Rondalles mallorquines: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:55, 11 març 2016

Les rondalles mallorquines són contes populars de l'illa de Mallorca, de tradició oral, que passaven de boca en boca i de pares a fills.

Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, sota el pseudònim de Jordi des Recó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums.

La compilació és estructurada de tal manera que abans de cada rondalla s'especifica qui la va contar al recopilador, si la hi contaren diverses persones de diversos pobles i, àdhuc, si els personatges eren d'aqueix poble.

Són notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver-se publicat en el seu mallorquí original en una època en la qual el seu ús no era pas ben vist a Espanya, per dir-ho de manera eufemística. La popularitat de la compilació fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la ràdio a partir de finals dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys setanta. Fou un dels programes amb més gran succés de l'emissora, Ràdio Popular de Mallorca. Col·laborava al programa Francesc de Borja Moll, que havia estat col·laborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'època i context polític en què s'iniciaren les emissions) d'emetre un programa en català.

La tasca de recollida de tradicions orals fou àrdua, però pareix cert que el material recollit fou sotmès a certa transformació per esdevenir el que a la fi es publicà. Com que no es tractava d'un treball d'investigació, sinó de conservar per al públic general les rondalles, el material que arribà, sens dubte incomplet o per parts, fou omplit i ordenat segons el seu criteri.

Com tot, malgrat haver estat sobrevalorades per uns i innecessàriament vilipendiades per altres, les rondalles foren i són part de la identitat cultural de les Illes Balears.

També reben el nom de:

Aplec de rondaies mallorquines o Aplech de rondayes mallorquines

Les rondalles i altres contes populars

Les rondalles contenen elements comuns a altres contes populars d'Europa. Apareixen personatges que són equivalents a Blancaneu, La Ventafocs (Francineta), animals que parlen i personatges fantàstics com gegants, dimonis i dracs. D'altra banda, en molts casos els personatges formen part del patrimoni cultural, molt més tancat, de l'illa. En tots els casos els personatges són de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca.

En algunes rondalles l'argument es pren d'obres literàries o de la dramatúrgia com El mercader de Venècia.

A causa de llur antiguitat, molts dels arguments resulten cruels (i potser avui políticament incorrectes). També abunda l'humor escatològic, la qual cosa és sempre especialment divertit per al públic infantil.

Les rondalles tenen, en definitiva, un to moralitzador, que pertany a l'època en què foren transcrites. Encara que tinguin a voltes, com s'ha dit abans, arguments cruels, exalcen virtuts com la simplicitat, l'honradesa i l'ajuda als altres.

La llista de les rondalles mallorquines

Sol ser tema de conversació saber quantes rondalles es publicaren. La llista següent enumera els títols dels vint-i-quatre volums. Una edició del 1997 es va publicar en tan sols quatre volums, però l'edició tradicional és la de vint-i-quatre volums en rústica.

Tom I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan

En Juanet i es set missatges
Un festetjador
S'Hermosura del món
Sa fia d'es carboneret
En Martí Tacó
Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejulí
N'Estel d'or
Na Magraneta
Sa jaia Xeloc i sa jaia Bigalot
En Juanet de sa gerra
Es tres germans i es nou gegants
En Pere de sa butza

Tom II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
1. Sa fia del Sol i de la Lluna
2. L'amo de So Na Moixa
3. La Princesa Bella
4. Es fii des pescador
5. La flor romanial
6. En Gostí lladre
7. Tres germans dexondits
8. Sa Comtessa sense braços
9. Es poal florit
Tom III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
1. Val mès matinejar que a missa anar?
2. En Juanet de l'Onso
3. Una qui no volia pastar
4. L'amor de les tres taronges
5. Es canyemet, s'ase i sa serra-porra
6. En Pere Gri
7. En Ferrandí
8. En Pere des forn
Tom IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
1. En Pere de la Bona Roba
2. Es llum de la terra
3. Sa muleta de plata
4. Un pastor i un missér
5. Ous de somera
6. Un soldat que havia servit deu anys
7. Un geperut i un gegant
8. Es conseis del Rei Salomó
9. Mestre Jaume Figuereta
10. Es jai de sa barraqueta
11. Es pou de sa lluna
12. S'Aucellet
13. En Toni Garriguel·lo
14. Sa Muta
15. Sa titina i sa geneta
16. Es filats
17. S'Hortolà de S'Hort des Gabre
18. Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí
19. Una al·lota desxondida
20. Madò Fenoiassa i los seus
21. Tres jovenets
22. Tres germans beneits
Tom V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Felip Guasp i Vicens
- Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)
  1. Com ès que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats
  2. Com ès que ses bous llauren sense coixí
  3. Com ès que des tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca
  4. Com ès que a totes ses festes de la Mare de Dèu hi ha romanins florits
  5. Com ès que no troben nius de cega
  6. Lo que fèu la llagosta quan la Mare de Dèu i St. Jusep fugien cap a Egipte
  7. Com ès que diuen que es blat tè la cara del Bon Jesús
  8. Com ès que tots es dissabtes fa sol
  9. Ses aranyetes del Bon Jesús
  10. Com ès que ses serres entrescades serren millor
  11. El Bon Jesús i St. Eloy
  12. Com ès que es capxeriganys duen corona
  13. Sa mà de Marcos
  14. La Mare de Dèu i la senyora de Pilat
  15. La Verónica i Gamos, es seu homo
  16. Com és que ses caderneres tenen plomes vermeis en es coll
  17. Ses oronelles
  18. Com és que ses esglèsies solen estar giradas a ponent
- Resonàncies de l'Antic Testament
  1. Com és que ses beies, en picar, se moren
  2. Com és que ses beies no van casi mai a ses argelagues ni a ses gatores
  3. De com el Bon Jesús criava el món, i el dimoni hi volguè posar sa ditada
  4. Com és que ses dones tenen mès poc cervell que ets homos
  5. Com és que hi ha pobres i rics en el món
  6. De com Noé feia l'Arca
  7. L'Arca de Noé tapada de neu
  8. Com és que mai plou fort de grec
  9. Lo que digué Noé com haguè escorxat es gat des suc de parra
  10. De com Dèu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina
  11. Sa torre de Babilònia
  12. Com és que eets ametlers floreixen primer que tots ets arbres
  13. Es tres dons que demanà el Rei David a Dèu
  14. Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiats es cabells
  15. Com acabà Sansó
  16. Un consei del rei Salomó
  17. Es pas del rei Salomó
- En Tià de Sa Real (31 subt.)
  1. Qui era ell
  2. De com es senyor de Sa Real hi anà perque li fes una cançó
  3. D'un glosador de la Muntanya que el volguè veure
  4. D'un altre glosador que li demanà una cosa
  5. D'un capellà que el va escometre
  6. El pas de ses reies
  7. De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'ets anyells
  8. D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le hi tornà
  9. Es pas de sa truita
  10. Una glosada en ets Hostals d'Algaire
  11. De com li va néixer una nineta
  12. De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau
  13. De com estigà l'amo de So'n Suau d'anar tant a la villa
  14. Es pas que va fer a Sant Sauvador de Felanitx
  15. De lo que li succeí amb un bruixot
  16. Lo d'ets Enegistes
  17. De com el feren comparéixer a ca-l'Inquisidor
  18. De com anà amb dos mès a treure el tresor d'Artà
  19. De com l'Inquisidor anà a Manacor i envià a demanar a En Tià
  20. De quines egos venia la dona d'En Tià
  21. Una herba des puig de So-Na-Moixa
  22. Una cançó que va fer una fadrina
  23. De com sa dona volguè que conràs a compte seu
  24. Lo que passà com un al·lot seu se morí
  25. De lo que va profetisar a un amo ric de Manacor
  26. De com va treure des mig des fang un predicador
  27. Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany
  28. De s'escarada de segar que va prendre a So'n Vaquer
  29. De com a un pobre que li havien robat un parei de bous, li mostrà on eren
  30. Es pas des cuiros
  31. De com se va morir
1. Es jai de sa lluna
2. Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere
3. L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo
4. El Bon Jesús i Sant Pere i En Bruixa
5. Es canet de Sant Llàtzer
6. Ses serps de Mallorca
7. L'Abat de la Real
- Ets al·lots de So'n Porc (2 subt.)
  1. S'anada a Matines
  2. Com un se n'anà a confessar
- El rei En Jaume (16 subt.)
  1. La primera proesa del Rei En Jaume
  2. Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume
  3. Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume
  4. Ses potades des cavall del Rei En Jaume
  5. El Rei En Jaume i es Teix
  6. De com el rei En Jaume va prendre es castell d'Alaró
  7. S'avenc d'En Corbera
  8. Una àguila i el Rei En Jaume
  9. Sa pica des cavall del Rei En Jaume
  10. Sa primera missa en es Pantaleu
  11. Sa pedra sagrada
  12. Ses Muntanyes des tresor
  13. Lo que va succeir com el Rei En Jaume estava a les portes de la mort
  14. Lo que comanà el Rei En Jaume com se morí, i lo que succeí com va esser mort
  15. El Rei En Jaume en es Teix
  16. Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix
- Sant Vicent Ferrer (14 subt.)
  1. Sant Vicenç Ferrer i un carboneret
  2. De com Sant Vicenç Ferrer predicà a Son Gual de Valldemossa
  3. Sant Vicenç Ferrer i un taverner que es torrent li prenia es sarró
  4. Sa caseta de Sant Vicenç Ferrer a Valldemossa
  5. Una pedra de Biniforani
  6. Sant Vicenç Ferrer i un picapedrer que guanyava set sous de jornal
  7. Sant Vicenç Ferrer i En Simonet
  8. Sant Vicenç Ferrer i es rebosillos
  9. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Petra
  10. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Sa Pobla
  11. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Muro
  12. Una dona d'Algaire i Sant Vicenç Ferrer
  13. Sant Vicenç Ferrer i sa Creu de ses costes d'Algaire
  14. De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles
- Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.)
  1. Sa cova de Na Joana
  2. S'hortolà de So'n Nèt
  3. Es castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i ses bruixes
  4. Sa cusseta negra i es moix negre
  5. Sa cova de So'n Curt d'Alaró
  6. Fullet
  7. Es fullet d'En Cuera
  8. En qué consistía el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia
  9. S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase
  10. En Felet Cormena dòna mal-bocí a Na Bet de So'n Gatzella
  11. En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou
  12. En Joan Gol·let des Puig de Bon Any i una bruixa des Pla de St. Jordi
  13. El Lau Fe't-prendre i dues bruixes
  14. Sa passada que succeí a un que li havien robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa
  15. Es Fullet d'En Parragó
  16. Un que amb so llunari feia sortir el dimoni
  17. Es moliner des molí nou i dues bruixes
  18. L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a un estol d'al·lotellots
  19. Es fullet d'En Biel Corcó i En Damià Fosc
  20. Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà
  21. De com feren sortir el dimoni dins sa tafona de Santa Cirga
  22. En Tià Cormena i Na Susaina Jaumeia
  23. Una bruixa destapa ses manganrufes d'un enamorat
Tom VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà
1. Es caballet de set colors
2. Sa bossa buida i es cànyom
3. El senyor Jordi des Pont
4. Na Juana i la fada Mariana
5. Tres al·lotes fines
6. Tres germans pererosos
7. S'al·lot des barretino
8. Es mig poll
9. Es negret
10. S'hereu de la corona
11. S'aigo ballant i es canariet parlant
12. S'infant que feia vuit
13. Na Dent d'or
14. En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes
15. Tom VII; 1916. Sóller: Estampa de ‘La Sinceritat’
  1. Es set ceros
  2. Es segador i sa beata
  3. En Salom i es Batle
  4. N'Agraciat
  5. Es castell de iràs i no tornaràs
  6. N'Espardenyeta
  7. Es port de sa cibolla blanca
  8. En Pere Poca-por
  9. Es quatre germans
16. Tom VIII; 1924. Ciutat de Mallorca: Ca n'Antoni Rotger
  1. Sa llampria maravellosa
  2. En Pere Catorze
  3. La Mare Beleneta
  4. Es Mél·loro Rosso
17. Tom IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
  1. Es missatget petit
  2. Sa jaia Gri
  3. En Pere Beneit
  4. Gregori Papa
  5. Es soldat de Marina
  6. Es metge Guinyot
  7. Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrere
18. Tom X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
  1. Ses tres flors
  2. En Juan des fabiolet
  3. En Pere de sa vaca
  4. Es rei de tres reinats
  5. Dos patrons i una patrona
  6. Fruita fora temps: figues flors per a Nadal
  7. Sa coeta de Na Marieta
19. Tom XI; 1930. Sóller: Salvador Calatayud
  1. En Juanet fii de viuda
  2. La Fada Morgana
  3. La Reina Banyuda
  4. La Reina Catalineta
  5. Es nas de dos pams
  6. Es tres mantells d'or
  7. Una gírgola que dugué coa
  8. Una al·lota de pèl arreveixinat
  9. En Tià d'es forn d'en Mata-ronyes
  10. Es tres patrons
  11. Una novia malfeneranda
20. Tom XII; 1931. Sóller: Salvador Calatayud
  1. En Juanet Manent
  2. Es fii del Rei Murteral de França
  3. En Juanet i sa Donzella Desencantada
  4. En Toni Mig-dimoni i ets Estudiants de sa Cova de Sineu
  5. La bona Reina i la mala cunyada
  6. En Juan Carboner
  7. Es gigant de s'Ermita
  8. Enginy d'un que havia feta donació
  9. Sa Rondaia de So'n Roig
21. Tom XIII; 1935. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
  1. En Mirando
  2. N’Espiraforcs
  3. Na Marieta i es gigant
  4. Es Granotet
  5. Una madona que enganà el dimoni
  6. Es dos germans serverins
  7. Dos guerrers
  8. Na Blancaflor
  9. En Mercè-Mercè
  10. En Juanet i ses tres peres
  11. La princesa Aineta
22. Tom XIV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll
  1. La Bella Ventura o Es Ca Negre sense nas
  2. S'aucellet de ses set llengos
  3. Es rossinyol i sa rossinyola
  4. Es corb i sa raboa
  5. Sa raboa i es gat
  6. El rei i un carboner
  7. Un solleric
  8. Sa penitència de sa beata
  9. Un solleric i un frare
  10. Un ronyós, un poiós i un mocós
  11. Es voltor i es buscaret
  12. Es lletsó d'es campanar d'Andratx
  13. S'homonet com un gri
  14. Una al·lota que en va sebre
  15. El Bon Jesús i sant Pere i l'amo d'es Tossals Verds
  16. Un pagès desxondit
  17. Estudiants de la sopa
  18. Sa rateta
  19. Tres hereus llests
  20. Una mala boca i una mala llengo
  21. El Príncep Corb
  22. Tres germans
  23. Sa mitja faveta
23. Tom XV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 275. En Bernadet i la Reina manllevada 276. Una pobileta i un Joanet 277. Un misser atabacat 278. Es llop i s'euveia 279. Un qui trobà sabata de son peu 280. En Trompetet 281. Dos qui duien conversa enrera 282. Es vinyòvol de Ca'n Roig i es cabrit i sa segaia 283. Com és que es ropit té baix d'es bec una clapeta vermeia 284. Com és que Mahoma està a l'aire 285. Sant Tomàs i En Llutreros 286. Es cans i ses llebres 287. S'arbre de música, sa font d'or i s'aucell que parla 288. Dos fiis de viuda 289. Sa fia i sa fiastra d'es moliner 290. Sa mitja terça de carn 291. Es set germans cabotans 292. En Gornals
24. Tom XVI; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 293. Guardau-vos de pedra rodona, de ca qui no lladra i d'homo roig 294. En Pere de sa coca 295. Es soldadet de sa motxilla 296. La Pomarrina 297. En Pere tort 298. Es reim del rei moro amb set pams de morro
25. Tom XVII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 299. En Pere de sa xuia 300. En Joanet i es gigant 301. Sa cama-rotgera 302. Es fustet 303. Mestre de Nadal de sa placeta del Socós 304. Amics de barret i amics vers 305. Un pare i quatre fiis 306. Una que no volia pastar 307. S'estudiant de sa cova de Salamanca 308. Es gallet, s'anyellet, sa godineta i es drac 309. Es lladre fadrí i es lladre casat 310. Es gorrionet
26. Tom XVIII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 311. Na Francineta 312. Na Filet d'or 313. Na Roseta 314. Un calatravinetxo 315. S'anellet 316. Es patró Pere 317. S'homo i es lleó (mateix titol que una rondalla del tom XXI, però amb argument diferent) 318. Tres germanes i un gegant
27. Tom XIX; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 319. En Joanet i sa barca que anava per terra i per mar 320. Na Tricafaldetes 321. En Joanet i es cavallet conseier 322. Sa rateta i s'avellaner 323. Sa flor de gerical i s'aucellet d'or 324. Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrere
28. Tom XX; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 325. N'Elienoreta 326. En Tinyoset 327. En Juanet i sa fia del Rei 328. Un que va fer es mort per no pagar deutes 329. Es tit i sa tita
29. Tom XXI; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 330. En Juanet Carnisser 331. Es set plets 332. Sa maneta de plata 333. S'homo i es lleó (mateix titol que una rondalla del Tom XVIII, però amb arguments diferents) 334. Es dos bessons 335. Sa raboa i s'eriçó 336. Sa rondaia d'En Vit 337. Un bas que li succeí a Sant Pere amb el Bon Jesús i ets altres apòstols 338. Es dotze mesos i dues jaies
30. Tom XXII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 339. Na Catalina 340. Es corpet d'es pou d'En Gatell 341. Na Rosa 342. Ses sabates de pell de poi 343. Tres fiis de viuda 344. Es pas d'es xoric 345. Sa guixeta tota sola 346. Es moro i es cristià 347. Tres germans sortats 348. Es muterar del rei de França 349. Mestre Antoni Llampina
31. Tom XXIII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 350. El rei sabi 351. Tres estudiants de la sopa 352. Es carboner i sa fia 353. Ses figues i es fii petit 354. Es puig de Santa Cirga 355. Es cavall del Rei 356. Ses dones bambes 357. Es ciurons que tornaren minyons 358. Sa moixa i s'àliga
32. Tom XXIV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll Encantaments, tresors, gegants, negrets i por (20 subt.) 359. Sa roca d'Es Castellet i s'encantament que hi ha 360. Es tresor d'es puig de Na Fàtima 361. Sa por de Manacor 362. Es poll d'es penyal de Can Vicenç 363. S'encantament d'es puig de Ses Talaies 364. S'encantament de Son Lluc 365. Com va esser que es va fer es puig de Randa 366. Es gigants des Puig de Sant Salvador de Felanitx 367. Sa bubota blanca 368. Es negret de Sa Coma 369. Sa cova d'es castell d'Alarò 370. Es puig de Reig 371. Sa flor de falguera i es dimonis bioets 372. Es tresor d'Aufàbia 373. Es tresor de sa cova d'Ets Ermassets de Son Noguera 374. Sa por de Son Fortesa 375. Un altre tresor an es puig de Na Fàtima 376. Es gall de foc de Son Bru 377. Sa cuca de Sa Mola 378. Sa por de Son Cotoner 379. Sa por d'Es Putget Seneca i Lutero (2 subt.) 380. De com En Lutero i Seneca estudiaven a sa cova de Salamanca 381. De com Seneca va confondre En Lutero El dimoni atabacat (2 subt.) 382. De com es porcs enganaren el dimoni 383. De com el dimoni comprà un ruc Llegendes i supersticions (33 subt.) 384. Es Puig de Randa 385. Es Puig de sa Font 386. Sa sopegada d'es gegant 387. Ses témpores de Sant Tomàs 388. Com és que en sa corema toquen vespres abans de migdia 389. Eclipse de lluna 390. S'ànima d'es Racó d'En Vives 391. Per què és que no convé taiar-se es pèl de s'esquena 392. No convé deixar perdre res 393. Senyes del Judici Final 394. S'aigo, es vent i sa vergonya 395. Què fan es sembrats per Sant Gregori 396. Es cavall de Mahoma 397. Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església 398. La sirena de la mar 399. Es peix Nicolau 400. Presa d'es Castell de Santueri 401. Un pont que es moros volien fer 402. Es peu de Sant Cristòfol 403. Petjades d'es cavall de Sant Jordi 404. Lo que succeí an es moros, una vegada, a Valldemossa 405. Sobre es sembrar 406. Fora taia sa pasta amb cap eina que tai! 407. Lo que diuen es galls, en cantar 408. Una herba que deixaren es moros 409. Es dijuni de Sant Llorenç 410. Un enginy per ses dones que tenen sa coa curta 411. Una pedra potxosa 412. La ciutat de Troia 413. La ciutat de Paradela 414. Temps bo per aregar ses bísties 415. Na Pontons 416. Alerta en fer escudella de llet formatjada! 417. La Mare de Déu de Sant Llorenç d'es Cardassar 418. De com es sol i es vent se provaren 419. Sa mare de Sant Pere Sa Llepassa n'és bon lloc, emperò n'és moratiu (2 subt.) 420. Es pastor de Sa Llepassa 421. S'oguer de Sa Llepassa 422. Es salt d'En Fenoi 423. Ses cames d'es retgidors de Porreres 424. De com ets andritxols anaren a un missèr de Ciutat per un consei 425. En Planiol, es glosador 426. Es llop d'es puig de sa cova negra 427. Es pas d'es retgidors de Sant Joan 428. Un mul que es va beure es sol 429. Es dimonis de Mainou 430. Es corb de Ses Puntes
  Enllaços externs
  - Petita explicació de les rondalles
  - Web de la UIB Sobre les rondalles balears (pàgina en construcció sense enllaços!!)
  - Moltes Rondaies les podem trobar en PDF aquí: University of Oxford^[1]
  - TOM V. 1/2 :;^[2] TOM V. 3/4:;^[3] TOM V. 5/6:;^[4] TOM V. 7/8:;^[5] TOM v. 1:;^[6] TOM v. 2:;^[7] TOM v. 3:;^[8] TOM v. 4:;^[9] TOM v. 5:; TOM v. 6:
  - TOM v. 7:;^[10] TOM v. 8:;^[11] TOM v. 9:; TOM v. 10:; TOM v. 11:; TOM v. 12:; TOM v. 13:;^[12] TOM v. 14:^[13]
  Referències
  1. ↑ «Universitat d'Oxford».
  2. ↑ «TOM 1/2».
  3. ↑ «TOM 3/4».
  4. ↑ «TOM 5/6».
  5. ↑ «TOM 7/8».
  6. ↑ «TOM v. 1».
  7. ↑ «TOM v.2».
  8. ↑ «TOM v. 3».
  9. ↑ «TOM v. 4».
  10. ↑ «TOM v. 7».
  11. ↑ «TOM v. 8».
  12. ↑ «TOM v. 13».
  13. ↑ «TOM v. 14».

[1] «Universitat d'Oxford».

[2] «TOM 1/2».

[3] «TOM 3/4».

[4] «TOM 5/6».

[5] «TOM 7/8».

[6] «TOM v. 1».

[7] «TOM v.2».

[8] «TOM v. 3».

[9] «TOM v. 4».

[10] «TOM v. 7».

[11] «TOM v. 8».

[12] «TOM v. 13».

[13] «TOM v. 14».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 Les '''rondalles mallorquines''' són contes populars de l'illa de [[Mallorca]], de tradició oral, que passaven de boca en boca i de pares a fills.
-Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn [[Antoni Maria Alcover i Sureda]], sota el pseudònim de [[Jordi des Racó]], i es publicaren a partir de [[1880]] amb el títol ''Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, ''dividits en vint-i-quatre volums.
+Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn [[Antoni Maria Alcover i Sureda]], sota el pseudònim de [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Jordi des Recó]], i es publicaren a partir de [[1880]] amb el títol ''Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, ''dividits en vint-i-quatre volums.
 La compilació és estructurada de tal manera que abans de cada rondalla s'especifica qui la va contar al recopilador, si la hi contaren diverses persones de diversos pobles i, àdhuc, si els personatges eren d'aqueix poble.

Revisió del 11:55, 11 març 2016

Les rondalles i altres contes populars

La llista de les rondalles mallorquines

Enllaços externs

Referències