Djebel al-Akhdar, al fons del Golf d'[[Oman]]. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagash van ser: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (a l'entorn de Kirkuk), de les regions de l'Eufrates mitjà i Síria, de Basalla o [[Basar]], i de la veïna Tidan, d'[[Urshu]], d'[[Ebla]] a l'alt Eufrates; del [[Muntanyes del Taure|Taure]], de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure). |
||
Revisió del 14:06, 6 març 2016
Gudea va ser ensi (príncep) de Lagaix del 2144 aC al 2124 aC. Va succeir el seu sogre Urbaba, i és per això que se'l considera un usurpador. Abans del seu regnat,[1] els reis de Lagash només tenien el títol d'ensi, però Gudea es va fer dir "déu de Lagash", almenys una vegada.
De Gudea, consta el domini sobre Lagaix, Girsu, Ur, Eridu, Nippur, Adab, Uruk i Badtibira. Es fa esment d'una expedició als regnes d'Elam (Susa) i d'Anxan, però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, més que no de conquesta. Es creu que Gudea va ser, doncs, un rei relativament pacífic, que buscava més el comerç que la dominació.
Va comerciar amb Dilmun, Melukhkha i Magan i un país de nom Gubin, que se suposa que és Djebel al-Akhdar, al fons del Golf d'Oman. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagash van ser: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (a l'entorn de Kirkuk), de les regions de l'Eufrates mitjà i Síria, de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, d'Urshu, d'Ebla a l'alt Eufrates; del Taure, de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure).
Consten, en el seu regnat, la construcció de canals, sistemes de rec, obres de sanejament, obres d'urbanisme, construcció de santuaris i fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del santuari d'Eninnu al déu nacional Ningirsu. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme, que el van succeir.
Notes
| Reis antediluvians | Alulim · Dumuzid · Ziusudra | Tercera dinastia de Kix | Kug-Baba |
|---|---|---|---|
| Primera dinastia de Kix | Etana · Mebaragesi | Tercera dinastia d'Uruk | Lugal-Zage-Si |
| Primera dinastia d'Uruk | Enmerkar · Lugalbanda · Dumuzid d'Unug · Guilgameix | Dinastia d'Accad | Sargon · (En-hedu-ana)2 · Rimuix · Manixtuixu · Naram-Sin · Xar-Kali-Xarri · Dudu · Xu-Durul |
| Primera dinastia d'Ur | Meskalamdug1 · Mesannepada · Puabi1 | ||
| Segona dinastia d'Uruk | En-Xakanxa-Ana | Segona dinastia de Lagaix | Puzer-Mama · Gudea |
| Primera dinastia de Lagaix | Ur-Nanxe · En-anna-tum I · Entemena · En-anna-tum II · Urukagina | Cinquena dinastia d'Uruk | Utukhengal |
| Dinastia d'Adab | Lugal-Ane-Mundu | Tercera dinastia d'Ur | Ur-Nammu · Xulgi · Amar-Sin · Xu-Sin · Ibbi-Sin |
| 1 Meskalamdug i Puabi, tot i no ser governants, són famosos per les troballes de les seves sepultures.
2 Enheduana va ser una sacerdotessa famosa pels seus himnes. | |||
Referències
- Edzard, Dietz Otto. (1997). Gudea and His Dynasty. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
- Frayne, Douglas R. (1993). Sargonic and Gutian Periods. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
- Black, J.A.; Cunningham, G., Fluckiger-Hawker, E, Robson, E., i Zólyomi, G. (1998-). "The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature.". Oxford, a www-etcsl.orient.ox.ac.uk
- F. Johansen, "Statues of Gudea, ancient and modern". Mesopotamia 6, 1978.
- A. Parrot, Tello, Vingt campagnes des fouilles (1877-1933). (París, 1948).
- H. Steible, "Versuch einer Chronologie der Statuen des Gudea von Lagas". Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 126 (1994), 81-104.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gudea |