William Blake: diferència entre les revisions
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
|||
Línia 46: | Línia 46: | ||
== Obra == |
== Obra == |
||
[[File:Blake Infant Joy Copy AA 25.jpg|thumb|left|<center>Una mare desitja alegria al seu fill en el poema de [[William Blake]] «''Infant Joy''». Aquesta còpia, que va ser impresa i pintada en 1826, es troba actualment en poder del [[Fitzwilliam Museum]]<ref>{{ref-web| url = http://www.blakearchive.org/exist/blake/archive/object.xq?objectid=songsie.aa.illbk.25&java=no|títol= Songs of Innocence and of Experience, copy AA, object 25 (Bentley 25, Erdman 25, Keynes 25) "Infant Joy"| editors =Morris Eaves, Robert N. Essick, and Joseph Viscomi |editor= [[William Blake Archive]]|consulta= 16 gener 2014}}</ref></center>]] |
|||
Blake es presenta com el reformador artístic de [[Gran Bretanya]] al bell mig de les guerres napoleòniques. Ressentit per la manca de reconeixement, es mostra com a pintor d'història centrat en el fracàs d'Anglaterra a l'hora de sumar-se al fervor revolucionari d'Amèrica i de França. Republicà radical, que sovinteja els cercles de Thomas Paine i la feminista Mary Wollstonecraft, reflecteix els ideals del liberalisme polític enfront de la despòtica autoritat de l'església i l'estat (les polítiques repressives del primer ministre [[William Pitt]] contra qualsevol expressió organitzada de dissensió social).<ref name="uocc">{{ref-publicació|títol=Història de l'Art|publicació=[[UOC]] OpenCourseware|data=2009|volum=Web|url=http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00141117/index.html|consulta=1 agost 2013}}</ref> |
Blake es presenta com el reformador artístic de [[Gran Bretanya]] al bell mig de les guerres napoleòniques. Ressentit per la manca de reconeixement, es mostra com a pintor d'història centrat en el fracàs d'Anglaterra a l'hora de sumar-se al fervor revolucionari d'Amèrica i de França. Republicà radical, que sovinteja els cercles de Thomas Paine i la feminista Mary Wollstonecraft, reflecteix els ideals del liberalisme polític enfront de la despòtica autoritat de l'església i l'estat (les polítiques repressives del primer ministre [[William Pitt]] contra qualsevol expressió organitzada de dissensió social).<ref name="uocc">{{ref-publicació|títol=Història de l'Art|publicació=[[UOC]] OpenCourseware|data=2009|volum=Web|url=http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00141117/index.html|consulta=1 agost 2013}}</ref> |
||
Revisió del 14:54, 28 març 2016
William Blake (Londres, 28 de novembre del 1757 – Londres, 12 d'agost del 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake té una alta consideració. Per la relació que en la seva obra tenen la poesia i els seus gravats respectius, sol posar-se Blake com a exemple de l'artista total: "William Blake és, de molt, l'artista més gran que Gran Bretanya ha produït".[1]
Considerar els assoliments de Blake en poesia o en les arts visuals per separat seria perjudicial per a entendre la magnitud de la seva obra: Blake veia aquestes dues disciplines com dos mitjans d'un esforç espiritual unificat, i són inseparables per a apreciar correctament el seu treball. Per aquesta raó, les edicions il·lustrades de l'obra de Blake han estat especialment valorades en el passat, fins que els avanços en les tècniques d'impressió n'han permès una major difusió, en fer aquestes més accessibles.[2]
Obra
Blake es presenta com el reformador artístic de Gran Bretanya al bell mig de les guerres napoleòniques. Ressentit per la manca de reconeixement, es mostra com a pintor d'història centrat en el fracàs d'Anglaterra a l'hora de sumar-se al fervor revolucionari d'Amèrica i de França. Republicà radical, que sovinteja els cercles de Thomas Paine i la feminista Mary Wollstonecraft, reflecteix els ideals del liberalisme polític enfront de la despòtica autoritat de l'església i l'estat (les polítiques repressives del primer ministre William Pitt contra qualsevol expressió organitzada de dissensió social).[4]
En La rosa d'Albió, dóna testimoni de les esperances de la revolució anglesa que mai no es va arribar a consumar. Seguint els comentaris de Brian Lukacher, aquest gravat en color commemora l'experiència de Blake en els avalots de Gordon del 1780, unes protestes contra les guerres anticatòlica i colonial que iniciaren un període en què es va estendre la violència popular; Blake es trobava entre la multitud que va assaltar i cremar la presó de Newgate, un episodi que Dickens va recollir en la seva novel·la Barnaby Rudge (1841). El jove nu d'Albió, encès damunt d'un turó en pendent, conté els elements essencials del llenguatge plàstic de Blake: la figura humana utilitzada com un signe corpori de les posicions espirituals, intel·lectuals i polítiques.[4]
And did those feet in ancient time és un poema seu del pròleg de l'obra Milton a Poem. Avui dia, és molt conegut com a himne Jerusalem, amb la música escrita per sir Hubert Parry el 1916.
Vegeu també
- El mestre de la innocència, novel·la històrica de Tracy Chevalier, en la qual Blake és un dels personatges.
Referències
Vegeu texts en català sobre William Blake a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- ↑ Blake's heaven, Guardian Unlimited
- ↑ Introducció de Sir Geoffrey Keynes a Songs of Innocence and Experience, Oxford University Press, 1977.
- ↑ «Songs of Innocence and of Experience, copy AA, object 25 (Bentley 25, Erdman 25, Keynes 25) "Infant Joy"». William Blake Archive. [Consulta: 16 gener 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Història de l'Art». UOC OpenCourseware, Web, 2009 [Consulta: 1r agost 2013].