Retina: diferència entre les revisions
m Corregit: posterior del iris. * '''Regió > posterior de l'iris. * '''Regió |
m Corregit: - més interna(en contacte amb el [[humor + més interna (en contacte amb l'[[humor |
||
| Línia 30: | Línia 30: | ||
==Capes de la retina== |
==Capes de la retina== |
||
[[Fitxer:Fig retine.png|thumb|Organització axial de la retina segons [[Santiago Ramón y Cajal|Cajal]] (1911). La llum entra per l'esquerra i ha de travessar totes les capes cel·lulars fins a arribar als cons i bastons que es troben a la dreta de l'esquema.]] |
[[Fitxer:Fig retine.png|thumb|Organització axial de la retina segons [[Santiago Ramón y Cajal|Cajal]] (1911). La llum entra per l'esquerra i ha de travessar totes les capes cel·lulars fins a arribar als cons i bastons que es troben a la dreta de l'esquema.]] |
||
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la [[túnica mitjana]]) a més interna(en contacte amb |
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la [[túnica mitjana]]) a més interna (en contacte amb l'[[humor vitri]]). |
||
* [[Epiteli pigmentari de la retina|Capa pigmentària]] (I). Capa externa que descansa sobre la [[membrana de Bruch]] i la [[coroide]] en general, estant fortament adherida. |
* [[Epiteli pigmentari de la retina|Capa pigmentària]] (I). Capa externa que descansa sobre la [[membrana de Bruch]] i la [[coroide]] en general, estant fortament adherida. |
||
Revisió del 17:05, 19 abr 2016
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | retina  |
| Part de | ull i chorioretinal region (en)  |
| Artèria retinal central | |
| vena central de la retina | |
| Identificadors | |
| MeSH | [1] |
| TA | A15.2.04.002 |
| FMA | 58301 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1014 |
| EB Online | science/retina |
| Terminologia anatòmica | |
La retina és la capa més interna de la cúpula òptica de l'ull. Conté diverses subcapes.
La seva funció principal és transmetre informació al nervi òptic.
1. cristal·lí; 2. zònula ciliar; 3. cambra posterior; 4. cambra anterior; 5. trajecte de l'humor aquós; 6. pupil·la; 7. corneosclera; 8. còrnia; 9. sistema trabecular i canal de Schlemm; 10. limbe esclerocornial; 11. escleròtica; 12. conjuntiva; 13. úvea; 14. iris; 15. cos ciliar amb a: pars plicata i b: pars plana; 16. coroide; 17. ora serrata; 18. humor vitri amb 19. conducte hialoide; 20. retina; 21. Màcula retinal; 22. fòvea central de la retina; 23 disc òptic, papil·la òptica → punt cec; 24. eix òptic de l'ull; 25. eix de l'ull; 26. nervi òptic; 27. beina dural; 28. càpsula de Tenon; 29. tendó.
30. segment anterior, 31. segment posterior
32. artèria oftàlmica, 33. artèria i vena centrals de la retina → 36. vasos sanguinis de la retina; artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa
41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide
Capes de la retina
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la túnica mitjana) a més interna (en contacte amb l'humor vitri).
- Capa pigmentària (I). Capa externa que descansa sobre la membrana de Bruch i la coroide en general, estant fortament adherida.
- Capa de cons i bastons (II)
- Membrana limitant externa (III)
- Capa nuclear externa (IV)
- Capa plexiforme externa (V)
- Capa nuclear interna (VI)
- Capa plexiforme interna (VII)
- Capa ganglionar (VIII)
- Capa de fibres del nervi òptic (IX)
- Membrana limitant interna (X)
Regions de la retina
La retina té dues regions ben definides.
- Regió no fotosensible. Localitzada per davant de l'ora serrata. Revesteix el cos ciliar i la superfície posterior de l'iris.
- Regió fotosensible. És la part posterior de la retina on es localitzen els fotoreceptors, excepte en el punt on s'uneix al nervi òptic. Aquest punt es denomina papil·la òptica.
Elements retinals
Cons i bastons
Capa de cons i bastons. S'estenen des de la capa externa de la capa neural fins a l'epiteli pigmentari de la retina. Els cons i bastons són els segments externs de les cèl·lules fotoreceptores, els nuclis de les quals formen la capa nuclear de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervosa. Els cons i bastons es disposen en estacada.
Hi ha 120 milions de bastons i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la regió de la retina (són més grans en la fòvea òptica). Els bastons són sensibles a la llum poc intensa pel que la visió al capvespre resulta òptima per a aquests fotoreceptors. S'aprecien tonalitats de grises. Mentre, els cons són sensibles a les zones vermella, verda i blava de l'espectre lluminós. Distingeixen colors i permeten una major agudesa visual.
Cada bastó i con està format per tres parts.
- Segment extern de la cèl·lula. És cilíndric o cònic. Aquesta porció es relaciona amb la zona apical de les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la retina, sense entrar en contacte directe.
És el lloc de la fotosensibilitat. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distribuïts. En els bastons, aquests discos contenen membrana i estan tancats en la membrana plasmàtica del segment extern. Els bastons formen discos nous plegant la membrana plasmàtica tota la seva vida, i ho fan regularment. En els cons, el procés, anàleg, es dóna amb molta menys freqüència.
Els discos dels bastons perden la seva relació de continuïtat amb la membrana plasmàtica de la qual procedeixen poc després de ser formats. Aniran avançant fins a arribar a la zona apical de l'epiteli pigmentari de la retina, on acabaran per ser fagocitats.
Els discos dels cons, per contra, sí que mantenen la continuïtat amb la membrana plasmàtica i aquesta és una de les grans diferències. Això va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els bastons, el pigment s'incorpora al principi del segment extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posició.
- Pedicle de connexió. Conté un cili composta per nou pars de microtúbuls perifèrics. És la porció més estreta. S'estén una prolongació caliceal des de l'extrem distal del segment intern amb el proximal de l'extern.
- Segment intern, que es divideix en dues porcions, la mioide i l'el·lipsoide. En la regió mioide hi ha el complex de Golgi, reticle endoplasmàtic rugós (RER) i polisomes. En l'el·lipsoide hi ha mitocondris. En definitiva, el segment intern conté la maquinària metabòlica que manté als fotoreceptors del segment extern.
Patologia
- La degeneració macular és un grup de malalties caracteritzades per la pèrdua de la visió central a causa de la mort o deteriorament de les cèl·lules de la màcula, la més freqüent és la degeneració macular per edat.
- El despreniment de retina, la retina es desprèn de la coroide.
- Tant la hipertensió arterial i la diabetis mellitus poden causar mal als petits vasos sanguinis que irriguen la retina, que condueixen a la retinopatia hipertensiva i retinopatia diabètica.
- Menys freqüents són:
- La retinòsquisi on hi ha una separació anormal de les capes neurosensorials de la retina.
- La retinitis pigmentosa és un grup de malalties genètiques que afecten la retina i provoca la pèrdua de la visió nocturna i visió perifèrica.
- La distròfia de cons i bastons descriu una sèrie de malalties on es produeix la pèrdua de visió pel deteriorament dels cons i/o bastons a la retina.
- El retinoblastoma és un càncer de la retina.