Jean-Jacques Sempé: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
Després de l'èxit que va suposar el petit Nicolas, entre 1962 i 2010 va publicar 40 àlbums de dibuixos amb l'editorial [[Denoël]], gairebé un cada any.
Després de l'èxit que va suposar el petit Nicolas, entre 1962 i 2010 va publicar 40 àlbums de dibuixos amb l'editorial [[Denoël]], gairebé un cada any.


El 2011, a l'Hôtel de Ville de Paris (l'ajuntament) es fa per primer cop una exposició retrospectiva de la seva obra, anomenada "Sempé, un peu de Paris et d'ailleurs".<ref>{{cite web | url = http://www.paris.fr/accueil/culture/sempe-s-expose-a-l-hotel-de-ville/rub_9652_actu_105394_port_24330| title = Sempé croque Paris}}{{fr}}</ref> -ok -menjet un mok
El 2011, a l'Hôtel de Ville de Paris (l'ajuntament) es fa per primer cop una exposició retrospectiva de la seva obra, anomenada "Sempé, un peu de Paris et d'ailleurs".<ref>{{cite web | url = http://www.paris.fr/accueil/culture/sempe-s-expose-a-l-hotel-de-ville/rub_9652_actu_105394_port_24330| title = Sempé croque Paris}}{{fr}}</ref> o mi silla graxie graxie





Revisió del 18:00, 27 abr 2016

Jean-Jacques Sempé al salon du livre de Paris el març de 2011.

Jean-Jaques Sempé (Bordeus, 17 d'agost de 1932), més conegut com a Sempé, és un dibuixant de còmic francès.

Va començar la seva carrera a França, en el context de les historietes franco-belgues. Després de deixar l'escola als 14 anys, i treballar de repartidor, representant de dentífrics i agent en vins durant un temps, el 1950, amb 18 anys, va començar a publicar alguns dibuixos a la revista Sud-Ouest, firmant com a "DRO", (de l'anglès "draw"). El 1951 va publicar el seu primer treball en aquesta mateixa revista firmant amb el seu nom vertader.[1] El 1952 va guanyar el premi Carrizey per a dibuixants novells.

Ha dibuixat diverses vegades la coberta de The New Yorker i Paris Match, però també és famós pel seu personatge El petit Nicolas publicat els anys 50 juntament amb René Goscinny.[2] Després de l'èxit que va suposar el petit Nicolas, entre 1962 i 2010 va publicar 40 àlbums de dibuixos amb l'editorial Denoël, gairebé un cada any.

El 2011, a l'Hôtel de Ville de Paris (l'ajuntament) es fa per primer cop una exposició retrospectiva de la seva obra, anomenada "Sempé, un peu de Paris et d'ailleurs".[3] o mi silla graxie graxie


Referències

Enllaços externs