Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions
Nova informació actualitzada |
Ajustament nou nom de la Institució |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Enric Sòria''' ([[Oliva (Safor)|Oliva]] [[1958]]). [[Assagista]] i [[poeta]] [[País Valencià|valencià]]. És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris ''Mirall de miratges'' (1981), ''Varia et memorabilia'' (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, ''El joc i el foc'' (1989), ''Compàs d'espera'' (1993) i ''L'instant etern'' (1999), Premi de la Crítica de l'[[IIFV]] i [[Premi Carles Riba de poesia|premi Carles Riba]]. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles ''Incitacions'' (1997) i ''L'espill de Janus'' (2000) ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 2001) És autor del dietari ''Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic'' (1990), obra guardonada amb el [[Premi Joanot Martorell de narrativa|premi Joanot Martorell]] de 1990 i amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Premi Carles Rahola d'assaig|Carles Rahola d'assaig]] per ''La lentitud del mar (Dietari 1989-1996)'' que també va ser premiat amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] el 2006. També ha publicat l'assaig ''Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990)'' (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[El Temps]], [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït ''[[La metamorfosi]]'' (1989) de [[Franz Kafka]] i ''Confessions d'un opiòman anglès'' (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.<ref>{{ref-web|url=http://poetarium.llull.cat/poetarium/index.cfm |consulta=20 de novembre 2015|títol=Enric Vicent Sòria i Parra|obra=Poetàrium|editor= ([[Institut Ramon Llull]])}}</ref> Des d'abril de 2016 és director de la [[Biblioteca d'Autors Valencians]] de la [[Institució Alfons el Magnànim]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160415/401128914971/enric-soria-nuevo-director-de-la-biblioteca-de-autores-valencianos.html|títol=Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos|consulta=|llengua=castellà|editor=|data=15-04-2016}}</ref>. |
'''Enric Sòria''' ([[Oliva (Safor)|Oliva]] [[1958]]). [[Assagista]] i [[poeta]] [[País Valencià|valencià]]. És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris ''Mirall de miratges'' (1981), ''Varia et memorabilia'' (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, ''El joc i el foc'' (1989), ''Compàs d'espera'' (1993) i ''L'instant etern'' (1999), Premi de la Crítica de l'[[IIFV]] i [[Premi Carles Riba de poesia|premi Carles Riba]]. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles ''Incitacions'' (1997) i ''L'espill de Janus'' (2000) ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 2001) És autor del dietari ''Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic'' (1990), obra guardonada amb el [[Premi Joanot Martorell de narrativa|premi Joanot Martorell]] de 1990 i amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Premi Carles Rahola d'assaig|Carles Rahola d'assaig]] per ''La lentitud del mar (Dietari 1989-1996)'' que també va ser premiat amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] el 2006. També ha publicat l'assaig ''Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990)'' (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[El Temps]], [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït ''[[La metamorfosi]]'' (1989) de [[Franz Kafka]] i ''Confessions d'un opiòman anglès'' (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.<ref>{{ref-web|url=http://poetarium.llull.cat/poetarium/index.cfm |consulta=20 de novembre 2015|títol=Enric Vicent Sòria i Parra|obra=Poetàrium|editor= ([[Institut Ramon Llull]])}}</ref> Des d'abril de 2016 és director de la [[Biblioteca d'Autors Valencians]] de la [[Institució Alfons el Magnànim]]-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160415/401128914971/enric-soria-nuevo-director-de-la-biblioteca-de-autores-valencianos.html|títol=Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos|consulta=|llengua=castellà|editor=|data=15-04-2016}}</ref>. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 09:02, 27 abr 2016
Enric Sòria (Oliva 1958). Assagista i poeta valencià. És llicenciat en Història per la Universitat de València. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999), Premi de la Crítica de l'IIFV i premi Carles Riba. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000) (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 2001) És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el premi Joanot Martorell de 1990 i amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) que també va ser premiat amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari el 2006. També ha publicat l'assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara El Temps, Daina, L'Ullal, Papers o Saó. Juntament amb Heike van Lawick ha traduït La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiòman anglès (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.[1] Des d'abril de 2016 és director de la Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació[2].
Referències
- ↑ «Enric Vicent Sòria i Parra». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos» (en castellà), 15-04-2016.