Soldier Field

Infotaula d'edifici Soldier Field
Imatge interior de l'estadi
Nom en la llengua original	(en) Soldier Field
Dades
Tipus	Estadi
Arquitecte	Holabird & Root (en)
Empresa constructora	Turner Construction
Enginyer estructural	Thornton Tomasetti
Construcció	1924
Obertura	9 octubre 1924
Cronologia
	Mundial de Futbol 1994
Característiques
Cost	US$632 milions de dòlars
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Chicago (Illinois)
41° 51′ 45″ N, 87° 37′ 00″ O
Activitat
Propietat de	Chicago
Gestor/operador	SMG (en)
Capacitat màxima	61.500
Club	Chicago Rockets (en) Chicago Bears Chicago Winds (en) Arizona Cardinals Chicago Fire (1998–2001) Chicago Fire (2003–2005) Chicago Fire (2020)
Lloc web	soldierfield.com

El Soldier Field (Camp del soldat en català) és un estadi de futbol americà situat dins del Burnham Park de Chicago (Illinois), Estats Units. Actualment és la seu dels Chicago Bears, equip de l'NFL, també va ser seu de l'equip de futbol Chicago Fire de la Major League Soccer.

L'estadi té capacitat per a 61.500 espectadors, cosa que el converteix en l'estadi de la National Football League de menor capacitat, darrere de l'Oakland-Alameda County Coliseum, que té una capacitat de 63.023 espectadors.

Història

En els seus primers anys l'estadi era utilitzat pel College All-Star Game, que era un partit anual que enfrontava el campió de la Superbowl amb un equip universitari, aquest partit es va jugar fins al 1976, quan es va decidir suspendre'l a causa de l'alt grau de possibles lesions dels jugadors de l'NFL en aquests partits.

L'estadi era seu de nombrosos esdeveniments i exposicions de Chicago, com els Jocs Panamericans de 1959, però no va ser fins al setembre de 1971 quan va rebre el seu primer inquilí, l'equip dels Chicago Bears, aquest equip jugava anteriorment al Wrigley Field, amb l'arribada dels Chicago Bears es va remodelar l'estadi, es va construir una tribuna més (previ a 1971 l'estadi tenia forma d'U) el que va fer que l'estadi canviés la seva forma d'U a tenir forma d'una bala, també es van agregar seients a les tribunes existents, fet que va fer que el camp estigués més a prop de les grades, i es va substituir la superfície de gespa del camp pel Astroturf, aquest va ser retirat el 1988 i es reincorporà la gespa, el 1978 es van col·locar alguns seients individuals, i l'any 1994 amb motiu del Mundial dels Estats Units se li van afegir més seients individuals, fet que va reduir la seva capacitat a 66.944 espectadors.

Disseny Original

Vista de les columnes actuals des de la marina.

L'estadi va ser construït en memòria dels soldats caiguts durant les guerres, es va dissenyar el 1919 per la companyia Holabird & Roche, la seva construcció es va iniciar el 1922 i es va concloure el 1924, es va inaugurar el 9 d'octubre del 1924, el dia del 53 aniversari del Gran incendi de Chicago, sota el nom de Municipal Grant Park Stadium, però el 1925 se li va canviar el nom per l'actual, el disseny es basava en l'estil grecoromà, comptava amb 2 zones en les quals havia columnes dòriques que s'elevaven per sobre de les grades, actualment les grades modernes de l'estadi eclipsen aquestes columnes que és l'únic que es va deixar de l'antic estadi.

Remodelació

Vista de l'antic estadi a l'any 1988

El 2001 el Chicago Park District, propietari de l'estadi, anuncià la intenció de remodelar l'estadi, situació criticada pel Chicago Tribune, però els propietaris argumentaven que la remodelació era necessària.

Quan es va acabar la remodelació l'any 2003 la reacció va ser desigual, d'una banda el diari The New York Times el va classificar com un dels 5 millors edificis construïts l'any 2003 mentre el crític d'arquitectura del Chicago Tribune l'anomenava "La monstruositat a la vora del llac".

Referències

• Ford, Liam T. A.. Soldier Field: A Stadium and Its City. Chicago: The University of Chicago Press, 2009. ISBN 9780226257068. OCLC 317923072. 

Enllaços externs

• Web oficial del Soldier Field