Panegíric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i del ornament estilístic > i de l'ornament estilístic
m Corregit: Està considerat > És considerat
Línia 10: Línia 10:
Un bon epíleg en el discurs panegíric ha d'incloure tot tipus de figures retòriques i de figures d'estil i totes sota el comú denominador de l'amplificació del discurs i de l'ornament estilístic. Tot el que en el discurs estilístic era mesurada seriosa, aquí ha de ser absolutament exagerat, teatralitzat i amb tota mena d'ornaments gestuals, de to, de veu exultant i tot això per enaltir com més millor al personatge o esdeveniment que estem lloant.
Un bon epíleg en el discurs panegíric ha d'incloure tot tipus de figures retòriques i de figures d'estil i totes sota el comú denominador de l'amplificació del discurs i de l'ornament estilístic. Tot el que en el discurs estilístic era mesurada seriosa, aquí ha de ser absolutament exagerat, teatralitzat i amb tota mena d'ornaments gestuals, de to, de veu exultant i tot això per enaltir com més millor al personatge o esdeveniment que estem lloant.


Està considerat un discurs típicament literari, ja que s'utilitzen tot tipus de jocs de paraules, expressions poètiques, comparacions brillants i musicalitat en l'expressió. ''l'oratio finis,'' quan l'homenatge és a una persona morta, aleshores es parla també d'[[obituari]] o ''d'[[in memoriam]]'' que és una mena de panegíric, encara que no rep aquest nom.
És considerat un discurs típicament literari, ja que s'utilitzen tot tipus de jocs de paraules, expressions poètiques, comparacions brillants i musicalitat en l'expressió. ''l'oratio finis,'' quan l'homenatge és a una persona morta, aleshores es parla també d'[[obituari]] o ''d'[[in memoriam]]'' que és una mena de panegíric, encara que no rep aquest nom.


==Referències==
==Referències==

Revisió del 12:34, 31 març 2016

Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.[1] Al cas d'un doctorat o doctorat honoris causa s'utilitza més aviat la locució llatina de laudatio,[2] del llatí laudare, lloar, que té una estructura semblant.

El nom deriva dels discursos dels panegiris,[3] i va ser molt corrent als segles IV i V. Un exemple de panegíric seria la lloança a l'Imperi romà feta per Aristides d'Atenes. Aquest gènere literari té com a centre l'exaltació de les virtuts i els fets rellevants d'un personatge, d'un lloc, d'un esdeveniment o d'una efemèride.[4]

Les parts del discurs el componen:

  • L'exordi per justificar l'acte en si
  • La demostració per relatar cadascuna d'aquestes virtuts
  • L'epíleg com el final apoteòsic d'aquesta efemèride

Un bon epíleg en el discurs panegíric ha d'incloure tot tipus de figures retòriques i de figures d'estil i totes sota el comú denominador de l'amplificació del discurs i de l'ornament estilístic. Tot el que en el discurs estilístic era mesurada seriosa, aquí ha de ser absolutament exagerat, teatralitzat i amb tota mena d'ornaments gestuals, de to, de veu exultant i tot això per enaltir com més millor al personatge o esdeveniment que estem lloant.

És considerat un discurs típicament literari, ja que s'utilitzen tot tipus de jocs de paraules, expressions poètiques, comparacions brillants i musicalitat en l'expressió. l'oratio finis, quan l'homenatge és a una persona morta, aleshores es parla també d'obituari o d'in memoriam que és una mena de panegíric, encara que no rep aquest nom.

Referències

  1. «Panegíric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Antoni Seva i Llinares (redactor), «Laudatio», Diccionari Llatí-Català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), pàgina 755, ISBN 978-84-7739-631-4
  3. José M. Pabón S. de Urbina & Vicenç Reglà i Jiménez et alii, «πανηγυρις», Diccionari manual grec clàssic-català, Barcelona, Larousse, 2011, pàgines 447
  4. Jordi Bruguera i Talleda & Assumpta Fluvià i Figueras, «panegíric», Diccionari etimològic, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004 4a edició), pàgina 674, ISBN 9788441225169