Ràtio impuls-pes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -El ràtio +La ràtio
m Corregit: -el ràtio +la ràtio
Línia 3: Línia 3:
Evidentement el valor és superior pel motor que per la totalitat del vehicle de llançament. Aquest últim ha de ser superior a u (per exemple 1,4) al moment del llançament des de la superfície d'un [[cos celeste]] (tenint en compte que el pes varia segons la [[gravetat]] del cos en qüestió).
Evidentement el valor és superior pel motor que per la totalitat del vehicle de llançament. Aquest últim ha de ser superior a u (per exemple 1,4) al moment del llançament des de la superfície d'un [[cos celeste]] (tenint en compte que el pes varia segons la [[gravetat]] del cos en qüestió).


Existeixen molts factors que afecten el ràtio impuls-pes i, per a una comparació vàlida, cal mesurar l'impuls en condicions controlades. Entre els factors que afecten l'impuls hi ha la [[temperatura]], la [[pressió]], la [[densitat]] i la composició del flux lliure d'aire. Depenent del motor o vehicle estudiat, el pes efectiu pot canviar a mesura que es consumeix el [[combustible]] i segons la [[gravetat]] al punt d'ús.
Existeixen molts factors que afecten la ràtio impuls-pes i, per a una comparació vàlida, cal mesurar l'impuls en condicions controlades. Entre els factors que afecten l'impuls hi ha la [[temperatura]], la [[pressió]], la [[densitat]] i la composició del flux lliure d'aire. Depenent del motor o vehicle estudiat, el pes efectiu pot canviar a mesura que es consumeix el [[combustible]] i segons la [[gravetat]] al punt d'ús.


==Exemples==
==Exemples==
El motor de coet rus [[RD-180]] proporciona 3.820 [[newton (unitat)|kN]] d'impuls al nivell del mar i té una massa en buit de 5.307 kg. Utilitzant una gravetat de 9,80665 m/s², el ràtio impuls-pes es calcula com segueix: (1 kN = 1.000 N = 1.000 kg⋅m/s²)
El motor de coet rus [[RD-180]] proporciona 3.820 [[newton (unitat)|kN]] d'impuls al nivell del mar i té una massa en buit de 5.307 kg. Utilitzant una gravetat de 9,80665 m/s², la ràtio impuls-pes es calcula com segueix: (1 kN = 1.000 N = 1.000 kg⋅m/s²)


:<math>\frac{T}{W}=\frac{3.820\ \mathrm{kN}}{(5.307\ \mathrm{kg})(9,807\ \mathrm{m/s^2})}=0,0734\ \frac{\mathrm{kN}}{\mathrm{N}}=73,4\ \frac{\mathrm{N}}{\mathrm{N}}=73,4</math>
:<math>\frac{T}{W}=\frac{3.820\ \mathrm{kN}}{(5.307\ \mathrm{kg})(9,807\ \mathrm{m/s^2})}=0,0734\ \frac{\mathrm{kN}}{\mathrm{N}}=73,4\ \frac{\mathrm{N}}{\mathrm{N}}=73,4</math>


==Avions==
==Avions==
La ràtio impuls-pes i la [[càrrega alar]] són els dos paràmetres més importants per determinar el rendiment d'un avió.<ref>Daniel P. Raymer, ''Aircraft Design: A Conceptual Approach'', Secció 5.1</ref> Per exemple, el ràtio impuls-pes d'un [[avió de combat]] és un bon indicador de la maniobrabilitat de l'aparell.<ref>John P. Fielding, ''Introduction to Aircraft Design'', Secció 4.1.1 (p. 37)</ref>
La ràtio impuls-pes i la [[càrrega alar]] són els dos paràmetres més importants per determinar el rendiment d'un avió.<ref>Daniel P. Raymer, ''Aircraft Design: A Conceptual Approach'', Secció 5.1</ref> Per exemple, la ràtio impuls-pes d'un [[avió de combat]] és un bon indicador de la maniobrabilitat de l'aparell.<ref>John P. Fielding, ''Introduction to Aircraft Design'', Secció 4.1.1 (p. 37)</ref>


La ràtio impuls-pes varia constantment durant el vol. L'impuls varia amb la configuració de l'accelerador, la [[velocitat aerodinàmica]], l'[[altitud]] i la temperatura de l'aire. El pes varia amb la quantitat de combustible disponible i els canvis de càrrega. Per un avió, el ràtio impuls-pes calculat sol ser l'[[impuls]] estàtic màxim al nivell del mar dividit pel pes carregat.<ref>John P. Fielding, ''Introduction to Aircraft Design'', Secció 3.1 (p.21)</ref>
La ràtio impuls-pes varia constantment durant el vol. L'impuls varia amb la configuració de l'accelerador, la [[velocitat aerodinàmica]], l'[[altitud]] i la temperatura de l'aire. El pes varia amb la quantitat de combustible disponible i els canvis de càrrega. Per un avió, la ràtio impuls-pes calculat sol ser l'[[impuls]] estàtic màxim al nivell del mar dividit pel pes carregat.<ref>John P. Fielding, ''Introduction to Aircraft Design'', Secció 3.1 (p.21)</ref>


:<math>\frac{E}{P}=\frac{impuls \ m \grave axim \ (N)}{pes \ carregat \ (kg) * 9,807 \ (m/s^2) }=\frac{impuls \ m \grave axim}{pes \ carregat * 9,807}</math>
:<math>\frac{E}{P}=\frac{impuls \ m \grave axim \ (N)}{pes \ carregat \ (kg) * 9,807 \ (m/s^2) }=\frac{impuls \ m \grave axim}{pes \ carregat * 9,807}</math>

Revisió del 23:56, 14 març 2016

El ràtio impuls-pes (on "pes" es refereix al pes a la superfície de la Terra) és un paràmetre adimensional característic dels motors de coet, els motors a reacció i els vehicles propulsats per aquest tipus de motors (generalment vehicles espacials i avions de reacció). Es fa servir com a paràmetre de qualitat per a comparacions quantitatives de vehicles i motors.

Evidentement el valor és superior pel motor que per la totalitat del vehicle de llançament. Aquest últim ha de ser superior a u (per exemple 1,4) al moment del llançament des de la superfície d'un cos celeste (tenint en compte que el pes varia segons la gravetat del cos en qüestió).

Existeixen molts factors que afecten la ràtio impuls-pes i, per a una comparació vàlida, cal mesurar l'impuls en condicions controlades. Entre els factors que afecten l'impuls hi ha la temperatura, la pressió, la densitat i la composició del flux lliure d'aire. Depenent del motor o vehicle estudiat, el pes efectiu pot canviar a mesura que es consumeix el combustible i segons la gravetat al punt d'ús.

Exemples

El motor de coet rus RD-180 proporciona 3.820 kN d'impuls al nivell del mar i té una massa en buit de 5.307 kg. Utilitzant una gravetat de 9,80665 m/s², la ràtio impuls-pes es calcula com segueix: (1 kN = 1.000 N = 1.000 kg⋅m/s²)

Avions

La ràtio impuls-pes i la càrrega alar són els dos paràmetres més importants per determinar el rendiment d'un avió.[1] Per exemple, la ràtio impuls-pes d'un avió de combat és un bon indicador de la maniobrabilitat de l'aparell.[2]

La ràtio impuls-pes varia constantment durant el vol. L'impuls varia amb la configuració de l'accelerador, la velocitat aerodinàmica, l'altitud i la temperatura de l'aire. El pes varia amb la quantitat de combustible disponible i els canvis de càrrega. Per un avió, la ràtio impuls-pes calculat sol ser l'impuls estàtic màxim al nivell del mar dividit pel pes carregat.[3]

Referències

  1. Daniel P. Raymer, Aircraft Design: A Conceptual Approach, Secció 5.1
  2. John P. Fielding, Introduction to Aircraft Design, Secció 4.1.1 (p. 37)
  3. John P. Fielding, Introduction to Aircraft Design, Secció 3.1 (p.21)