Diferència entre revisions de la pàgina «Aprenentatge basat en equips»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
 
== En institucions acadèmiques ==
Les característiques principals de l’nfocamentl’enfocament de l’aprenentatge basat en equips són les següents:
 
(1) Grups permanents (a llarg termini) de 5 a 7 estudiants amb diferent bagatge i habilitats diverses distribuïts de manera equivalent entre els equips i amb un mateix instructor.
(3) Establir incentius per treballar eficaçment com a equip, atorgant un determinat percentatge de la qualificació del curs per les activitats de l'equip (com el tRAT), les activitats subsegüents que es fan a l'aula (activitats d'aplicació) que són el tret distintiu de l’aprenentatge basat en equips, els projectes d'equip a més llarg termini; com també donar punts al membres de l’equip per mantenir-ne la consistència, essencialment punts atorgats per reconèixer les contribucions individuals als esforços de l’equip, especialment quan un membre està actuant com un paràsit o de qualsevol altra manera sense col·laborar amb els seus companys de forma productiva.
 
(4) Activitats d’aplicació a l’aula que promouen tant l’aprenentatge com el desenvolupament de l’equip. En el desplegament d’aquestes tasques cal donar sovint retroalimentació immediata.<span class="cx-segment" data-segmentid="19"> </span><span class="cx-segment" data-segmentid="20">Segons Michaelsen, "la majoria dels «problemes» que es presenten en l’aprenentatge de grup (parassitisme, conflictes entre els membres, etc.) són el resultat directe de tasques de grup inadequades".<ref name="pmid15691820">{{Plantilla:Cite journal|author=[[Larry Michaelsen|Michaelsen L]], Richards B|title=Drawing conclusions from the team-learning literature in health-sciences education: a commentary|journal=Teaching and learning in medicine|volume=17|issue=1|pages=85–88|year=2005|pmid=15691820|doi=10.1207/s15328015tlm1701_15}}</ref> </span><span class="cx-segment" data-segmentid="21">Michaelsen afegeix que «les tasques que exigeixen als grups prendre decisions i habilitar-los per informar de les seves decisions d’una manera senzilla, normalment generarà nivells alts d'interacció de grup». L’activitat ha de ser (a) significativa (vinculada a objectius importants del curs, relacionada amb la futura ocupació professional de l’estudiant); (b) la mateixa per a tots els equips del curs; (c) destinada a prendre una decisió amb una resposta senzilla basada en una anàlisi complexa de dades o en l’aplicació de principis; (d) reportada simultàniament a tot el grup i avaluada de seguida per l'instructor.</span><ref name="isbn0-89789-863-X_chapter2">{{Plantilla:Cite book|editor=[[Larry K. Michaelsen]], Arletta Bauman Knight, and L. Dee Fink|title=Team-based learning: a transformative use of small groups|chapter=Chapter 2: Getting Started with Team Learning|publisher=Praeger|location=New York|year=2002|pages=|isbn=0-89789-863-X|oclc=|doi=}}</ref>
(4) Activitats d’aplicació a l’aula que promouen tant l’aprenentatge com el desenvolupament de l’equip. En el desplegament d’aquestes tasques cal donar sovint retroalimentació immediata.<span class="cx-segment" data-segmentid="19"> </span><span class="cx-segment" data-segmentid="20">Segons Michaelsen
, "la majoria dels «problemes» que es presenten en l’aprenentatge de grup (parassitisme, conflictes entre els membres, etc.) són el resultat directe de tasques de grup inadequades".<ref name="pmid15691820">{{Plantilla:Cite journal|author=[[Larry Michaelsen|Michaelsen L]], Richards B|title=Drawing conclusions from the team-learning literature in health-sciences education: a commentary|journal=Teaching and learning in medicine|volume=17|issue=1|pages=85–88|year=2005|pmid=15691820|doi=10.1207/s15328015tlm1701_15}}</ref> </span><span class="cx-segment" data-segmentid="21">Michaelsen afegeix que «les tasques que exigeixen als grups prendre decisions i habilitar-los per informar de les seves decisions d’una manera senzilla, normalment generarà nivells alts d'interacció de grup». L’activitat ha de ser (a) significativa (vinculada a objectius importants del curs, relacionada amb la futura ocupació professional de l’estudiant); (b) la mateixa per a tots els equips del curs; (c) destinada a prendre una decisió amb una resposta senzilla basada en una anàlisi complexa de dades o en l’aplicació de principis; (d) reportada simultàniament a tot el grup i avaluada de seguida per l'instructor.</span>
<ref name="isbn0-89789-863-X_chapter2">{{Plantilla:Cite book|editor=[[Larry K. Michaelsen]], Arletta Bauman Knight, and L. Dee Fink|title=Team-based learning: a transformative use of small groups|chapter=Chapter 2: Getting Started with Team Learning|publisher=Praeger|location=New York|year=2002|pages=|isbn=0-89789-863-X|oclc=|doi=}}</ref>
 
=== Motivacions i beneficis per a l’ús de l’aprenentatge basat en equips en educació ===
L’aprenentatge basat en equips ha estat dissenyat per ajudar els estudiants que no semblen estar interessats  en el material de l'assignatura, que no acostumen a fer les seves tasques, i que tenen dificultats per comprendre els materials. L’aprenentatge basat en equips pot transformar el contingut tradicional amb l’aplicació i el desplegament d’habilitats per resoldre problemes i d'habilitats de caràcter interpersonal.<ref name="isbn0-89789-863-X">{{Plantilla:Cite book|editor=[[Larry K. Michaelsen]], Arletta Bauman Knight, and L. Dee Fink|title=Team-based learning: a transformative use of small groups|publisher=Praeger|location=New York|year=2002|pages=|isbn=0-89789-863-X|oclc=|doi=}}</ref> L'aprenentatge basat en equips en el camp de l'educació també pot ser important per al desenvolupament d'habilitats i capacitats que són útils per als negocis, les organitzacions, les carreres professionals i la indústria, on molts dels projectes i de les tasques que es duen a terme són realitzades per equips. Aprendre a aprendre, treballar, interactuar i col·laborar en equip són essencials per obtenir èxit en aquests entorns.<ref>Howard Hills (2001) Team Based Learning Gower Publishing Company [[:en:Special:BookSources/0566083647|ISBN 0-566-08364-7]]</ref> Moltes facultats de medicina han adoptat alguna versió de l'aprenentatge basat en equips per algun dels motius esmentats anteriorment, com també per produir una major retenció dels coneixements a llarg termini. D'acord amb un estudi dut a terme per l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington, les persones que van aprendre a través d'un programa actiu d'aprenentatge basat en equips van obtenir una major retenció dels coneixements a llarg termini en comparació amb un programa tradicional de classes magistrals.<ref>https://www.aamc.org/download/154730/data/rime_poster_109.pdf</ref>
 
Els estudis de les implementacions inicials de l'aprenentatge basat en equips han mostrat un increment en la participació dels estudiants i resultats més difusos en relació amb altres àmbits del rendiment acadèmic.<ref name="pmid15833720">{{Plantilla:Cite journal|author=Kelly PA, Haidet P, Schneider V, Searle N, Seidel CL, Richards BF|title=A comparison of in-class learner engagement across lecture, problem-based learning, and team learning using the STROBE classroom observation tool|journal=Teaching and learning in medicine|volume=17|issue=2|pages=112–118|year=2005|pmid=15833720|doi=10.1207/s15328015tlm1702_4}}</ref><ref name="pmid14739758">{{Plantilla:Cite journal|author=Haidet P, Morgan RO, O'Malley K, Moran BJ, Richards BF|title=A controlled trial of active versus passive learning strategies in a large group setting|journal=Advances in health sciences education : theory and practice|volume=9|issue=1|pages=15–27|year=2004|pmid=14739758|doi=10.1023/B:AHSE.0000012213.62043.45}}</ref>
68

modificacions

Menú de navegació