Metro de Barcelona: diferència entre les revisions

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - Universitària, la anomenada [[línia + Universitària, l'anomenada [[línia
Línia 602: Línia 602:


=== Properes inauguracions ===
=== Properes inauguracions ===
en obres:
A continuació es detalla el calendari de posada en servei de trams en construcció:
* 2018 {{FCAT|L|L10}}: [[Estació de Zona Franca - Zal|Zona Franca {{pipe}} Zal]] - Can Tries | Gornal <ref>{{ref-notícia|títol=Joaquim Forn: "No podemos abandonar la L9, hay muchos millones enterrados ahí"|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150127/54425124877/joaquim-forn-no-abandonar-l9.html|consulta=18 febrer 2015|data=27 gener 2015}}</ref>
* 2018 {{FCAT|L|L10}}: [[Estació de Zona Franca - Zal|Zona Franca {{pipe}} Zal]] - Can Tries | Gornal <ref>{{ref-notícia|títol=Joaquim Forn: "No podemos abandonar la L9, hay muchos millones enterrados ahí"|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150127/54425124877/joaquim-forn-no-abandonar-l9.html|consulta=18 febrer 2015|data=27 gener 2015}}</ref>
sense termini:<ref>{{ref-web|url=http://www.atm.cat/web/ca/veure.php?pdf=ca/_dir_pdi/PDI201120_pdi_novembre2013&h=770|consulta=18 febrer 2015|títol=PDI 2011-2020 (memòria tècnica novembre 2013)|obra=ATM}}</ref>
obres aturades temporalment: <ref>{{ref-notícia|títol=El tram central de L9, ara aturat 'sine die'|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/12-infraestructures/453957-el-tram-central-de-ll9-del-metro-ara-aturat-sine-die.htm|consulta=18 febrer 2015|data=17 setembre 2011}}</ref>
* {{FCAT|L|L1}}: [[estació d'Hospital de Bellvitge|Hospital de Bellvitge]] - [[Estació del Prat de Llobregat|El Prat Estació]]
* {{FCAT|L|L9}}{{FCAT|L|L10}}: [[estació de Zona Universitària|Zona Universitària]] - [[estació de la Sagrera|La Sagrera]]
⚫
* {{FCAT|L|L9}}{{FCAT|L|L10}}: Camp Nou (entre Zona Universitària i Collblanc)
en projecte:<ref>{{ref-web|url=http://www.atm.cat/web/ca/veure.php?pdf=ca/_dir_pdi/PDI201120_pdi_novembre2013&h=770|consulta=18 febrer 2015|títol=PDI 2011-2020 (memòria tècnica novembre 2013)|obra=ATM}}</ref>
* {{FCAT|L|L1}}: [[Estació de Fondo|Fondo]] - [[Estació de Badalona Pompeu Fabra|Badalona Pompeu Fabra]]
* {{FCAT|L|L1}}: [[Estació de Fondo|Fondo]] - [[Estació de Badalona Pompeu Fabra|Badalona Pompeu Fabra]]
* {{FCAT|L|L2}}: [[Estació de Sant Antoni|Sant Antoni]] - [[Estació de Parc Logístic|Parc Logístic]] - Aeroport T1
* {{FCAT|L|L2}}: [[Estació de Sant Antoni|Sant Antoni]] - [[Estació de Parc Logístic|Parc Logístic]] - Aeroport T1
* {{FCAT|L|L3}}: [[Estació de Trinitat Nova|Trinitat Nova]] - [[Estació de Trinitat Vella|Trinitat Vella]]
* {{FCAT|L|L3}}: [[Estació de Trinitat Nova|Trinitat Nova]] - [[Estació de Trinitat Vella|Trinitat Vella]]
* {{FCAT|L|L3}}: [[Estació de Zona Universitària|Zona Universitària]] - [[Estació de Pont d'Esplugues|Pont d'Esplugues]] - [[Estació de Sant Feliu Centre|Sant Feliu Centre]]
* {{FCAT|L|L3}}: [[Estació de Zona Universitària|Zona Universitària]] - [[Estació de Pont d'Esplugues|Pont d'Esplugues]]
* {{FCAT|L|L4}}: [[estació de la Pau|La Pau]] - [[estació de la Sagrera|La Sagrera]]
* {{FCAT|L|L4}}: [[estació de la Pau|La Pau]] - [[estació de la Sagrera|La Sagrera]]
* {{FCAT|L|L5}}: [[Estació d'Ernest Lluch|Ernest Lluch]] (entre Collblanc i Pubilla Cases)
* {{FCAT|L|L5}}: [[Estació d'Ernest Lluch|Ernest Lluch]] (entre Collblanc i Pubilla Cases)
* {{FCAT|L|L6}}: [[estació de Reina Elisenda|Reina Elisenda]] - [[Estació de Finestrelles - Sant Joan de Déu|Finestrelles {{pipe}} Sant Joan de Déu]]
* {{FCAT|L|L8}}: [[Estació d'Espanya|Espanya]] - [[estació de Gràcia|Gràcia]]
⚫
* {{FCAT|L|L8}}: [[Estació d'Espanya|Espanya]] - [[estació de Gràcia|Gràcia]] - [[Estació de Parc del Besòs|Parc del Besòs]]
* {{FCAT|L|L9}}{{FCAT|L|L10}}: [[estació de Zona Universitària|Zona Universitària]] - [[estació de la Sagrera|La Sagrera]]
⚫
* {{FCAT|L|L9}}{{FCAT|L|L10}}: Camp Nou (entre Zona Universitària i Collblanc)
* {{FCAT|L|L9}}{{FCAT|L|L10}}: [[Estació de Sagrera-TAV|Sagrera {{pipe}} TAV]] (entre La Sagrera i Onze de Setembre)
* {{FCAT|L|L9}}{{FCAT|L|L10}}: [[Estació de Sagrera-TAV|Sagrera {{pipe}} TAV]] (entre La Sagrera i Onze de Setembre)
en estudi:
* {{FCAT|L|L1}}: [[estació d'Hospital de Bellvitge|Hospital de Bellvitge]] - [[Estació del Prat de Llobregat|El Prat Estació]]
* {{FCAT|L|L3}}: [[Estació de Pont d'Esplugues|Pont d'Esplugues]] - [[Estació de Sant Feliu Centre|Sant Feliu Centre]]
* {{FCAT|L|L6}}: [[estació de Reina Elisenda|Reina Elisenda]] - [[Estació de Finestrelles - Sant Joan de Déu|Finestrelles {{pipe}} Sant Joan de Déu]]
⚫
* {{FCAT|L|L8}}: [[estació de Gràcia|Gràcia]] - [[Estació de Parc del Besòs|Parc del Besòs]]






Revisió del 19:18, 9 abr 2016

Infotaula xarxa de transportsMetro de Barcelona
Imatge corporativa i logotip del Metro de Barcelona
TerritoriÀrea metropolitana de Barcelona
Tipus serveitransit ràpid subterrani
Inauguració1924
Longitud144,3 km (122,2 TMB[1] + 20,9 FGC)
Línies11
Estacions180 (156 TMB[1] + 24 FGC)
Passatgers452400000 (2017)
411900000 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Cobertura mòbil150 estacions (126 TMB + 24 FGC)
OperadorFGC i TMB
AutoritatATM Barcelona
Dades tècniques
Màx. profunditat74 m al Coll | la Teixonera (L5)
Ample ferroviari1.435, 1.674 i 1.000 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità soterrat que dóna servei a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat. Aquesta llista de ciutats s'eixamplarà quan fineixin les obres de la línia 9 i altres projectes d'ampliació de la xarxa, que milloraran considerablement les connexions entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.

Actualment la xarxa té 11 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades dins el sistema tarifari de sis zones creat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM Àrea de Barcelona) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalies dins l'Àmbit Metropolità de Barcelona i comarques o municipis limítrofs. Totes les línies de metro es troben a la zona 1 de l'àmbit integrat. La xarxa actual té 123,5 quilòmetres (102,6 km TMB[1] + 20,9 km FGC) i 165 estacions (141 TMB[1] + 24 FGC).

El 2010 es van fer més de 461 milions de viatges (381 TMB + 80 FGC), el que va significar una recaptació de 278,07 milions d'euros. Això representa un augment del 4,4% d'usuaris i del 6,0% de la recaptació respecte a l'any 2009.[2]

Fitxer:NouMBCN.png
Mapa del metro de Barcelona.
Part de la sèrie d'articles sobre el

Metro de Barcelona

Informació general

Història
FGC  · FMB  · GMB
Línies
Estacions
Estacions fantasma
Cotxeres
Trens
Accessibilitat

  • Vegeu aquesta plantilla

Història

Article principal: Història del Metro de Barcelona

El metro de Barcelona té el seu origen en la inauguració del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actual línia Barcelona-Vallès) l'any 1863, que l'any 1929 es va soterrar, els projectes de Ferrocarril Metropolità Nord-Sud i Ferrocarril Subterrani SO-NE que van ser l'embrió del Gran Metro i el Metro Transversal inaugurats l'any 1924 i 1926 per les companyies Gran Metropolità de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona.[3]

Antecedents

Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona.

Durant el segle XIX, la població de Barcelona es va quintuplicar arribant als 544.137 habitants l'any 1900 a causa de la industrialització. L'any 1863 es va inaugurar el Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actualment Línia Barcelona-Vallès) i el 1872 la primera línia de tramvies amb tracció animal, des del Pla de la Boqueria a la Vila de Gràcia.[4]

Pau Muller i Gonçal Zaragoza van sol·licitar l'any 1907 la concessió d'un ferrocarril subterrani a Barcelona, anomenat Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona, per unir el Parc de la Ciutadella amb la Bonanova, passant subterràniament a través del passeig de Colom, la Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, carrer Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, la muntanya del Putxet i el passeig de Sant Gervasi. Tot i l'interès general, els autors del projecte no van trobar el finançament necessari per dur-lo a terme i van transferir tots els drets de la concessió al Banco de Vizcaya.[5]

També va sorgir la necessitat d'unir les diferents estacions terminals de ferrocarril que hi havia a principis del segle XX a la ciutat,[6] va sorgir el projecte denominat Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales,[7] que volia unir la Bordeta amb l'estació de Poble Nou de MZA (línia de Mataró) passant per carrer de Sants, plaça d'Espanya, Gran Via, plaça d'Urquinaona, Estació del Nord, fins Bogatell i Poble Nou de MZA (línia de Mataró).[8] El 1914 per la Primera Guerra Mundial va quedar paralitzat, després de la Guerra el senyor Reyes iniciava contactes financers per iniciar les obres i finalment un grup d'empresaris catalans i bascos es van decidir tirar endavant el projecte.[8]

Companyies

El 1920 el Banco de Vizcaya va decidir reprendre el projecte pel progressiu augment del tràfic de la xarxa de tramvies, la inauguració del metro de Madrid i l'interès generat per la construcció del Metro Transerval. Per Reial Ordre de 12 de febrer de 1921 s'atorgava a aquest banc la concessió del ferrocarril elèctric subterrani per a 99 anys. Per coordinar la gestió de la línia i ampliar el finançament Banco de Vizcaya es va associar a altres empreses de transport públic de Barcelona i es va constituir una societat denominada Gran Metropolità de Barcelona S.A. (GMB).[9]

El 1920 es constituïa la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB) i el projecte era aprovat pel Consell d'Obres Públiques el 1922. Ateses les fortes inversions requerides, es va decidir augmentar el capital social mitjançant l'emissió de 19.600 accions, part de les quals l'Ajuntament de Barcelona va adquirir, ja que per les característiques urbanes d'aquest ferrocarril, aquest podria jugar un paper important en el desenvolupament de la ciutat.[10]

Gran Metro

El recorregut del Gran Metro (L3 i L4) el 1946.

Al cap de poc temps d'iniciar-se les obres per part del Gran Metropolità de Barcelona al juliol de l'any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificació del traçat. Per un extrem se situava l'estació terminal a la plaça de Lesseps, en comptes de situar-se al passeig de Sant Gervasi, ja que els darrers anys s'havien construït diverses línies de tramvies a la zona i GMB volia sol·licitar la concessió d'una nova línia que passaria per la zona. A l'altre extrem modificava el projecte inicial per la construcció d'una nova línia que s'iniciés a passeig de Gràcia fins al Portal de Mar, ja que la construcció dels túnels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perquè el subsòl està format per blocs de pedra de l'antiga escullera i podria causar filtracions d'aigua. El traçat d'aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els túnels ja existents que va construir l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat.[11]

La inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat es va produir el 30 de desembre de 1924. Es va obrir el tram entre Catalunya i Lesseps de la línia I. Tenia una longitud de 2.741 metres amb quatre estacions: Lesseps, Diagonal, Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Catalunya, amb ascensors a Lesseps i Fontana, aquesta última oberta posteriorment l'1 de maig de 1925 i l'ampliació fins a Liceu el 5 de juliol.[12]

La línia II anava força endarrerida per l'abundància d'aigües subterrànies i per la construcció de l'estació de Jaume I, ja que l'Ajuntament de Barcelona no permetia parar la circulació de Via Laietana. El primer tram d'aquesta línia es va inaugurar el 19 de desembre de 1926, entre Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Jaume I, amb una tercera estació a Urquinaona.[13] El perllongament de la línia II fins a Correus es va inaugurar el 20 de febrer de 1934,[14] ia la línia I l'any 1946 des de Liceu fins a Ferran (Fernando).[15]

Metro Transversal

Esquema cronològic de la línia 1.
Unitat històrica sèrie 100 que circulà al Transversal.

Per Reial Ordre l'any 1922 es va permetre l'execució del projecte definit com a ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França.[16] Les obres van començar el 5 de febrer de 1923 i eren força laborioses, ja que es duien a terme sota carrers amb molt trànsit.[17]

La inauguració oficial del primer tram (Bordeta-Catalunya) va ser el 10 de juny de 1926, ja batejat com Metro Transversal per diferenciar-lo del Gran Metro. Tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.[18] L'estació d'Espanya en aquell moment va ser l'estació amb la volta més gran del món (27 metres).[19]

L'1 de juliol de 1932 es va produir la segona ampliació del Metro Transversal, per una banda des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment reanomenada Santa Eulàlia) i per l'altra de Catalunya a Urquinaona i Triumfo Norte (Arc de Triomf).[20]

Un any més tard s'ampliava des d'Arc de Triomf a Marina, a partir d'aquí el Metro Transversal se separa de les línies de la companyia Nord per arribar amb menys temps a la plaça de les Glòries Catalanes i enllaçar després a la Sagrera amb les línies de MZA.[21]

Al maig de 1953 es perllongava la línia fins a l'estació de Navas,[22] al gener i maig del 1954 es completava els perllongaments del Metro Transversal arribant a les estacions de la Sagrera i Fabra i Puig, on enllaça amb l'estació de Sant Andreu Arenal de RENFE.[23]

Fre del creixement i ressorgiment

Durant l'etapa compresa pels anys 1935 i 1950 el creixement del metro es paralitzaria a causa de l'esclat de la Guerra Civil i la Postguerra i es limitaria a la construcció de túnels de connexió entre línies, utilitzats com a dipòsits de material bèl·lic o com a refugis antiaeris per protegir la població civil dels intensos bombardejos que patia Barcelona.[3]

Durant la postguerra el govern espanyol va suspendre les concessions de ferrocarril i es va dur a terme un procés de nacionalització per part del Govern d'Espanya que l'any 1941 va posar en vigor la llei de "Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera" que feia efectiva l'1 de febrer la nacionalització i agrupació de totes les línies ferroviàries d'ample ibèric, afectant automàticament al Metro Transversal (L1) del Ferrocarril Metropolità de Barcelona per ser d'aquest ample ferroviari. La L1 va dependre de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fins al 24 de setembre de 1943 quan va passar de nou a mans de FMB arran dels recursos que havia presentat la companyia del metropolità.[3]

Passada la postguerra ressorgeix el creixement del metro i es posa en marxa l'ampliació del Metro Transversal, el 1951 de Marina al Clot, 1953 a Navas, el 1954 a la Sagrera i Fabra i Puig.[22][23] I es van reformar algunes estacions.[3] El 1959 va entrar en servei una nova línia del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, la línia II, entre la Sagrera i Vilapicina i ampliat el 1967 fins a Horta.[24][3]

Municipalització

L'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, afectant el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.[25][26][27] L'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona.[28] Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, creant Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.[29]

Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal.[30] Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.[31]

Expansió

Andana de l'estació de Zona Universitària.

Durant l'etapa compresa entre els anys 1968 i 1974 el metro creix en direcció al Besòs.[3] L'any 1968 la línia 1 es perllonga, des de Fabra i Puig a Torras i Bages.[32] La línia 3 des de Liceu a Drassanes,[33] i dos anys més tard a Pueblo Seco, que actualment es denomina Paral·lel.[34]

El 1969 es va inaugurar el Transversal Alt (L5) entre Collblanc (llavors Sant Ramon) i Diagonal.[35] Un any més tard es posava en funcionament el tram entre Verdaguer (llavors General Mola) i Camp de l'Arpa, arribant fins a la Sagrera. I el 1973 des de Collblanc a Pubilla Cases.[36] A la vegada que absorbia la línia II, passant a formar part de la L5.[37] º

El 4 d'abril es tanca temporalment el tram Urquinaona i Jaume I de la línia 3, l'antic Gran Metro.[38] El 1973 es reobriria el tram tancat, ja condicionat i habilitat per esdevenir la línia 4, amb un perllongament des d'Urquinaona a Gran Vía a Joanic.[39] Un any més tard s'obriria el tram Joanic-Guinardó amb una estació intermèdia, Alfons X.[40]

Entre 1975 i 1977 el ritme d'inauguracions s'intensifica.[3] L'any 1975 es va obrir l'anomenada línia III-B o línia 3-B, que el 1983 s'unificaria amb la resta de la línia,[3] connectant l'estació de Paral·lel i Zona Universitària.[3]

El 1976 la línia 5 va arribar a Sant Ildefons des de Pubilla Cases, i es va perllongar amb una estació la línia 4 a Barceloneta.[41] El 1977 la L4 es perllonga fins Selva de Mar.[42] Posteriorment el 1982 es va inaugurar el tram Maragall - Via Júlia (llavors Roquetes).[43] També es va perllongar fins a la Pau, des de Selva de Mar, amb tres estacions.[44]

Creixement metropolità

Andana de l'estació de Santa Coloma.

A partir del 1983 el creixement del metro de Barcelona es caracteritza pel seu perllongament a fora del límit municipal de la ciutat de Barcelona, tant pel costat del Besòs com Llobregat.[3] El 1983 la línia 1 creuava el Besòs arribant a Santa Coloma.[45] El mateix any s'ampliava per l'altre costat entre Santa Eulàlia i Torrassa.[46] El 1983 la línia 5 es perllongava entre Sant Ildefons i Cornellà.[3]

El 1985 s'inaugurava el tram la Pau - Pep Ventura que passaria momentàniament a formar part de la línia 4.[47][48] El 6 de novembre de 1985 es perllongava la línia 3 fins a Montbau.[49]

El 24 d'abril de 1987 la línia 1 arriba a Avinguda Carrilet.[50] El 1989 arribava a l'estació terminal actual d'Hospital de Bellvitge.[51] Al Besòs es completava el 1992 amb l'estació de Fondo.[52]

Nova línia i altres actuacions

Andana de l'estació de Sagrada Família.

Entre 1995 i 1997 es va obrir una nova línia, la línia 2, un projecte antic i parcialment construït que es recuperava de cara als Jocs Olímpics de 1992. El primer tram es va inaugurar l'any 1995, primer al setembre entre Sant Antoni i Sagrada Família, i al desembre la renovada estació de Paral·lel, terminal de la línia.[53]

El segon tram, entre Sagrada Família i la Pau es va inaugurar l'any 1997.[48][54] El juny de 2002 es va tancar part de la línia 4, entre Selva de Mar i Pep Ventura, per fer obres al tram final de la L4 i passar a formar part de la L2.[55]

Altres actuacions que es van dur a terme en aquesta època van ser el perllongament el 1999 de la línia 4 fins a Trinitat Nova i es va anunciar la creació d'algun tipus de transport entre aquesta estació i Can Cuiàs (posteriorment es definiria com L11).[56][57] El 2001 la línia 3 s'ampliava amb tres estacions fins a Canyelles, amb les estacions intermèdies de Mundet i Valldaura, donant cobertura a aquests barris i al campus universitari de Mundet.[58]

Integració tarifària

Primer logotip de TMB.

El 1978 la infraestructura del metro passa a dependre de la Generalitat de Catalunya, substituint al Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya. Un any més tard, fruit de la coordinació del transport públic a Barcelona i de la municipalització de les empreses de transport, FMB i Tramvies de Barcelona reanomenat a Transports de Barcelona van començar a l'explotació conjunta el 1979 sota el nom de Transports Municipals de Barcelona (TMB). Posteriorment va canviar de nom a Transports Metropolitans de Barcelona.[3]

El 1982, durant la inauguració d'un perllongament de la línia 4 del metro de Barcelona, tant l'alcalde de Barcelona (Narcís Serra) com el president de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol), parlaven de la voluntat de la creació d'una autoritat única per dirigir el destí del metro. Uns defensaven que l'autoritat única fos la Corporació Metropolitana de Barcelona i els altres la Generalitat.[59] Finalment es va optar per la creació d'un consorci que integrés la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.[60]

El 1997 es va crear l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), consorci que integra la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT).[60] Aquesta última, EMT, des del 2011 ha estat substituïda pel govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.[61] El 2001 l'ATM va posar en marxa la integració tarifària entre els diferents operadors de la xarxa de transports de la Regió Metropolitana de Barcelona.[62][63]

Transport per a tothom

Accés adaptat de la Sagrada Família.

El primer decret que legisla sobre l'eliminació de barreres arquitectòniques data del 10 d'abril de 1984, decret 100/84 de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment altres lleis ho ampliarien, la llei 20/91, de millora de l’accessibilitat i el decret 135/1995, Codi d'Accessibilitat de Catalunya.[64]

L'estació de Fondo oberta l'any 1992,[65] va ser la primera dotada amb ascensors hidràulics per ser adaptada a persones amb mobilitat reduïda i paviment de textura especial per a invidents.[3] Des de llavors totes les noves estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda i algunes línies com la L2, L9/L10 i L11 ho estan totalment.[66]

Esfondrament del Carmel

Article principal: Esfondrament del Carmel

Durant l'ampliació de l'estació d'Horta a Vall d'Hebron de la L5 el 25 de gener del 2005 va haver-hi un primer despreniment a les obres en un túnel de maniobres situat al barri del Carmel. Aquest primer esdeveniment va provocar el desallotjament de 1.057 persones de 84 blocs de pisos del voltant del carrer de Calafell de Barcelona. Posteriorment el dia 27 de gener hi va haver el col·lapse principal que va provocar la desaparició del garatge del carrer de Calafell 12 en un esvoranc de 18 metres de diàmetre i 35 de profunditat. Es va enderrocar l'edifici del número 10 que havia quedat molt danyat i més tard tres immobles més.[67]

Com a conseqüència va esclatar una greu crisi política i social. A més, l'esfondrament va provocar l'endarreriment general de totes les obres ferroviàries que s'estaven executant a la ciutat de Barcelona. Es va constituir, per exemple, la plataforma de l'AVE pel litoral per evitar la construcció del túnel de Provença. L'esfondrament va provocar la paralització total de les obres de la línia 5. Els projectes van haver de ser revisats i de retruc se'n van veure afectades les obres d'ampliació de la L3 i sobretot de la L9.[67][68]

Estació de Can Peixauet de la L9.

Noves línies automàtiques

Durant la dècada del 2000 s'han inaugurat dues línies, el 16 de desembre de 2003 es va inaugurar la línia 11, línia de metro lleuger.[69] I el 2009 un ramal de la línia 9 (L9/L10). Aquesta última és la inversió més important del PDI, ja que està construïda per ser totalment automàtica i serà la línia més llarg del suburbà barceloní.[70] La L9/L10 es va posar en funcionament ja automàtica i a la L11 s'hi van realitzar treballs per automatitzar-la i posteriorment va ser banc de proves per a la línia 9, tot i que no van desaparèixer els conductors de la línia 11 fins després de la posada en marxa de la L9.[71]

La L9 es va posar en marxa el 13 de desembre del 2009 entre Can Zam i Can Peixauet, el 18 d'abril del 2010 la L10 entre Bon Pastor i Gorg,[72] i posteriorment es va ampliar amb dues estacions fins a la Sagrera.[73] El 2011, 19 de setembre, es va inaugurar Santa Rosa.[74] El 12 de febrer de 2016 es posen en servei els ramals de l'aeroport fins a Zona Universitària, l'anomenada Línia 9 Sud.[75]

Operadors de la xarxa

Actualment, hi ha dos operadors a la xarxa, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB). Es considera que la xarxa urbana de FGC forma part del metro de Barcelona d'ençà de la integració tarifària l'any 2001, el canvi de nomenclatura el 2003 de U6, U7 i S3 ("U" d'urbà i "S" de suburbà) a L6, L7 i L8 ("L" de línia)[76] i l'augment de la freqüència de pas.[63][77] FMB està vinculat al govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i FGC a la Generalitat de Catalunya.

Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Logotip de TMB.
Logotip de la xarxa de FMB.

La companyia Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) és de propietat pública, va sorgir l'any 1920 i el 1961 va absorbir Gran Metropolità de Barcelona. Opera el servei sota el nom de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) conjuntament amb Transports de Barcelona.[78] És responsable de les línies L1, L2, L3, L4, L5, L9, L10 i L11.[79]

Té un total de 141 estacions, 137 trens circulant en hora punta i una xarxa de 102,6 quilòmetres de longitud. Dinou estacions tenen correspondència amb altres línies. La plantilla de treballador és de 3.764 persones i el 2010 es van realitzar en aquesta xarxa 381,22 milions de viatges.[1]

Dades de TMB
Línia Trens hora punta Interval de pas hora punta Velocitat comercial
(km/h)
26 3′44″ 26,8
22 2′44″ 28,1
27 3′13″ 26,6
19 4′00″ 28,4
30 2′58″ 26,3
5 6′28″ 31,1
4 6′28″ 32,3
2 7′30″ 23,7
Font: TMB dades bàsiques 2010.[1]
Fitxer:Logo fgc.svg
Logotip de FGC.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és de propietat pública, va sorgir l'any 1979 per operar els serveis ferroviaris transferits a la Generalitat de Catalunya, després que Ferrocarrils Catalans, Ferrocarrils de Catalunya i Ferrocarril de Sarrià a Barcelona deixessin de prestar els serveis per problemes econòmics i se'n fes càrrec el Govern d'Espanya a través de FEVE.

FGC gestiona dotze serveis ferroviaris en dues xarxes independents línia Barcelona-Vallès i línia Llobregat-Anoia, d'aquests dotze les línies L6, L7 i L8 són considerats de metro.[80]

Infraestructura

Actualment la xarxa de Metro de Barcelona té una longitud de 123,5 quilòmetres i 165 estacions repartides en 11 línies.

Línies del metro

Article principal: Línies del metro de Barcelona
Mapa de la Xarxa Ferroviària Integrada.
Línies del Metro de Barcelona
Nom Color Origen Destinació Inauguració Primera
operació1 		Operadora Longitud
(km) 		Estacions Temps de viatge
(min) 		Ample de via
(mm)
Línia 1 Vermella Hospital de Bellvitge Fondo 1926 1926 TMB 20'7 30 45 1674
Línia 2 Lila Paral·lel Badalona Pompeu Fabra 1995 19592 TMB 13'1 18 26 1435
Línia 3 Verda Zona Universitària Trinitat Nova 1924 1924 TMB 18'4 26 36 1435
Línia 4 Groga Trinitat Nova La Pau 1973 19263 TMB 17'3 22 36 1435
Línia 5 Blava Cornellà Centre Vall d'Hebron 1959 1959 TMB 18'9 27 37 1435
Línia 6 Malva Plaça Catalunya Sarrià 1929 18634 FGC 6'4 8 12 1435
Línia 7 Marró Plaça Catalunya Avinguda Tibidabo 1954 18634 FGC 4'63 7 10 1435
Línia 8 Rosa Plaça Espanya Molí Nou | C.C. 2000 19125 FGC 12 11 20 1000
Línia 9 Nord6 Taronja La Sagrera Can Zam 2009 2009 TMB 47'8 [A] 39 [B] 52 19 1435
Línia 9 Sud6 Aeroport T1 Zona Universitària 2016 2016 32
Línia 10 Nord6 Blau clar La Sagrera Gorg 2010 2010 TMB 33 [C] 13 1435
Línia 10 Sud6 Zona Franca Collblanc 2018 2020 9
Línia 11 Verd clar Trinitat Nova Can Cuiàs 2003 2003 TMB 2'3 5 6 1435
Línia 12 Malva Clar Sarrià Reina Elisenda 2016 18744 FGC 0'6 2 2 1435
1 Si l'any és anterior a la inauguració significa que va operar com a part d'una altra línia o per una altra companyia.. 2 Actual L5. 3 Ramal de l'actual L3. 4 Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. 5 Magòria-Martorell.
6 L9 i L10 en servei parcial.

Notes

  • A ^ Actualment en funcionament 37'6 km (L9/L10).[81]
  • B ^ Actualment 24 estacions en funcionament (L9).[81]
  • C ^ Actualment 13 estacions en funcionament (L10).[81]
  • Dades extretes de TMB.cat[82]


Amples de via.
Ample de via

Hi ha tres amples de via diferents a les línies del metro:

Àrea de servei
Districtes de Barcelona i altres municipis

La xarxa de metro dóna servei a tres comarques: cobreix majoritàriament el Barcelonès, té una presència important al Baix Llobregat, mentre que al Vallès Occidental el metro és totalment testimonial, ja que tan sols hi ha una estació de la L11 al barri de Can Cuiàs de Montcada i Reixac.

Actualment no hi ha cap municipi del Barcelonès que no tingui almenys una estació de metro. Sant Adrià de Besòs té una estació de la L2, Santa Coloma de Gramenet dos de la L1 i 6 de la L9, Badalona quatre de la L2 i tres de la L10 i l'Hospitalet de Llobregat és la ciutat amb més estacions de metro (15 de FGC i TMB) després de Barcelona. A la comarca del Baix Llobregat de moment tan sols hi ha vuit estacions repartides entre Cornellà de Llobregat (5 de TMB i FGC), Sant Boi de Llobregat (2 de FGC) i una a Esplugues de Llobregat.

Totes aquestes poblacions i altres del Baix Llobregat com el Prat de Llobregat es veuran beneficiades amb les ampliacions que s'estan efectuant sobretot amb la L9, que serà l'única línia que tindrà la majoria d'estacions fora de la ciutat de Barcelona.[83]

Barris de Barcelona sense metro

A la ciutat de Barcelona és on es troben la gran majoria d'estacions del metro de Barcelona, tot i això a mitjans de la dècada del 2000 encara hi havia 14 barris de 73 que no tenien servei de metro ni de TMB ni de FGC, com tampoc servei de Rodalies de Catalunya. Això es traduïa amb què dels 10 districtes de la ciutat, sis tenien una zona o barri amb dèficit de transport públic. Amb la posada en marxa de les ampliacions de les línies L2, L3 i L5 i l'entrada progressiva en servei de la L9, alguns barris ja han solucionat aquest dèficit, a continuació es detalla els barris on s'ha obert alguna estació durant aquesta dècada i els que encara no tenen metro.[84]

Nom barri Districte Servei Any
primer servei metro
Bon Pastor Sant Andreu L9 i L10 2010
Can Baró Horta-Guinardó sense servei
Can Peguera Nou Barris sense servei
El Carmel Horta-Guinardó L5 2010
La Clota Horta-Guinardó sense servei
El Coll Gràcia L5 2010
La Font d'en Fargues Horta-Guinardó sense servei
La Marina de Port Sants-Montjuïc sense servei
La Marina del Prat Vermell Sants-Montjuïc sense servei
Pedralbes Les Corts sense servei
Les Roquetes Nou Barris L3 2008
La Salut Gràcia sense servei
Sant Genís dels Agudells Horta-Guinardó L5 2010
La Teixonera Horta-Guinardó L5 2010

Estacions

Article principal: Llista d'estacions del metro de Barcelona
Cartell de FGC a Provença.
Solució Barcelona
Cartell de TMB amb el nom de l'estació i el mapa
Cartell al carrer de TMB i FGC

Arreu del món s'ha anomenat com a solució Barcelona el mètode d'utilitzar tres plataformes o andanes a les estacions de metro de doble via en què en hora punta es produeix cert col·lapse a l'entrada i sortida dels passatgers. Amb la construcció d'una tercera andana central es permet que els passatgers de l'interior del tren baixin per l'andana central i els passatgers que estan a l'estació esperant l'arribada d'un tren puguin pujar per les andanes laterals. Això ajuda a rebaixar l'estada dels trens a les estacions i provoca una reducció del temps total del recorregut sense necessitat d'augmentar el material rodant que circula per una línia.

Força estacions de FGC a Barcelona tenen aquesta distribució d'andanes i habitualment l'andana central té escales mecàniques només de pujada, evitant així que la gent baixi a l'andana central per equivocació (com per exemple l'estació de Muntaner).

Les estacions de TMB habitualment tenen dues andanes laterals, per exemple l'estació de Rocafort. Les més noves de la L3 tenen una sola andana central, així poden ser més amples, com l'estació de Mundet. I algunes estacions de la L1 i L5 tenen tres andanes, com la de Fabra i Puig.

La majoria de línies no mantenen en totes les seves estacions una uniformitat en el disseny. Exceptuant les línies de FGC que tenen una arquitectura semblant i amb unes rajoles blanques característiques de la línia. Mentre que les línies de TMB solen tenir una arquitectura i disseny similar en els trams de les estacions que es van construir o reformar en un mateix període, però no al llarg de tota la línia.

A les andanes de les estacions de FGC es pot veure diversos cartells en forma de rombe amb el fons blanc, el contorn vermell i una barra blava amb el nom de l'estació al damunt. TMB en canvi utilitza un cartell de punta a punta de l'estació del color de la línia amb un mapa de la línia que es va repetint diverses vegades i entre mapa i mapa el nom de l'estació en gran i el símbol també en forma de rombe amb una M de metro.

Cartell de l'estació Universitat.

Als accessos de metro s'hi pot trobar un cartell damunt un pal. El cartell és un prisma triangular amb el símbol del rombe vermell de TMB i/o el símbol taronja de FGC.

Als vestíbuls de TMB i FGC hi ha expenedores automàtiques de bitllets. A les línies de TMB encara hi ha les taquilles de venda manual tot i que actualment s'ha deixat de banda aquest servei i el personal s'ha destinat a l'atenció al públic al mateix vestíbul, però fora de la taquilla.

Ascensor de Sant Antoni

Accessibilitat

Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d'Accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març l'any 2006, tota la xarxa de metro i ferrocarril suburbà ha d'ésser accessible a les persones amb mobilitat reduïda, i nombroses estacions estan essent adaptades amb la instal·lació d'ascensors en almenys un dels seus accessos i adaptant les andanes a l'altura de les portes dels combois.[85]

A la xarxa de TMB són 120 (86%)[86] les estacions que estan equipades per persones amb mobilitat reduïda, 17 les que estan en obres o a punt d'iniciar-se i 8 les que estan en fase de redacció de projecte.[87][88][66]

La xarxa de FGC actualment arriba al 96% d'adaptació de les estacions de la xarxa metropolitana (74 de 77 estacions).[88] Per això FGC va ser distingida amb diferents premis i està adherida al programa europeu de "Disseny per a tothom". Això es tradueix en l'adaptació sistemàtica de totes les instal·lacions i els equipaments de nova construcció o que s'hagin de sotmetre a una remodelació integral.[89][90]

Material rodant

Article principal: Material rodant del metro de Barcelona

El Ferrocarril Metropolità de Barcelona està compost per un total de 791 vehicles, és a dir un total de 157 trens de cinc carruatges i 3 trens de dos carruatges, amb una edat mitjana de 8'7 anys.[91] Els trens en servei més moderns disposen de vagons interconnectats que permeten una distribució òptima del passatge. El 100% de la flota de metro gaudeix de sistema d'aire condicionat.

Conducció automàtica

Actualment, hi ha tres línies que funcionen amb trens de conducció automàtica, controlat des del Centre de Control de Metro de Barcelona. Aquestes línies són la L9, des del 13 de desembre de 2009, la L10, des del 18 d'abril de 2010, i la L11, des del 15 de desembre de 2009. A la L2 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va fer proves de conducció automàtica de trens durant sis mesos, entre el 2007 i 2008, al tram Clot - la Pau. Les proves, que van servir com a banc de proves per a la L9, van permetre comprovar la viabilitat del sistema.[92]

Els trens que funcionen de forma automàtica són els de la sèrie 500 (L11) i els de la sèrie 9000 (L9 i L10), que també circulen per la L2 i L4 però de forma manual. La L9 i L10 han estat automàtiques des del principi, i en el futur s'automatitzarà també la L2, que es perllongarà des de Sant Antoni fins a enllaçar amb el tram de la L9 de Parc Logístic - aeroport del Prat.[92]

Amb la construcció de la línia 9 s'ha posat en funcionament la conducció automàtica dels trens i amb això la desaparició dels conductors en aquesta línia i la implementació progressiva a la resta de les línies on s'han efectuat proves de conducció automàtica.[92] Tot i no disposar de conductors, ja que és automàtica, a cada tren hi ha la presència d'un Tècnic d'Operació de Línies Automàtiques (TOLA) que té dues funcions, l'atenció al client i la recuperació de la conducció del tren en cas de fallida.

Però la història de la conducció automàtica al Metro de Barcelona es remunta al 1961 amb un sistema pioner al món desenvolupat pels mateixos tècnics del Metro de Barcelona, i es creu que el primer tram de la Línia 5 (llavors Línia II) va ser el primer ferrocarril metropolità amb conducció automàtica, o almenys un dels primers del món, amb una tecnologia avançada per l'època. El sistema es basava en el contacte de cèl·lules fotoelèctriques que permetia que al tren no hi fes falta conductors. A causa de la desconfiança de la gent, l'empresa es va veure obligada a posar un agent a la cabina de conducció que limitava a deixar-se veure per tranquil·litzar els passatgers. Aquest sistema s'abandonà quan el tram Sagrera- Vilapicina de la LII s'ajuntà amb el tram Sant Ramon - Camp de l'Arpa de la LV i s'afegiren a la circulació de la línia els trens de la sèrie 1000.[93]

Viatjar

Bitllets

Bitllet T-10.
Bitllets inaugurals de la L9 i L10.

Des del 2001 el metro es troba integrat en el sistema tarifari[62] de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), des del 2009 també conegut com a ATM Àrea de Barcelona. Aquests ens és un consorci encarregat de la planificació d'infraestructures i serveis, relacions amb operadors i ordenació de les tarifes, entre d'altres.[94] L'existència d'aquest organisme permet viatjar amb un mateix bitllet i fer transbord entre línies del metro de diferents operadors, enllaçar amb altres mitjans de transport com rodalies Barcelona, altres FGC, tramvia i autobusos urbans i interurbans.[95]

La totalitat de la xarxa de metro es troba en la zona 1 de l'ATM,[96] és a dir que el preu del bitllet no varia dins d'aquesta zona però per a fer transbord amb mitjans de transport que vagin més enllà d'aquesta zona es necessita un bitllet de la zona a la qual et dirigeixes.

Hi ha fins a nou títols de transport o bitllets integrats: bitllet senzill, T-10, T-50/30, T-Familiar (70/30), T-Mes, T-Trimestre, T-Jove, T-Dia, T-12. Tots ells amb diferents preus decidits per l'ATM, amb una durada determinada i una quantitat de viatges diferents. El transbord amb alguns mitjans de transport com el telefèric de Montjuïc o el Tramvia Blau no és integrat i per tant l'operadora, en aquest cas TMB en posa els preus.

Vegeu també: Evolució dels preus de TMB, Evolució dels preus de l'Autoritat del Transport Metropolità, i Autoritat del Transport Metropolità

Tarifes

Des de l'1 de gener del 2014 el preu del bitllet senzill de metro és de 2'15 euros. La targeta T-10, que permet fer 10 viatges en metro i altres mitjans de l'àrea metropolitana, costa 10'30 euros.[97]

Passatgers

El 2008 el Metro de Barcelona va transportar 361,7 milions de persones i els FGC 79,9,[2] cosa que els situa com una de les xarxes de metro més freqüentades del món[98] i que ha mantingut un creixement ininterromput des del 1997, excepte l'any 2009.

El 2009 els inspectors del metro van comprovar el bitllet a quasi cinc milions de passatgers amb el resultat que unes 55.000 no el portaven, això representa que un 1,1% dels usuaris agafaven el metro sense pagar, és a dir, 13.000 cada dia.[99]

Evolució dels viatges fets a FMB i FGC
Any Viatges amb FMB Viatges amb FGC Viatges totals
1996[100] 269,0 44,8 313,8
1997[101] 259,1 46,8 305,9
1998[102] 280,9 52,7 333,6
1999[103] 286,7 56,9 343,6
2000[104] 294,1 60,8 354,9
2001[105] 305,11 63,16 368,27
2002[106] 322,0 70,0 392,0
2003[107] 332,0 73,0 405,0
2004[108] 343,3 76,0 419,3
2005[109] 345,3 75,0 420,3
2006[110] 353,4 77,9 431,3
2007[111] 366,4 79,1 445,5
2008[112] 376,4 81,0 457,4
2009[113] 361,7 79,9 441,6
2010[114] 381,2 79,9 461,1
2011[115] 389,0 80,6 469,6
2012[116] 373,5 75,0 448,5
2013[117] 369,9 75,5 445,4
2014[118] 375,7 77,2 452,9
2015[119] 385 79,7 464,7

Seguretat

Des de l'any 2010 els mitjans de comunicació locals i internacionals s'han fet ressò del gran nombre de robatoris que tenen lloc al suburbà barceloní de FMB.[120] L'any 2010 els Mossos d'Esquadra van rebre 60 denúncies diàries per robatoris al metro, sobretot a la L3 i a l'estiu L4,[121] i l'any 2011 uns 150 robatoris al dia amb un total de 3.700 furts el primer trimestre.[122] Segons la cancelleria nipona un de cada tres japonesos que visiten Barcelona han estat víctimes de robatori al metro.[123]

Al juliol del 2011 es va iniciar el dispositiu "xarxa" conjuntament entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra, perquè hi hagi presència policial al metro, uns 85 Mossos diàriament segons la Conselleria d'Interior, i evitar els robatoris.[124]

A la xarxa de FGC s'ha doblat el vandalisme des del 2008, la instal·lació de la validació a la sortida ha fet disminuir el frau però han augmentat els furts i el vandalisme.[125]

Ampliacions

Línia 9 (L9 i L10)

Articles principals: Línia 9 del metro de Barcelona i Línia 10 del metro de Barcelona

La línia 9 (L9 i L10) es troba en construcció en la majoria del seu recorregut. El 2009 es va obrir una part de la L9 i el 2010 va entrar en servei un tram de la L10 i posteriorment part del tronc comú: un total de 12 estacions entre la Sagrera (L9/L10) i Can Zam (L9) i Gorg (L10).[83]

La línia 9 consta de dos ramals L9 i L10 que comparteixen part del seu recorregut en el tronc central entre Gornal i Bon Pastor. Quan estigui finalitzada donarà servei a les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, a més de la Zona Franca de Barcelona i l'Aeroport del Prat de Llobregat.

La principal característica d'aquesta obra és la gran profunditat per evitar la resta de línies del metro, ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Únicament un tram del ramal de la Zona Franca es construirà en viaducte, ateses les característiques de la zona. La majoria del traçat es realitza amb tuneladores que permeten una construcció més segura. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra són d'un diàmetre de 12 metres, anormalment gran, de manera que la secció del túnel serà de forma contínua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents).


Per al calendari previst d'inauguració d'aquesta línia vegeu l'apartat properes inauguracions.

Línies proposades

A continuació es detallen una sèrie de línies que foren proposades en algun moment. Algunes són propostes històriques i d'altres són propostes més recents però que no apareixen en cap projecte futur.

Properes inauguracions

en obres:

obres aturades temporalment: [130]

en projecte:[131]

en estudi:



La xarxa del metro quedarà de la següent manera segons el PDI 2012-2020:[132]

La Xarxa ampliada
Línia Recorregut Obertura Longitud (km) Estacions
El Prat Estació - Badalona Pompeu Fabra 1926 28,4 35
Parc Logístic - Badalona Pompeu Fabra 1995 19,1 24
Sant Feliu - Trinitat Vella 1924 27,1 36
Trinitat Nova - La Sagrera 1926 21 25
Cornellà Centre - Vall d'Hebron 1959 18,8 27
Plaça de Catalunya - Finestrelles | Sant Joan de Déu 1929 7,9 12
Plaça de Catalunya - Avinguda Tibidabo 1954 4,6 7
Molí Nou | Ciutat Cooperativa - Besòs Parc 2000 22,9 21
Can Zam - Aeroport T1 2009 47,8 52
Zona Franca | Zal - Gorg 2010
Trinitat Nova - Can Cuiàs 2003 2,3 5
Total 200 241

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Dades bàsiques de TMB» (PDF). tmb.cat. Transports Metropolitans de Barcelona, 31-12-2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 «TransMet Xifres 2010». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 26 juny 2011].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Breu història del metro». Transports Metropolitans de Barcelona, 2010. [Consulta: 6 setembre 2011].
  4. ↑ Salmerón 1992: pàg. 11.
  5. ↑ Salmerón 1992: pàg. 12-15.
  6. ↑ Prat Roura, Josep. «Estudi de les correlacions entre planejament urbanístic i planificació del transport. Anàlisi del cas de la línia de "Catalans" del FGC en el context del planejament urbanístic». Universitat Politècnica de Catalunya, octubre 2009. [Consulta: 1r octubre 2010].
  7. ↑ «Proyectos de ley» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 19-11-1912. [Consulta: 10 octubre 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 Salmerón 1992: pàg. 44-46.
  9. ↑ Salmerón 1992: pàg. 16.
  10. ↑ Salmerón 1992: pàg. 46-48.
  11. ↑ Salmerón 1992: pàg. 16-18.
  12. ↑ Salmerón 1992: pàg. 23-26.
  13. ↑ Salmerón 1992: pàg. 27.
  14. ↑ Salmerón 1992: pàg. 30.
  15. ↑ Salmerón 1992: pàg. 34-36.
  16. ↑ «Breu Història del metro 1920–2010». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 2 octubre 2010].
  17. ↑ Salmerón 1992: pàg. 50-51.
  18. ↑ Salmerón 1992: pàg. 62-64.
  19. ↑ «Ayer el alcalde, Barón de Viver, visitó las obras del Metropolitano Transversal» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 13-03-1925. [Consulta: 16 octubre 2010].
  20. ↑ «Tarifa General FC Metropolitano de Barcelona, SA» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-07-1932. [Consulta: 18 agost 2011].
  21. ↑ «El Metro Transversal, nueva estación» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 02-04-1933. [Consulta: 18 agost 2011].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Puesta en servicio la estación de Navas de Tolosa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 09-05-1953. [Consulta: 6 setembre 2011].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Un nuevo tramo del Metro Transversal» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16-05-1954. [Consulta: 6 setembre 2011].
  24. ↑ «El Caudillo visitó, ayer, el nuevo apeadero de la estación de R.E.N.F.E. en San Andrés, y las obras del ferrocarril subterráneo Sagrera-Horta» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-10-1955. [Consulta: 3 novembre 2010].
  25. ↑ «Disposiciones de interés para Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 31-12-1954. [Consulta: 5 setembre 2011].
  26. ↑ «La municipalización de los transportes urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-01-1955. [Consulta: 5 setembre 2011].
  27. ↑ «Constitución de un Servicio de Transportes púbicos municipalizados y de una Compañía privada municipal Auxiliar de Transportes Urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-02-1958. [Consulta: 5 setembre 2011].
  28. ↑ «Metro de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. ↑ «Metro de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  30. ↑ Salmerón 1992: pàg. 39-40.
  31. ↑ «Presente y futuro del Metropolitano de Barcelona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-08-1966. [Consulta: 2 setembre 2011].
  32. ↑ «Importantes inauguraciones del Ministro de Obras Públicas en Barcelona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15-03-1968. [Consulta: 7 setembre 2011].
  33. ↑ «El metro llega ya hasta Atarazanas» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15-12-1968. [Consulta: 8 setembre 2011].
  34. ↑ «Inauguración del tramo de metro Atarazanas - Pueblo Seco» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-06-1970. [Consulta: 8 setembre 2011].
  35. ↑ «Los primeros cuatro kilometros de metro del Transversal Alto» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 02-11-1969. [Consulta: 5 novembre 2010].
  36. ↑ «El jefe del estado inauguró un tramo del metro en Barcelona y la autopista hasta Massanet» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 27-06-1970. [Consulta: 7 novembre 2010].
  37. ↑ «F.C. Metropolitano de Barcelona, S.A.: Aviso al público» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 25-06-1970. [Consulta: 7 novembre 2010].
  38. ↑ «F.C. Metropolitano de Barcelona, S.A.: Aviso al Público» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15-03-1972. [Consulta: 3 setembre 2011].
  39. ↑ «Nuevas líneas de metro con una longitud total de cuatro kilometros» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 06-02-1973. [Consulta: 3 setembre 2011].
  40. ↑ «Ayer se inauguraron nuevas estaciones de la línea IV» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 17-05-1974. [Consulta: 5 setembre 2011].
  41. ↑ «Jaime I - Barceloneta, nuevro tramo del metro» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16-03-1976. [Consulta: 3 setembre 2011].
  42. ↑ «El Metro llegará a Pueblo Nuevo el viernes» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-10-1977. [Consulta: 3 setembre 2011].
  43. ↑ «Hay que mejorar las condiciones de vida de los barrios de la periferia» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 20-04-1982. [Consulta: 3 setembre 2011].
  44. ↑ «Pujol y Serra conducen el metro de Barcelona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16-10-1982. [Consulta: 5 setembre 2011].
  45. ↑ «Desde hoy día 21 de Diciembre» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21-12-1983. [Consulta: 7 setembre 2011].
  46. ↑ «L'Hospitalet» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21-12-1983. [Consulta: 7 setembre 2011].
  47. ↑ «El lunes se pondrá en servicio el tramo de metro que unirá la Ciudad Condal con Sant Adrià y Badalona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 17-04-1985. [Consulta: 21 setembre 2010].
  48. ↑ 48,0 48,1 «Línea 2 del ferrocarril metropolitá. Tramo: Paral·lel-Sagrada Familia.» (PDF) (en castellà) p. 150-151. Revista de Obras Públicas, 1997, 144 (3363). [Consulta: 20 setembre 2010].
  49. ↑ «Generalitat y Ayuntamiento desean mayor colaboración institucional» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 07-11-1985. [Consulta: 8 setembre 2011].
  50. ↑ «El servicio de metro llega cada vez más lejos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 24-04-1987. [Consulta: 7 setembre 2011].
  51. ↑ «Bellvitge: Missió complerta» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 26-10-1989. [Consulta: 7 setembre 2011].
  52. ↑ «El área metropolitana cada vez más unida» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-02-1992. [Consulta: 7 setembre 2011].
  53. ↑ Moreno i Barceló, Lluis; Chimenos i Vallverdú, Albert; Juncá Ubierna, José Antonio; Sánchez Usero, Manuel. «La nueva línea L2 del ferrocarril metropolitano de Barcelona» (PDF) (en castellà) p. 73-87. Revista de Obras Públicas, 1997, 144 (3366). [Consulta: 20 setembre 2010].
  54. ↑ «Pujol admite su "compromiso" con el metro» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21-09-1997. [Consulta: 21 setembre 2010].
  55. ↑ «El metro cierra durante tres meses entre Selva de Mar y Pep Ventura» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 25-06-2002. [Consulta: 21 setembre 2010].
  56. ↑ «La estación de Trinitat Nova podría entrar en servicio a partir del día 28» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 23-10-1999. [Consulta: 5 setembre 2011].
  57. ↑ «La polémica estación de Trinitat Nova de la L4 entra en servicio» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 28-10-1999. [Consulta: 5 setembre 2011].
  58. ↑ «La línea 3 del metro se prolonga hasta Canyelles a partir del día 21» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15-09-2001. [Consulta: 8 setembre 2011].
  59. ↑ «El metro acerca los barrios de Besós, Verneda y la Pau al centro» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16-10-1982. [Consulta: 5 setembre 2011].
  60. ↑ 60,0 60,1 Hernando López, Alberto. «La línia 9, un projecte innovador per a resoldre una necessitat social». Universitat Politècnica de Catalunya, juny 2008. [Consulta: 1r octubre 2010].
  61. ↑ «Et presentem TMB». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 7 setembre 2011].
  62. ↑ 62,0 62,1 «Història». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 2 octubre 2010].
  63. ↑ 63,0 63,1 «Tres línies dels Ferrocarrils de la Generalitat passen a anomenar-se L6, L7 i L8». digital-h.cat. La Farga GEMSA, 03-11-2003. [Consulta: 2 octubre 2010].
  64. ↑ «Codi d'Accessibilitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 24-03-1995. [Consulta: 11 setembre 2011].
  65. ↑ «Santa Coloma tendrá este mes su segunda estación de metro» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 08-02-1992. [Consulta: 7 setembre 2011].
  66. ↑ 66,0 66,1 «Millora accessibilitat a les estacions d'FMB». Generalitat de Catalunya, 09-11-2010. [Consulta: 17 agost 2011].
  67. ↑ 67,0 67,1 Anuari territorial de Catalunya v. 2005, pàg. 233-239.
  68. ↑ Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 223.
  69. ↑ Anuari territorial de Catalunya v. 2004, pàg. 242.
  70. ↑ «El Metro del Baix Llobregat i la línia Llobregat Anoia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 agost 2011].
  71. ↑ Gencat: El DPTOP estrena els trens amb conducció automàtica a l’L11 entre Can Cuiàs i Casa de l’Aigua.
  72. ↑ «El president presidirà diumenge la posada en servei del tram de l'L9/L10 a Badalona, entre Gorg i Bon Pastor». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2010].
  73. ↑ «Territori i Sostenibilitat presenta els pressupostos de 2011 amb l'objectiu de reactivar l'economia». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 03-06-2011. [Consulta: 3 juny 2011].
  74. ↑ «Santa Coloma estrenarà dilluns l'estació Santa Rosa de la L9». Ara, 16-09-2011. [Consulta: 18 setembre 2011].
  75. ↑ Solé, Albert «La L9 del metro arribarà a la T1 i T2 de l'aeroport el primer semestre del 2016». Diari Ara, 04-06-2014 [Consulta: 28 juliol 2014].
  76. ↑ «Lejanías» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15-10-2003. [Consulta: 31 agost 2011].
  77. ↑ «Autoritat del Transport Metropolità (ATM)» (PDF). gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 octubre 2010].
  78. ↑ Sala Schnorkowski, Mercè. La qualitat al transport públic: experiències a l'àrea de Barcelona. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483012952. 
  79. ↑ «TMB». Factoria Urbana. [Consulta: 2 octubre 2010].
  80. ↑ «FGC». Factoria Urbana. [Consulta: 2 octubre 2010].
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 «La xarxa de metro de TMB arriba als 100 km amb la prolongació de la L2 al centre de Badalona». Transports Metropolitans de Barcelona, 10-07-2010. [Consulta: 1r octubre 2010].
  82. ↑ «Dades bàsiques de TMB» (PDF). Transports Metropolitans de Barcelona, 31-12-2014.
  83. ↑ 83,0 83,1 «Línia 9 del metro». gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 octubre 2010].
  84. ↑ «Barcelona encara té 15 barris sense metro». El Periodico de Catalunya. [Consulta: 3 octubre 2010].
  85. ↑ TMB i el Decret 135/1995 PDF
  86. ↑ http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2014/40129entraenserveiladaptacidelestacidell3depasseigdegrcia.jsp
  87. ↑ TMB accessibilitat, nota de premsa
  88. ↑ 88,0 88,1 Gencat: El Govern ja ha adaptat el 82% d’estacions de Metro i FGC i el 75% d’autobusos interurbans.
  89. ↑ FGC accessibilitat
  90. ↑ «Millora de l'accessibilitat a les estacions d'FGC». Generalitat de Catalunya, 15-09-2010. [Consulta: 17 agost 2011].
  91. ↑ «Dades bàsiques 2010». Transports Metropolitans de Barcelona, 31-12-2009. [Consulta: 2 octubre 2010].
  92. ↑ 92,0 92,1 92,2 «Finalitzen a la línia 2 de metro les proves de conducció automàtica de trens». Transports Metropolitans de Barcelona, 11-03-2008. [Consulta: 2 octubre 2010].
  93. ↑ «L5: Cornellà Centre - Vall d'Hebron». Transporte Barcelona. [Consulta: 2 octubre 2010].
  94. ↑ ATM: L'Autoritat del Transport Metropolità (funcions).
  95. ↑ ATM: Sistema Tarifari Integrat.
  96. ↑ ATM: Àmbit geogràfic.
  97. ↑ [enllaç sense format]http://www.tmb.cat/ca/bitllets-i-tarifes
  98. ↑ Metro systems by annual passenger rides . [Consulta: 27 maig 2009 ]
  99. ↑ «Més de 13.000 persones es colen cada dia al metro de Barcelona». 324.cat, 18-02-2009. [Consulta: 19 febrer 2010].
  100. ↑ «TransMet Xifres 1996». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  101. ↑ «TransMet Xifres 1997». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  102. ↑ «TransMet Xifres 1998». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  103. ↑ «TransMet Xifres 1999». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  104. ↑ «TransMet Xifres 2000». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  105. ↑ «TransMet Xifres 2001». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  106. ↑ «TransMet Xifres 2002». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  107. ↑ «TransMet Xifres 2003». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  108. ↑ «TransMet Xifres 2004». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  109. ↑ «TransMet Xifres 2005». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  110. ↑ «TransMet Xifres 2006». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  111. ↑ «TransMet Xifres 2007». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  112. ↑ «TransMet Xifres 2008». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 27 maig 2009].
  113. ↑ «TransMet Xifres Primer 2009». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 11 maig 2010].
  114. ↑ «TransMet Xifres Primer 2010». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 11 maig 2010].
  115. ↑ «TransMet Xifres Primer 2011». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 11 abril 2015].
  116. ↑ «TransMet Xifres Primer 2012». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 11 abril 2015].
  117. ↑ «TransMet Xifres Primer 2013». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 11 abril 2015].
  118. ↑ «TransMet Xifres Primer 2014». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 11 abril 2015].
  119. ↑ «TransMet Xifres 2015». Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: 31 gener 2016].
  120. ↑ «'The Guardian' es fa ressò dels robatoris al metro de BCN». El Periódico de Catalunya, 15-07-2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  121. ↑ «Els Mossos reben 60 denúncies diàries per robatoris en el metro de Barcelona». Diari de Girona, 22-05-2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  122. ↑ «Uns 150 carteristes roben al metro de Barcelona cada dia». 324.cat, 13-07-2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  123. ↑ «El 30% dels japonesos a Barcelona pateixen robatoris al metro». El Periódico de Catalunya, 13-10-2010. [Consulta: 22 juliol 2011].
  124. ↑ «Els Mossos i la Guàrdia Urbana baixen al Metro per lluitar contra els carteristes». Vilaweb, 22-07-2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  125. ↑ «FGC vol respostes judicials per a la gent que es cola de forma reiterada». Ara, 19-09-2011. [Consulta: 19 setembre 2011].
  126. ↑ «La plaça "tingué" metro fa casi mig segle». El Periódico de Catalunya. [Consulta: 3 octubre 2010].
  127. ↑ «Línia 12 Sarriá - Castelldefels». José Mora. [Consulta: 2 octubre 2010].
  128. ↑ 128,0 128,1 «Pla per ampliar 2 línies de metro i crear-ne una de tren al Baix Llobregat» (PDF). El Periodico de Catalunya, 10-02-2006. [Consulta: 2 octubre 2010].
  129. ↑ «Joaquim Forn: "No podemos abandonar la L9, hay muchos millones enterrados ahí"». La Vanguardia, 27-01-2015 [Consulta: 18 febrer 2015].
  130. ↑ «El tram central de L9, ara aturat 'sine die'». El Punt Avui, 17-09-2011 [Consulta: 18 febrer 2015].
  131. ↑ «PDI 2011-2020 (memòria tècnica novembre 2013)». ATM. [Consulta: 18 febrer 2015].
  132. ↑ «L’ATM aprova inicialment el Pla Director d’Infraestructures 2012-2020 de la Regió Metropolitana de Barcelona». Diputació de Barcelona, 17-07-2012. [Consulta: 18 febrer 2015].

Bibliografia

  • Salmerón, Carles. El Metro de Barcelona (I) i (II). Barcelona: Términus, 1992. ISBN 8460423875. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metro de Barcelona


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metro_de_Barcelona&oldid=16765462»