Ducat de Brunsvic-Lüneburg: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Duchy of Brunswick-Lüneburg |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Wappen Deutsches Reich - Herzogtum Braunschweig (Kleines).png|thumb|right|250px|Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg.]] |
|||
{{fusió des de|Brunswick-Lüneburg|data=gener de 2014}} |
|||
'''Brunswick-Lüneburg''' històricament va ser un [[Estat Imperial|estat]] dins del [[Sacre Imperi]] durant l'època tardana de l'[[edat Moderna]]. Tal com el seu nom indica, les principals ciutats d'aquest estat eren [[Braunschweig]] i [[Luneburg]]. El primer monarca anglès de la [[Dinastia Hannover|Casa de Hannover]], [[Jordi I de la Gran Bretanya]] era duc de Brunswick-Luneburg i [[Príncep elector]] del [[Sacre Imperi]], de la mateixa manera que tots els seus successors fins a l'abolició d'aquest [[Imperi]] en 1806, per mà de [[Napoleó Bonaparte]]. |
|||
[[Fitxer:Coat of Arms of Brunswick-Lüneburg.svg|thumb|Escut de Brunsvic-Lüneburg]][[Fitxer:Grafschaften Holstein Ratzeburg Schwerin Dannenberg Luechow 1250.png|thumb|El ducat a l'entorn de 1250<br />(color rosa)]] |
|||
== Ducat de Brunswick-Luneburg == |
|||
El '''Ducat de Brunsvic-Lüneburg''' (en realitat '''Ducat de Brunsvic ''i'' Lüneburg'''<ref>vegeu: [http://www.retrobibliothek.de/retrobib/seite.html?id=116632 ''Meyers Konversationslexikon'' {{de}}], Leipzig i Viena, quarta edició, 1885-1892, tom. 16, pàgina 519.</ref>) fou creat el [[1235]] des dels [[alou]]s dels [[welf]]s al [[ducat de Saxònia]] i es va [[feu|infeudar]] a [[Otó I de Brunsvic]] també anomenat Otó el Nen, un nét d'[[Enric el Lleó]].<ref>{{GEC|0012589|Brunsvic}}</ref> Les dues ciutats majors del territori, [[Braunschweig|Brunsvic]], capital del seu [[comtat de Brunsvic|comtat]], i [[Lüneburg]] li van donar el seu nom. El ducat va existir fins a la fi del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] el [[1806]]. Després del [[Congrés de Viena]] (1814-15) el territori passà d'un costat al [[Regne de Hannover|Regne d'Hannover]], de 1866 a 1946 la [[província d'Hannover]] ([[Prússia]]) i d'un altre costat el [[Ducat de Brunsvic]], de 1918 a 1945 [[Estat lliure de Brunsvic]] que des del 1946 junts formen l'[[estat federal alemany]] [[Baixa Saxònia]]. |
|||
L'Estat va emergir de l'herència del primer estat [[saxó]] d'[[Enric el Lleó]] per les acaballes del [[s. XII]]. Enric va ser desposseït del seu títol de Duc de Saxònia per l'Emperador, però va retenir alguns títols saxons menors, com el de Luneburg i el [[comtat de Brunswick]] i, que a la seua mort van passar a les seues descendents. |
|||
El primer va ser [[Otó I de Brunsvic-Lüneburg|Otó el Nen]], Duc de Brunswick-Luneburg, qui va exercir la seua regència des de [[1235]]. Després de [[1267]] el ducat va ser dividit en dos estats parcials, com la línia de [[Lüneburg]] la de [[Wolfenbüttel]] (el qual més tard va tornar a subdividir-se). Tots aquests estats, no obstant això, estaven regits per membres de la [[Casa de Welf]] (descendents d'[[Enric el Lleó]]) i mantenien estretes relacions entre si. Amb el temps, els centres de poder passaren de [[Braunschweig]] i [[Luneburg]] a [[Celle (Alemanya)|Celle]] i [[Wolfenbüttel]]. |
|||
Mentre que en total existien com una dotzena de subdivisions dins del que anara l'Estat de Brunswick-Luneburg, alguns d'elles eren només de caràcter dinàstic, i no estaven reconeguts com a Estats de l'Imperi. En el [[Reichstag de 1792]], només les següents quatre subdivisions de Brunswick-Lüneburg estaven representades: |
|||
* [[Calemberg]] |
|||
* [[Grubenhagen]] |
|||
* [[Luneburg-Celle]] |
|||
* [[Ducat de Brunswick|Wolfenbüttel]] |
|||
Vers el 1705, solament dos ducs de Brunswick-Luneburg seguien governant els seus estats: un regent en Calemberg, Celle, i altres estats; i l'altre governant Wolfenbüttel. Coincidentment, en [[1701]], [[Jordi I de la Gran Bretanya|Jordi I d'Anglaterra]], duc de Brunswick-Luneburg, s'introduí en la línia de successió al Tron Britànic, confirmat més tard en [[1707]] per l'[[Acta d'Unió (1707)|Acta d'Unió]]. Així el rei Jordi creà una [[Unió personal]] de les dues corones el [[20 d'octubre]] de [[1714]]. Després de la dissolució del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] en [[1806]], Calemberg-Celle i les seues possessions foren integrades per el [[Congrés de Viena]] al recentment creat Estat de [[Hannover|Regne de Hannover]]. Wolfenbüttel, per la seua banda, va continuar existint sota el nom de [[Ducat de Brunswick]]. |
|||
== Ducs coneguts == |
== Ducs coneguts == |
||
Revisió del 23:39, 30 març 2016
.png)
Brunswick-Lüneburg històricament va ser un estat dins del Sacre Imperi durant l'època tardana de l'edat Moderna. Tal com el seu nom indica, les principals ciutats d'aquest estat eren Braunschweig i Luneburg. El primer monarca anglès de la Casa de Hannover, Jordi I de la Gran Bretanya era duc de Brunswick-Luneburg i Príncep elector del Sacre Imperi, de la mateixa manera que tots els seus successors fins a l'abolició d'aquest Imperi en 1806, per mà de Napoleó Bonaparte.
Ducat de Brunswick-Luneburg
L'Estat va emergir de l'herència del primer estat saxó d'Enric el Lleó per les acaballes del s. XII. Enric va ser desposseït del seu títol de Duc de Saxònia per l'Emperador, però va retenir alguns títols saxons menors, com el de Luneburg i el comtat de Brunswick i, que a la seua mort van passar a les seues descendents.
El primer va ser Otó el Nen, Duc de Brunswick-Luneburg, qui va exercir la seua regència des de 1235. Després de 1267 el ducat va ser dividit en dos estats parcials, com la línia de Lüneburg la de Wolfenbüttel (el qual més tard va tornar a subdividir-se). Tots aquests estats, no obstant això, estaven regits per membres de la Casa de Welf (descendents d'Enric el Lleó) i mantenien estretes relacions entre si. Amb el temps, els centres de poder passaren de Braunschweig i Luneburg a Celle i Wolfenbüttel.
Mentre que en total existien com una dotzena de subdivisions dins del que anara l'Estat de Brunswick-Luneburg, alguns d'elles eren només de caràcter dinàstic, i no estaven reconeguts com a Estats de l'Imperi. En el Reichstag de 1792, només les següents quatre subdivisions de Brunswick-Lüneburg estaven representades:
Vers el 1705, solament dos ducs de Brunswick-Luneburg seguien governant els seus estats: un regent en Calemberg, Celle, i altres estats; i l'altre governant Wolfenbüttel. Coincidentment, en 1701, Jordi I d'Anglaterra, duc de Brunswick-Luneburg, s'introduí en la línia de successió al Tron Britànic, confirmat més tard en 1707 per l'Acta d'Unió. Així el rei Jordi creà una Unió personal de les dues corones el 20 d'octubre de 1714. Després de la dissolució del Sacre Imperi Romà Germànic en 1806, Calemberg-Celle i les seues possessions foren integrades per el Congrés de Viena al recentment creat Estat de Regne de Hannover. Wolfenbüttel, per la seua banda, va continuar existint sota el nom de Ducat de Brunswick.
Ducs coneguts
- Otó I de Brunsvic-Lüneburg (1204-1252)
- Otó II de Brunsvic-Lüneburg (±1266-1330)
- Otó III de Brunsvic-Lüneburg (1204-1352)
- Guillem II de Brunsvic-Lüneburg (±1300-1369)
- Joan I de Brunsvic-Lüneburg (1242-1277)
- Albert I de Brunsvic-Lüneburg (1252-1269)
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Brunsvic-Lüneburg |