Prínceps de la Torre

Els prínceps Eduard i Ricard de la Torre, 1483 de John Everett Millais.

Els Prínceps de la Torre és el nom amb que es coneixen els germans Eduard V i Ricard de Shrewsbury, fills del rei Eduard IV d'Anglaterra i hereus del tron anglès. Després de la mort del seu pare el 1483, amb tan sols 12 i 9 anys, van ser tancats a la Torre de Londres per ordre del seu oncle Ricard de Gloucester, Lord Protector del Regne. L'argument per la reclusió era assegurar la seguretat dels prínceps mentre es feien els preparatius per coronar Eduard, però enmig de la confusió de la guerra civil, Ricard va acabar prenent el tron i els nois van desaparèixer.

El destí dels dos prínceps és incert, però generalment s'assumeix que van ser assassinats. La hipòtesi més habitual és Ricard III n'hagués instigat l'assassinat el 1483 per assegurar-se el tron, però hi ha d'altres teories com que els assassins haguessin estat el duc Enric de Buckingham, el rei Tudor Enric VII, o fins i tot que els dos prínceps havien aconseguit fugir amb vida de la Torre. En els següents anys van aparèixer diferents candidats que asseguraven ser un dels dos prínceps i reclamaven el tron.

El 1674 treballadors de la Torre van desenterrar una caixa de fusta que contenia els esquelets de dos nens. Carles II, el monarca d'aleshores, va donar credibilitat a la identificació dels esquelets amb els dos prínceps, i els va fer enterrar a l'Abadia de Westminster. La casa reial britànica s'oposa a la reobertura de les tombes per realitzar proves amb les tècniques modernes, de manera que es manté la incògnita respecte el destí dels Prínceps de la Torre.

Reclusió

El 9 d'abril de 1483 el Eduard IV d'Anglaterra va morir de forma inesperada, després de tres mesos de malaltia. Al moment de morir el rei el seu fill Eduard era a Ludlow (Shropshire), i el seu germà Ricard de Gloucester era a Middleham (Yorkshire). D'acord amb la Crònica de Croyland, Eduard havia designat el seu germà Lord Protector del Regne abans de morir. Quan la notícia de la mort del rei va arribar a Ricard, entorn el 15 d'abril, aquest va manifestar públicament "la seva lleialtat al nou rei".

Eduard V i Ricard de Gloucester es van dirigir a Londres des de l'oest i el nord, respectivament. Van trobar-se a Stony Stratford el 29 d'abril, i l'endemà Ricard va fer arrestar tot el seguici dels noi incloent el seu oncle, el comte Anthony Woodville de Rivers, i els seu mig-germà, Sir Richard Grey. Van ser enviats al castell de Pontefract, on foren decapitats. Els Woodville, la família de la mare dels dos prínceps, sempre havien estat vistos com a massa presumptuosos i ambiciosos pels York.

Ricard va entrar a Londres amb Eduard V, i va iniciar els plans per la coronació d'Eduard. La data prevista es va aplaçar del 4 de maig al 25 de juny, i el 19 de maig de 1483 es va traslladar a Eduard a la Torre de Londres, que era la residència habitual dels monarques abans de la coronació. El 16 de juny va reunir-si el seu germà Ricard de Shrewsbury, que havia estat entregat per la seva mare Elisabet Woodville a Ricard de Gloucester sota la promesa de que tindria cura dels dos nois. Però aleshores la coronació d'Eduard es va posposar indefinidament, i aviat van començar a aparéixer veus a favor de que el tiet dels nois assumís el tron. Finalment, el 1484 el Parlament va emetre una llei coneguda com a Titulus Regius en la que declarava el matrimoni d'Eduard IV i Elisabet Woodville invàlid basant-se en un pre-contracte matrimonial amb Lady Eleanor Butler. La invalidesa del matrimoni convertia els prínceps en bastards i a Ricard de Gloucester en l'hereu d'Eduard IV. Va ser coronat com a Ricard III d'Anglaterra el 2 de juliol.