Ègida: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
imatges
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Athena aigis Cdm Paris 254.jpg|thumb|[https://fr.wikipedia.org/wiki/Ath%C3%A9na][[Atena]] portant l'ègida enrivetada de serps, [[hídria]] [[àtica]] amb figures negres, cap a [[:fr:-540|540 av. J.-C.]], [[:fr:Cabinet_des_médailles_(BNF)|Cabinet des médailles de la BNF]]]]
Una '''ègida''' era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'[[antiga Grècia]], originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una [[armadura]], ornamentada segons el rang del guerrer. Està lligada a [[Atena]],<ref> Karl Kerenyi, The Gods of the Greeks, 1951</ref> la qual es va posar com a trofeu les pells de les [[Gòrgones]] un cop mortes. Per això, moltes ègides de nobles portaven pintat o tallat símbols relacionats amb les serps.
[[Fitxer:Napoli BW 2013-05-16 16-24-01.jpg|thumb|[[Alexandre el Gran]] amb el [[Gorgoneion]] a l'ègida. [[Mosaic d'Alexandre|Mosaic d'Issos]], procedent de [[Pompeia]] - [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]]]]
Una '''ègida''' era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'[[antiga Grècia]], originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una [[armadura]], ornamentada segons el rang del guerrer. Està lligada a [[Atena]],<ref>Karl Kerenyi, The Gods of the Greeks, 1951</ref> la qual es va posar com a trofeu les pells de les [[Gòrgones]] un cop mortes. Per això, moltes ègides de nobles portaven pintat o tallat símbols relacionats amb les serps o el [[Gorgoneion]].


S'han trobat referències històriques d'altres pobles que podrien estar a l'origen no mitològic de l'ègida. Heròdot atribueix la peça als guarniments de les dones líbies i l'arqueologia moderna ha identificat unes pells hitites de caràcter cerimonial com els avantpassats possibles d'aquesta peça. Igualment, algunes deïtats egípcies estan representades amb atributs que podrien parlar d'un origen comú mediterrani de l'ègida.
S'han trobat referències històriques d'altres pobles que podrien estar a l'origen no mitològic de l'ègida. Heròdot atribueix la peça als guarniments de les dones líbies i l'arqueologia moderna ha identificat unes pells hitites de caràcter cerimonial com els avantpassats possibles d'aquesta peça. Igualment, algunes deïtats egípcies estan representades amb atributs que podrien parlar d'un origen comú mediterrani de l'ègida.
Línia 10: Línia 12:




{{ORDENA:Egida}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Egida}}
[[Categoria:Armadures]]
[[Categoria:Armadures]]

Revisió del 18:55, 17 abr 2016

[1]Atena portant l'ègida enrivetada de serps, hídria àtica amb figures negres, cap a 540 av. J.-C., Cabinet des médailles de la BNF
Alexandre el Gran amb el Gorgoneion a l'ègida. Mosaic d'Issos, procedent de Pompeia - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Una ègida era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'antiga Grècia, originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una armadura, ornamentada segons el rang del guerrer. Està lligada a Atena,[1] la qual es va posar com a trofeu les pells de les Gòrgones un cop mortes. Per això, moltes ègides de nobles portaven pintat o tallat símbols relacionats amb les serps o el Gorgoneion.

S'han trobat referències històriques d'altres pobles que podrien estar a l'origen no mitològic de l'ègida. Heròdot atribueix la peça als guarniments de les dones líbies i l'arqueologia moderna ha identificat unes pells hitites de caràcter cerimonial com els avantpassats possibles d'aquesta peça. Igualment, algunes deïtats egípcies estan representades amb atributs que podrien parlar d'un origen comú mediterrani de l'ègida.

Per extensió, s'ha creat l'expressió "actuar sota l'ègida", que significa 'emparat' o 'protegit'.[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ègida
  1. Karl Kerenyi, The Gods of the Greeks, 1951
  2. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0048426