Batalla de Xiva (1838): diferència entre les revisions
m Robot insereix {{Autoritat}} |
m Corregit: - del què Cabrera + del qual Cabrera |
||
| Línia 43: | Línia 43: | ||
== La batalla == |
== La batalla == |
||
El [[2 d'abril]], [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]] sabia de l'arribada dels liberals, que avançaven en tres columnes i va moure les seves tropes per darrere de les muntanyes a la dreta de [[Juan Paralea]], prenent les altures i formant en tres cossos,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}} i Paralea en veure'ls va atacar, prenent les posicions carlines en un terreny en pendent del |
El [[2 d'abril]], [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]] sabia de l'arribada dels liberals, que avançaven en tres columnes i va moure les seves tropes per darrere de les muntanyes a la dreta de [[Juan Paralea]], prenent les altures i formant en tres cossos,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}} i Paralea en veure'ls va atacar, prenent les posicions carlines en un terreny en pendent del qual Cabrera s'anava retirant i finalment atacant amb una càrrega de cavalleria, però en comptes de perseguir als carlins, amb moltes baixes i la tropa molt cansada, es va retirar a [[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]] mentre [[Cabrera]] es retirava al Maestrat amb el botí de la campanya.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|163-164}} |
||
== Conseqüències == |
== Conseqüències == |
||
Revisió del 00:03, 28 març 2016
.svg)
.svg){kind=icon}
La batalla de Xiva de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Antecedents
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[2] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[3]
Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[4] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[5] que va capturar Cantavella,[6] recuperada en 24 d'abril de 1837,[7] quan la seva guarnició es va rendir[8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[9] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella[10] i a continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper.[11]
El 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[12] El 3 març van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel José Lespinace, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van assaltar Saragossa però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir,[12]
A finals de març de 1838, reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a Llíria, sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a Híjar i Albalate, però van arribar finalment a Llíria, que van ocupar. Juan Paralea, que es trobava a Onda amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a Xiva, i va demanar reforços a Mariano Breson que va aportar 800 homes i 100 genets,[13] trobant-se a Manises, i l'endemà van fer nit a Xest, sortint de matí cap a Xiva, on estaven els carlins.[14]
La batalla
El 2 d'abril, Ramon Cabrera sabia de l'arribada dels liberals, que avançaven en tres columnes i va moure les seves tropes per darrere de les muntanyes a la dreta de Juan Paralea, prenent les altures i formant en tres cossos,[14] i Paralea en veure'ls va atacar, prenent les posicions carlines en un terreny en pendent del qual Cabrera s'anava retirant i finalment atacant amb una càrrega de cavalleria, però en comptes de perseguir als carlins, amb moltes baixes i la tropa molt cansada, es va retirar a Xiva mentre Cabrera es retirava al Maestrat amb el botí de la campanya.[15]
Conseqüències
Després del fallit assalt a Alcanyís, la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i Ramon Cabrera va seguir expandint el seu territori, va signar amb Antonio van Halen y Sarti el conveni de Segura[16] i derrotant als liberals a l'Acció de Maella i ocupant tot el territori fins a la conca del Jalón i Calataiud, però amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839, Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,[17] que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a França el mes de juliol.[18]
Referències
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488.
- ↑ Flávio, 1870, p. 252.
- ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894.
- ↑ «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Flávio, 1870, p. 301.
- ↑ Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279.
- ↑ Pirala, 1842, p. 145.
- ↑ Rodríguez Vives, Conxa. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella, 2006. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
- ↑ 12,0 12,1 Negro, Luis. «Cincomarzada, un año más» (en castellà). El Periódico de Aragón, 05-03-2014. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i 1843, 161.
- ↑ 14,0 14,1 Calbo y Rochina de Castro i 1843, 162.
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i 1843, 163-164.
- ↑ de Córdoba, Buenaventura. Vida militar y política de Cabrera (en castellà). vol. 3. Impr. y fundicion de Don E. Aguado, 1845, p. 3.
- ↑ Bollaert, William. The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 (en anglès). vol.2. Ranken and Co, 1870, p. 370.
- ↑ «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 21 agost 2015].
Bibliografia
- Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843.
- Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870.
- Pirala, Antonio. Historia de la guerra civil: y de los partidos liberal y carlista (en castellà). Volum 4. F. de P. Mellado y ca., cargo de D. Chaulie, 1869.