Costura: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Resoldre desambiguació
Costura i gènere. Apartat que parla sobre distribució dels rols depenent del gènere.
Línia 2: Línia 2:
La '''costura''' és el mètode pel qual s'uneixen dues o més [[tela|teles]] al perforar i entrellaçar un [[Fil tèxtil|fil]] a través d'elles, normalment amb ajuda d'una [[Agulla de cosir|agulla]]. També pot usar-se per unir [[cuir|pells]], [[lona]] o altres materials flexibles. El seu ús és gairebé universal entre les poblacions humanes i es remunta al [[paleolític]] (30.000 aC).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Leslie |nom=Catherine Amoroso |títol=Needlework Through History: An Encyclopedia |url=http://books.google.cat/books?id=lEiGeSLKLjMC&pg=PA129&dq=ivory+needle+30000&hl=ca&sa=X&ei=LbWbT5KcLcODhQfH4-2CDw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=ivory%20needle%2030000&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.129 |isbn=0313335486 }}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.142|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref>
La '''costura''' és el mètode pel qual s'uneixen dues o més [[tela|teles]] al perforar i entrellaçar un [[Fil tèxtil|fil]] a través d'elles, normalment amb ajuda d'una [[Agulla de cosir|agulla]]. També pot usar-se per unir [[cuir|pells]], [[lona]] o altres materials flexibles. El seu ús és gairebé universal entre les poblacions humanes i es remunta al [[paleolític]] (30.000 aC).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Leslie |nom=Catherine Amoroso |títol=Needlework Through History: An Encyclopedia |url=http://books.google.cat/books?id=lEiGeSLKLjMC&pg=PA129&dq=ivory+needle+30000&hl=ca&sa=X&ei=LbWbT5KcLcODhQfH4-2CDw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=ivory%20needle%2030000&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.129 |isbn=0313335486 }}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.142|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref>


La costura és usada principalment per a produir roba i articles per a la casa, com ara [[cortina (estri)|cortines]], roba de llit, [[tapisseria]] i [[estovalles]]. La majoria de les costures en el món de la [[indústria]] són fetes amb [[màquina de cosir|màquines de cosir]]. Per confeccionar uns pantalons [[jeans]], per exemple són necessàries més de cinc màquines de cosir diferents. Algunes persones cusen roba per a si mateixes i per a la seva família. Més sovint les costures casolanes són per a reparacions com ara apedaçar una costura esquinçada o reemplaçar un botó perdut. Una persona que cus per viure és coneguda com a [[costurer]]a, modista o [[sastre]]. La costura "senzilla" es fa per raons funcionals: fer o apedaçar roba. La costura "ornamental" és principalment decorativa, i inclou tècniques com ara arrufat, niu d'abella (punt Smock), [[brodat]] i aplicacions. La costura és la base de moltes artesanies, com ara l'[[encoixinat]] i la [[labor de retalls]] (també coneguda amb l'anglicisme ''patchwork'').
La costura és usada principalment per a produir roba i articles per a la casa, com ara [[cortina (estri)|cortines]], roba de llit, [[tapisseria]] i [[estovalles]]. La majoria de les costures en el món de la [[indústria]] són fetes amb [[màquina de cosir|màquines de cosir]]. Per confeccionar uns pantalons [[texans]], per exemple són necessàries més de cinc màquines de cosir diferents. Algunes persones cusen roba per a si mateixes i per a la seva família. Més sovint les costures casolanes són per a reparacions com ara apedaçar una costura esquinçada o reemplaçar un botó perdut. Una persona que fa del cosir el seu ofici pot ser coneguda com a [[modista]] o [[sastre]]. La costura "senzilla" es fa per raons funcionals: fer o apedaçar roba. La costura "ornamental" és principalment decorativa, i inclou tècniques com ara arrufat, niu d'abella (punt Smock), [[brodat]] i aplicacions. La costura és la base de moltes artesanies, com ara l'[[encoixinat]] i la [[labor de retalls]] (també coneguda amb l'anglicisme ''patchwork'').

== La costura i el gènere ==
[[Fitxer:Sastre fumando, su taller funciona a mitad de la calle (8513884968).jpg|border|right|frameless|Sastre a un carrer de [[Nepal]]]]
Tradicionalment les feines de costura s'han dissociat en gènere femení i masculí.

Les [[Modista|modistes]] s'encarreguen dels arranjaments de roba en general, i de la creació de peces de roba a mida per a dones. El més habitual a l'actualitat és que les comandes de roba a mida per a dona quedin quasibé en exclusiva dins l'àmbit de la creació de [[Vestit de núvia|vestits de núvia]]. El més usual és que aquesta professió sigui ocupada per dones, tot i que també la realitzen homes.

Els [[Sastre|sastres,]] s'encarreguen de la creació de peces de roba a mida per a homes. La dedicació quasi en exclusiva dels sastres és la creació d'[[Americana (roba)|americanes]], [[Armilla (indumentària)|armilles]], pantalons i camises.
[[Fitxer:COSTURA 1.jpg|right|frameless]]
Les [[Costurera (ofici)|costureres]] es troben dins de l'àmbit industrial. L'ofici consisteix a cosir peces ja tallades per així realitzar la peça final. El més habitual, especialment a paísos de l'[[Àsia]], és que les línies de cosidores siguin quasibé en la seva totalitat ocupades per dones.

Els [[Disseny de moda|disenyadors]] de moda tant poden ser homes com dones. Malgrat això, la visibilitat als mitjans de comunicació i la popularitat recalu majoritàriament en dissenyadors homes.

A l'[[Àfrica]], especialment als entorns rurals, l'ofici de la costura és sovint realitzat pels homes. Socialment te més acceptació la visió que és un "ofici d'homes", així com a la cultura occidental te més acceptació la visió que és un "ofici de dones".


==Vegeu també==
==Vegeu també==

Revisió del 11:12, 22 març 2016

Dones fent costura a finals del segle XIX
Dones fent costura a finals del segle XIX

La costura és el mètode pel qual s'uneixen dues o més teles al perforar i entrellaçar un fil a través d'elles, normalment amb ajuda d'una agulla. També pot usar-se per unir pells, lona o altres materials flexibles. El seu ús és gairebé universal entre les poblacions humanes i es remunta al paleolític (30.000 aC).[1][2]

La costura és usada principalment per a produir roba i articles per a la casa, com ara cortines, roba de llit, tapisseria i estovalles. La majoria de les costures en el món de la indústria són fetes amb màquines de cosir. Per confeccionar uns pantalons texans, per exemple són necessàries més de cinc màquines de cosir diferents. Algunes persones cusen roba per a si mateixes i per a la seva família. Més sovint les costures casolanes són per a reparacions com ara apedaçar una costura esquinçada o reemplaçar un botó perdut. Una persona que fa del cosir el seu ofici pot ser coneguda com a modista o sastre. La costura "senzilla" es fa per raons funcionals: fer o apedaçar roba. La costura "ornamental" és principalment decorativa, i inclou tècniques com ara arrufat, niu d'abella (punt Smock), brodat i aplicacions. La costura és la base de moltes artesanies, com ara l'encoixinat i la labor de retalls (també coneguda amb l'anglicisme patchwork).

La costura i el gènere

Sastre a un carrer de Nepal
Sastre a un carrer de Nepal

Tradicionalment les feines de costura s'han dissociat en gènere femení i masculí.

Les modistes s'encarreguen dels arranjaments de roba en general, i de la creació de peces de roba a mida per a dones. El més habitual a l'actualitat és que les comandes de roba a mida per a dona quedin quasibé en exclusiva dins l'àmbit de la creació de vestits de núvia. El més usual és que aquesta professió sigui ocupada per dones, tot i que també la realitzen homes.

Els sastres, s'encarreguen de la creació de peces de roba a mida per a homes. La dedicació quasi en exclusiva dels sastres és la creació d'americanes, armilles, pantalons i camises.

Les costureres es troben dins de l'àmbit industrial. L'ofici consisteix a cosir peces ja tallades per així realitzar la peça final. El més habitual, especialment a paísos de l'Àsia, és que les línies de cosidores siguin quasibé en la seva totalitat ocupades per dones.

Els disenyadors de moda tant poden ser homes com dones. Malgrat això, la visibilitat als mitjans de comunicació i la popularitat recalu majoritàriament en dissenyadors homes.

A l'Àfrica, especialment als entorns rurals, l'ofici de la costura és sovint realitzat pels homes. Socialment te més acceptació la visió que és un "ofici d'homes", així com a la cultura occidental te més acceptació la visió que és un "ofici de dones".

Vegeu també

Referències

  1. Leslie, Catherine Amoroso. Needlework Through History: An Encyclopedia (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p.129. ISBN 0313335486. 
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.142. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costura