Carolina Coronado: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Carolina Coronado |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|thumb|Carolina Coronado, retratada per [[Federico Madrazo y Kunz]] cap a [[1855]], Madrid, [[Museu del Prado]] |
[[Fitxer:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|thumb|Carolina Coronado, retratada per [[Federico Madrazo y Kunz]] cap a [[1855]], Madrid, [[Museu del Prado]]]] |
||
'''Carolina Coronado''' (12 de desembre de 1823, [[Almendralejo]] – 15 de gener de 1911, vila de [[Mitra]]). |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | En la seva infància, va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a [[Badajoz]] i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Als tretze anys va escriure i publicar l'oda ''La palma''. Als vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom en diaris dels [[E.U.A.|EUA]], [[Cuba]] i [[Espanya]] com a gran poeta, elogiada per [[Espronceda]]. Es va traslladar a [[Madrid]] i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J. H. Perry. La seva casa de [[Madrid]] va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la Revolució de [[1866]]. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins al [[1873]]. Els seus últims anys com a vídua, els passarà a [[Mitra]] i deixarà grans poesies com la seva obra mestra ''El amor de los amores'', i ''La rosa blanca'', entre altres composicions. També va escriure teatre (''Petrarca'', ''El divino Figueroa''), novel·les (''Paquita'', ''Luisa Sigea'') i records de viatges. |
||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
* ''González Porto-Bompiani (coord.)''. ''Diccionario de autores, vol I''. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I) |
* ''González Porto-Bompiani (coord.)''. ''Diccionario de autores, vol I''. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I). |
||
* ''González Porto-Bompiani (coord.)''. ''Diccionario literario, vol VII''. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959. |
* ''González Porto-Bompiani (coord.)''. ''Diccionario literario, vol VII''. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959. |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 19:25, 2 abr 2016
Carolina Coronado (12 de desembre de 1823, Almendralejo – 15 de gener de 1911, vila de Mitra).
En la seva infància, va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a Badajoz i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Als tretze anys va escriure i publicar l'oda La palma. Als vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom en diaris dels EUA, Cuba i Espanya com a gran poeta, elogiada per Espronceda. Es va traslladar a Madrid i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J. H. Perry. La seva casa de Madrid va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la Revolució de 1866. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins al 1873. Els seus últims anys com a vídua, els passarà a Mitra i deixarà grans poesies com la seva obra mestra El amor de los amores, i La rosa blanca, entre altres composicions. També va escriure teatre (Petrarca, El divino Figueroa), novel·les (Paquita, Luisa Sigea) i records de viatges.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carolina Coronado |
- González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I).
- González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.