Esperó (nàutica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:44, 21 març 2016

Esperó de la reconstrucció del trirem *Olympias*, de la Marina grega.

Un esperó o rostrum^[1] ('bec' o 'proa' en Llatí) és una forma de proa dels vaixells de guerra que permet a un vaixell atacar-ne un altre en envestir-lo a alta velocitat. L'ús dels esperons es remunta almenys al Segle VII aC, d'acord a les inscripcions trobades a la tomba del Rei Sargon II a Fenícia i el seu ús va ser la forma dominant de combat naval almenys fins al Segle III aC.^[2] Durant molt de temps envestir amb l'esperó fou una tàctica important, fins i tot si el vaixell en conflicte no era traspassat o enfonsat, els seus rems i remers sovint eren tallats per sobre, eliminant-ne la seva mobilitat i deixant-lo indefens. El desenvolupament simultani de la catapulta va permetre un grau de foc de llarg abast.

La tecnologia de la guerra naval es va mantenir en aquest nivell fins als segles XV i XVI, moment en què el canó va convertir-se en una arma usual en els vaixells. Igual que la infanteria amb la baioneta, els atacs envestint amb l'esperó van anar disminuint en importància però següent sent un recurs d'última hora. La història de la guerra naval fins al segle XIX conté molts exemples d'accions envestint, com en la Batalla de Lissa el 1866. La maniobrabilitat dels vaixells de vapor enfront del vaixell de vela va conduir a un breu ressorgiment en l'ús de l'esperó, però l'augment inevitable de la cuirassa dels cuirassats cap al final de la segle XIX va portar a una disminució en l'ús dels atacs amb esperó. L'adveniment del cuirassat HMS Dreadnought, als inicis del segle XX va portar el final de l'esperó com a arma de guerra. En el seu lloc, els vaixells estan equipats cada vegada més amb una proa de bulb, encara que per raons de racionalització i eficiència de combustible en lloc de com una arma ofensiva.

La tàctica d'envestir no es va perdre quan els vaixells es feien sense esperons. Envestir pot ser especialment eficaç contra objectius en la superfície o prop de la superfície com els submarins carregant les bateria en aigües someres, on es limita la seva velocitat i mobilitat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esperó

↑ Diccionari Freelang(català)(castellà)(llatí)
↑ «Warfare in Hellas: Naval warfare». Martijn Moerbeek. Monolith Community, 27-01-1998. [Consulta: 30 setembre 2009].(anglès)

[1] Diccionari Freelang(català)(castellà)(llatí)

[2] «Warfare in Hellas: Naval warfare». Martijn Moerbeek. Monolith Community, 27-01-1998. [Consulta: 30 setembre 2009].(anglès)

[1]

[2]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 Un '''esperó''' o ''rostrum''<ref>[http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang]{{ca}}{{es}}{{la}}</ref> ('[[bec]]' o '[[proa]]' en [[Llatí]]) és una forma de [[proa]] dels [[vaixell|vaixells de guerra]] que permet a un vaixell atacar-ne un altre en envestir-lo a alta velocitat. L'ús dels esperons es remunta almenys al [[Segle VII aC]], d'acord a les inscripcions trobades a la tomba del Rei [[Sargon II]] a [[Fenícia]] i el seu ús va ser la forma dominant de combat naval almenys fins al [[Segle III aC]].<ref>{{cite web |title= Warfare in Hellas: Naval warfare|url= http://monolith.dnsalias.org/~marsares/warfare/history/naval.html |date= 27-Jan-1998 |work= Martijn Moerbeek |publisher= Monolith Community |accessdate=2009-09-30}}{{en}}</ref> Durant molt de temps envestir amb l'esperó fou una tàctica important, fins i tot si el vaixell en conflicte no era traspassat o enfonsat, els seus [[rems]] i remers sovint eren tallats per sobre, eliminant-ne la seva mobilitat i deixant-lo indefens. El desenvolupament simultani de la [[catapulta]] va permetre un grau de foc de llarg abast.
-La tecnologia de la guerra naval es va mantenir en aquest nivell fins als segles [[Segle XV|XV]] i [[Segle XVI|XVI]], moment en què el [[canó]] va convertir-se en una arma usual en els vaixells. Igual que la infanteria amb la [[baioneta]], els atacs envestint amb l'esperó van anar disminuït en importància però següent sent un recurs d'última hora. La història de la guerra naval fins al segle XIX conté molts exemples d'accions envestint, com en la Batalla de [[Lissa]] el 1866. La maniobrabilitat dels vaixells de [[vapor]] enfront del [[vaixell de vela]] va conduir a un breu ressorgiment en l'ús de l'esperó, però l'augment inevitable de la cuirassa dels [[cuirassat|cuirassats]] cap al final de la segle XIX va portar a una disminució en l'ús dels atacs amb esperó. L'adveniment del cuirassat [[HMS Dreadnought (1906)|HMS ''Dreadnought'']], als inicis del segle XX va portar el final de l'esperó com a arma de guerra. En el seu lloc, els vaixells estan equipats cada vegada més amb una [[proa]] de bulb, encara que per raons de racionalització i eficiència de combustible en lloc de com una arma ofensiva.
+La tecnologia de la guerra naval es va mantenir en aquest nivell fins als segles [[Segle XV|XV]] i [[Segle XVI|XVI]], moment en què el [[canó]] va convertir-se en una arma usual en els vaixells. Igual que la infanteria amb la [[baioneta]], els atacs envestint amb l'esperó van anar disminuint en importància però següent sent un recurs d'última hora. La història de la guerra naval fins al segle XIX conté molts exemples d'accions envestint, com en la Batalla de [[Lissa]] el 1866. La maniobrabilitat dels vaixells de [[vapor]] enfront del [[vaixell de vela]] va conduir a un breu ressorgiment en l'ús de l'esperó, però l'augment inevitable de la cuirassa dels [[cuirassat|cuirassats]] cap al final de la segle XIX va portar a una disminució en l'ús dels atacs amb esperó. L'adveniment del cuirassat [[HMS Dreadnought (1906)|HMS ''Dreadnought'']], als inicis del segle XX va portar el final de l'esperó com a arma de guerra. En el seu lloc, els vaixells estan equipats cada vegada més amb una [[proa]] de bulb, encara que per raons de racionalització i eficiència de combustible en lloc de com una arma ofensiva.
 La tàctica d'envestir no es va perdre quan els vaixells es feien sense esperons. Envestir pot ser especialment eficaç contra objectius en la superfície o prop de la superfície com els [[submarins]] carregant les bateria en aigües someres, on es limita la seva velocitat i mobilitat.