Domingo de Soto: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+Categoria:Segovians; +Categoria:Teòlegs espanyols; +Categoria:Dominics espanyols usant HotCat |
+file |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula persona}} |
{{infotaula persona}} |
||
[[File:Soto - De iustitia & iure, 1568 - 397.tif|thumb|''De iustitia et iure'', [[1568]].]] |
|||
'''Domingo de Soto''' ([[Segòvia]], 1495 — [[Salamanca]], 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde [[Dominicans|dominicà]].<ref>{{GEC|0063789}}</ref> |
'''Domingo de Soto''' ([[Segòvia]], 1495 — [[Salamanca]], 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde [[Dominicans|dominicà]].<ref>{{GEC|0063789}}</ref> |
||
Revisió del 01:39, 20 abr 2016
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1494 Segòvia |
Mort | 25 novembre 1560 (65/66 anys) Salamanca |
Confesor de la reina d'Espanya Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat Complutense antiga Universitat de París Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, jurista, professor d'universitat, físic |
Ocupador | Universitat de Salamanca |
Moviment | Escola de Salamanca |
Professors | Tomás de Villanueva i Joan Salaia |
Alumnes | Juan Maldonado i Francisco de Toledo |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Domingo de Soto (Segòvia, 1495 — Salamanca, 1560) va ser un teòleg castellà de l'orde dominicà.[1]
Deixeble de Francisco de Vitoria, va estudiar a Alcalà i a París. Va ser professor a Salamanca, on destacà la seva influència del tomisme i l'aristotelisme. Va ser confessor del rei Carles V i un expert en dret i teologia. Va participar en el Concili de Trento com a teòleg i es va destacar per diversos estudis sobre temes tan diversos com lògica, filosofia, metafísica, física i dret. La seva obra De iustitia et de iure (1557) el converteix en un dels creadors del dret internacional. També va escriure De natura et gratia libri tres (1547) i In libros sententiarum commentarii (1579).
Referències
- ↑ «Domingo de Soto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.