Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "sisé"
m Corregit: - i de en + i de{{què}} en
Línia 12: Línia 12:
== Biografia ==
== Biografia ==
Fou un noble aragonés.
Fou un noble aragonés.
El seu pare li donà les senyories d'Híxar i de en el 1397.
El seu pare li donà les senyories d'Híxar i de{{què}} en el 1397.
En el 1421 anà a [[Nàpols]] en qualitat de virrei per pacificar la zona de [[Calàbria]].
En el 1421 anà a [[Nàpols]] en qualitat de virrei per pacificar la zona de [[Calàbria]].
Obtingué els béns del comte de Luna, i posteriorment, les senyories de Lécera i Vinaceit.
Obtingué els béns del comte de Luna, i posteriorment, les senyories de Lécera i Vinaceit.

Revisió del 11:34, 7 abr 2016

Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles, anomenat l'Orador ( Aragó, vers 1384 - ?, 1454/1458), Sisè baró d'Híxar, virrei de Nàpols, coper major d'en Ferran I i majordom major d'Alfons III. Fou un gran humanista.

Antecedents familiars

Fill del baró d'Híxar Alfons II Ferrandis d'Híxar i de Cornell i de la seva muller Toda de Centelles, filla del baró de Centelles Gilbert VI de Centelles i de Montcada.

Núpcies i descendents

Es casà en primeres núpcies amb Maria de Luna, de la que no tingué descendència.

En segones núpcies es casa amb Timbor de Cabrera, filla d'en Bernat IV de Cabrera. Tingueren almenys un fill:

Biografia

Fou un noble aragonés. El seu pare li donà les senyories d'Híxar i de[Cal aclariment] en el 1397. En el 1421 anà a Nàpols en qualitat de virrei per pacificar la zona de Calàbria. Obtingué els béns del comte de Luna, i posteriorment, les senyories de Lécera i Vinaceit. Comprà una part del comtat de Belchite a la reina.

Germà de l'arquebisbe de Tarragona, Gonçal Ferrandis d'Híxar.

Bibliografia