Autoritat: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
L''''autoritat''' és la facultat que té una persona o [[institució]] per ser [[obediència|obeït]] (''potestas''). En un altre sentit, aludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (''auctoritas''). La ''potestas'' es té pel càrrec o situació, l'''auctoritas'' es guanya. |
L''''autoritat''' és la facultat que té una persona o [[institució]] per ser [[obediència|obeït]] (''potestas''). En un altre sentit, aludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (''auctoritas''). La ''potestas'' es té pel càrrec o situació, l'''auctoritas'' es guanya. |
||
El concepte d'autoritat en [[política]] va lligat al de [[Poder polític|poder]]; la [[societat]] cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que [[Jean-Jacques Rousseau]] anomena "contracte social"). Aquests poden tenir autoritat de tres tipus: |
El concepte d'autoritat en [[política]] va lligat al de [[Poder polític|poder]] i [[Dominació (sociologia)|dominació]]; la [[societat]] cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que [[Jean-Jacques Rousseau]] anomena "contracte social"). Aquests poden tenir autoritat de tres tipus: |
||
* Tradicional: S'accepta per hàbit, per exemple a la [[monarquia]], un càrrec hereditari |
* Tradicional: S'accepta per hàbit, per exemple a la [[monarquia]], un càrrec hereditari |
||
Revisió del 15:23, 5 abr 2016
L'autoritat és la facultat que té una persona o institució per ser obeït (potestas). En un altre sentit, aludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (auctoritas). La potestas es té pel càrrec o situació, l'auctoritas es guanya.
El concepte d'autoritat en política va lligat al de poder i dominació; la societat cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que Jean-Jacques Rousseau anomena "contracte social"). Aquests poden tenir autoritat de tres tipus:
- Tradicional: S'accepta per hàbit, per exemple a la monarquia, un càrrec hereditari
- Carismàtica: Un líder suscita amb la seva personalitat l'aprovació del poble, que el segueix, com passa amb determinats polítics, gurús o revolucionaris
- Legal-racional: L'autoritat està basada en el concepte de legitimitat, sancionada per una llei (com els sistemes electorals actuals)
Ítems característics en la personalitat autoritaria
La personalitat autoritària pot definir-se per nou característiques que es creien a agrupar-se com a resultat d'experiències de la infància. Aquestes característiques inclouen el convencionalisme, la submissió autoritària, l'agressió autoritària, antiintel·lectualisme, anti-intracepció, la superstició i l'estereotípia, el poder i "resistència", la destructivitat i el cinisme, la projectivitat i les preocupacions exagerades sobre el sexe.
a. Convencionalisme. Rígida adhesió a valors convencionals, de classe mitjana.
b. Sotmetiment autoritari. Actitud submisa, acrític cap a autoritats morals idealitzades de l’endogrup.
c. Agressió autoritària. Tendència a condemnar, rebutjar i castigar als que violen els valors convencionals.
d. Anti-intraception. Oposició a tot el que és subjectiu, és imaginatiu i orientat a la tendresa.
e. Superstició i estereotípia. La creença en els determinants de la mística del destí de l'individu; la disposició a pensar en categories rígides.
f. Potència i la "duresa". Preocupació per la dominació-submissió, fort-dèbil, líder-seguidor; identificació amb les figures de poder; èmfasi excessiu sobre els atributs convencionals de l'ego; afirmació exagerada de duresa i resistència.
g. Destructivitat i cinisme. Hostilitat generalitzada, enviliment del ser humà.
h. Acció-resposta. La disposició a creure que les coses salvatges i perilloses han de seguir en el món; l'exterior de la projecció d'impulsos emocionals inconscients.
i. Sexe. Exagerada preocupació sexual.