Pere Joan Sala: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Pere Joan Sala''' ([[Granollers de Rocacorba]], ? – [[Barcelona]], [[1485]]) va ser |
'''Pere Joan Sala''' ([[Granollers de Rocacorba]], ? – [[Barcelona]], [[1485]]) no va ser remença |
||
La [[Guerra dels remences|segona guerra remença]] va ser motivada per l'intent d'actuació judicial contra els béns dels [[remences]] que es negaven a pagar els censos senyorials. Addicionalment, cal valorar que hi havia hagut una coincidència d'interessos i de suport entre els remences durant la seva primera revolta i el rei [[Joan el Gran|Joan II]] en la [[guerra civil catalana]]. Varen coincidir en el temps ([[1462]]-[[1472]]) i en l'adversari: la [[Generalitat]] i la noblesa. No obstant això, en acabar la guerra civil catalana, el rei es va desentendre de la causa remença. |
La [[Guerra dels remences|segona guerra remença]] va ser motivada per l'intent d'actuació judicial contra els béns dels [[remences]] que es negaven a pagar els censos senyorials. Addicionalment, cal valorar que hi havia hagut una coincidència d'interessos i de suport entre els remences durant la seva primera revolta i el rei [[Joan el Gran|Joan II]] en la [[guerra civil catalana]]. Varen coincidir en el temps ([[1462]]-[[1472]]) i en l'adversari: la [[Generalitat]] i la noblesa. No obstant això, en acabar la guerra civil catalana, el rei es va desentendre de la causa remença. |
||
Revisió del 16:51, 8 març 2016
Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) no va ser remença
La segona guerra remença va ser motivada per l'intent d'actuació judicial contra els béns dels remences que es negaven a pagar els censos senyorials. Addicionalment, cal valorar que hi havia hagut una coincidència d'interessos i de suport entre els remences durant la seva primera revolta i el rei Joan II en la guerra civil catalana. Varen coincidir en el temps (1462-1472) i en l'adversari: la Generalitat i la noblesa. No obstant això, en acabar la guerra civil catalana, el rei es va desentendre de la causa remença.
El lloctinent de Catalunya va intentar frenar la revolta, sense èxit, i el conflicte es va estendre per tot el Principat de Catalunya.
Al gener de 1485, al capdavant de 400 pagesos, Pere Joan Sala va derrotar la host del veguer barceloní a Montornès del Vallès amb l'ajut del seu nebot Bartomeu Sala. Posteriorment, va prendre la vila de Granollers,[1] des d'on la revolta es va estendre pel Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat. Quan l'amenaça sobre Barcelona va ser evident, les autoritats van reaccionar i el van vèncer a Llerona gràcies a l'exèrcit del lloctinent, el 28 de març de 1485. El revoltat va ser fet presoner i executat públicament a Barcelona el mateix any.[2]
Aquesta revolta remença va aconseguir que la monarquia, ara regnant Ferran II, fill de Joan II, s'impliqués en el cas dels remences i dictés la Sentència Arbitral de Guadalupe. La sentència va perdonar els revoltats però va ser implacable amb els caps de la revolta.
Referències
- ↑ Alcalá, César. Les guerres remences. Editorial UOC, 2010, p. 82. ISBN 8497889266.
- ↑ Alcalá, César. Les guerres remences. Editorial UOC, 2010, p. 86. ISBN 8497889266.