Maties Palau Ferré: diferència entre les revisions
Afegir fotografia del pintor i canvi d'enllaç de la pàgina oficial del museu |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
La pintura de Palau Ferré es caracteritza per la singularitat cubista del creador d’imaginaris figuratius. Apassionat del color, els seus quadres tenen traços expressionistes i fauvistes. És pintor de paisatges primaverals, figures femenines vitals i natures estàtiques. En les seves obres també hi trobem temàtiques simbolistes, mitologia grecollatina i la cultura popular i tradicional. |
La pintura de Palau Ferré es caracteritza per la singularitat cubista del creador d’imaginaris figuratius. Apassionat del color, els seus quadres tenen traços expressionistes i fauvistes. És pintor de paisatges primaverals, figures femenines vitals i natures estàtiques. En les seves obres també hi trobem temàtiques simbolistes, mitologia grecollatina i la cultura popular i tradicional. |
||
Palau Ferré cultiva també l’escultura i la ceràmica. |
Palau Ferré cultiva també l’escultura i la ceràmica.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Marco Palau|nom=Francesc|article=Més enllà de la pintura: la ceràmica de Palau Ferré|publicació=Butlletí Informatiu de ceràmica|llengua=|url=http://www.acatceramica.com|exemplar=núm 204|any=2011|data=|lloc=Barcelona|pàgines=11-19}}</ref> |
||
Palau Ferré va participar al setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc. |
Palau Ferré va participar al setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc. |
||
Revisió del 20:18, 11 abr 2016
 Palau Ferré al costat d'una creació escultòrica. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 de setembre de 1921 Montblanc |
| Mort | 1 de gener de 2000 (als 78 anys) Montblanc |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi  |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor, ceramista |
| Art | Pintura, escultura, ceràmica |
| Moviment | Cubisme |
| Influències | |
Signatura  | |
   | |
Maties Palau Ferré (Montblanc 24 d'agost de 1921 - 1 de gener de 2000) fou un pintor i escultor català. La seva obra, d'estil cubista sintètic i colorista, es compon principalment d'olis i tintes xineses, encara que també va fer algunes ceràmiques i escultures.
Biografia
Després d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francès el becà tres cops entre 1957 i 1961[1]. Maties Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.
El 16 de maig de 1974, el Tribunal Suprem el condemnà a pagar un deute amb un marxant pintant un nombre determinat de metres quadrats d'olis. Després de complir la sentència, entre 1974 i 1985 va cremar totes les obres que creava com a mesura de protesta i fins al 1989 no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra. A partir d'aquest moment, sempre exposà en galeries no comercials o en museus, i no tornà a pintar amb oli, sinó que començà a utilitzar la tinta xinesa.
La seva trajectòria vital el vincula a la defensa dels valors de la pau, la solidaritat i la llibertat. Amb aquest compromís amb la humanitat, Palau Ferré, farà nombroses donacions dels seus quadres per a projectes socials i culturals.
Obra artística
La pintura de Palau Ferré es caracteritza per la singularitat cubista del creador d’imaginaris figuratius. Apassionat del color, els seus quadres tenen traços expressionistes i fauvistes. És pintor de paisatges primaverals, figures femenines vitals i natures estàtiques. En les seves obres també hi trobem temàtiques simbolistes, mitologia grecollatina i la cultura popular i tradicional.
Palau Ferré cultiva també l’escultura i la ceràmica.[2]
Palau Ferré va participar al setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.
Palau Ferré va participar al setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957). La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.
Després d'estudiar Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona, el govern francès el becà tres cops entre 1957 i 1961. Maties Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu.
La seva obra va ser exposada a molts llocs, especialment a Espanya i als Estats Units. Entre les exposicions més importants hi ha: National Book (Londres, 1957), Galeria Paul Cézanne (París, 1959), Biblioteca Nacional (Madrid, 1970), Museu d'Història de Catalunya (Barcelona, 1998). Entre les seves obres més importants podem destacar Dona i lluna, Montblanc i Guer-Blanc.
Llegat
Després de morir l'1 de gener de 2000, l'ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila i posteriorment hi posà el nom de l'artista a un carrer. També hi ha, a Montblanc, el Museu d'Art Palau Ferré, inaugurat el 2001.[3]
Els darrers anys, diverses exposicions i llibres han recordat la seva figura.
Referències
- ↑ «París va servir a Palau Ferré per esvair-se d’un model artístic tradicional». Novaconca.cat, 05-04-2013. [Consulta: 10 abril 2016.].
- ↑ Marco Palau, Francesc «Més enllà de la pintura: la ceràmica de Palau Ferré». Butlletí Informatiu de ceràmica [Barcelona], núm 204, 2011, pàg. 11-19.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 83. ISBN 84-393-5437-1.