Llengua moabita

El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània. S'escrivia mitjançant una variant de l'alfabet fenici.

Aspectes històrics, socials i culturals

La principal font de coneixement sobre el moabita prové de l'estela de Moab, que és l'únic text extens conegut en aquest idioma. A més, es va trobar una inscripció de tres línies a Al-Karak, així com uns quants segells.

Descripció lingüística

Les principals característiques que distingeixen al moabita d'altres llengües cananaanites com l'hebreu són: marca del plural -în en lloc de -îm (p. ex. mlkn, «reis» per a l'hebreu bíblic məlākîm), com ocorren en arameu i àrab; retenció de la marca del femení -at que en hebreu bíblic es redueix a -āh (p. ex. qryt, «ciutat» per a l'hebreu bíblic qiryāh, que no obsant la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»); i retenció d'una forma verbal amb -t- infija, també trobada en àrab i accadi (p. ex. w-’ltḥm, «vaig començar a lluitar», de l'arrel lḥm).

Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.

Bibliografia

• Cohen, D., ed. (1988). «Les Langues Chamito-semitiques». A: Cohen, D.. Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3. París: CNRS, 1988. Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). París: CNRS.