Joan Creixell: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
''' Joan Crexell i Playà''' ([[Barcelona]] [[31 de juliol]] [[1946]]-[[1994]]) [[historiador]] i [[escriptura (literatura)|escriptor |
''' Joan Crexell i Playà''' ([[Barcelona]] [[31 de juliol]] [[1946]]-[[1994]]) [[historiador]] i [[escriptura (literatura)|escriptor]] [[Catalunya|català]], nebot de [[Joan Crexells i Vallhonrat]]. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del [[Pen Club Català]]; membre de l’[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]]; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l’[[Institut d'Estudis Catalans]] i col·laborador del Centre d’Història Contemporània de la [[Generalitat de Catalunya]]. |
||
Del 1972 al 1976 col·laborà amb el [[Servei d'Informació Català]] (SIC) de [[Miquel Sellarès i Perelló]] i va fer tasca editorial per a l'[[Assemblea de Catalunya]], raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de [[Convergència Democràtica de Catalunya]], però l'abandonà per discrepàncies amb [[Jordi Pujol]]. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la [[Convenció per la Independència Nacional]], de la que en serà president fins el 1991. |
Del 1972 al 1976 col·laborà amb el [[Servei d'Informació Català]] (SIC) de [[Miquel Sellarès i Perelló]] i va fer tasca editorial per a l'[[Assemblea de Catalunya]], raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de [[Convergència Democràtica de Catalunya]], però l'abandonà per discrepàncies amb [[Jordi Pujol]]. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la [[Convenció per la Independència Nacional]], de la que en serà president fins el 1991. |
Revisió del 21:35, 5 des 2007
Joan Crexell i Playà (Barcelona 31 de juliol 1946-1994) historiador i escriptor català, nebot de Joan Crexells i Vallhonrat. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del Pen Club Català; membre de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d'Estudis Catalans i col·laborador del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya.
Del 1972 al 1976 col·laborà amb el Servei d'Informació Català (SIC) de Miquel Sellarès i Perelló i va fer tasca editorial per a l'Assemblea de Catalunya, raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de Convergència Democràtica de Catalunya, però l'abandonà per discrepàncies amb Jordi Pujol. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la Convenció per la Independència Nacional, de la que en serà president fins el 1991.
Ha estat un important divulgador d'història contemporània catalana, preferentment de temàtica nacionalista i independentista.
Obres
- Premsa catalana clandestina, 1970-1977, Edicions Crit, 1977
- Poesia patriòtica catalana sota la Dictadura de Primo de Rivera, edició de l’autor, 1977
- La fi del cagaelàstics. Poesia política anònima, 1939-1979, Edicions de la Magrana, 1980
- Els fets del Palau i el Consell de guerra a Jordi Pujol, Edicions de la Magrana, 1982
- Si és boig, que el tanquin! Poesia popular anònima, 1977-1982, amb col·laboració de Pere Quart, Editorial El Llamp, 1983
- Origen de la bandera independentista, Editorial El Llamp, 1984
- El monument a Rafael de Casanova, Editorial El Llamp, 1986.
- La Caputxinada, Edicions 62, 1986.
- Premsa catalana clandestina i d’exili, 1917-1938, Editorial El Llamp, 1987.
- El Complot de Garraf, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
- La bandera dels catalans d'Amèrica, edició de l'autor, 1993.