Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Línia 4: Línia 4:
{{Referències}}
{{Referències}}


== Enllaços ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.lluisvives.com/FichaAutor.html?Ref=13196&portal=1 Poemes d'Enric Sòria a la [http://www.lluisvives.com/ Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives]
* [http://www.lluisvives.com/FichaAutor.html?Ref=13196&portal=1 Poemes d'Enric Sòria a la [http://www.lluisvives.com/ Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives]
* [http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/veureAutor.asp?pId=173 Obres publicades]
* [http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/veureAutor.asp?pId=173 Obres publicades]
Línia 10: Línia 10:
* [http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=s%F2ria&cerca2=Cercar&quinform=form1&NRegistre=2&idregistre=3484 Pàgina de l'autor a la base de dades "Qui és qui"]
* [http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=s%F2ria&cerca2=Cercar&quinform=form1&NRegistre=2&idregistre=3484 Pàgina de l'autor a la base de dades "Qui és qui"]
* {{LletrA|enric-soria}}
* {{LletrA|enric-soria}}

{{Autoritat}}
{{Autoritat}}



Revisió del 18:52, 27 abr 2016

Enric Sòria (Oliva 1958). Assagista i poeta valencià. És llicenciat en Història per la Universitat de València. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999), Premi de la Crítica de l'IIFV i premi Carles Riba. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000) (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 2001) És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el premi Joanot Martorell de 1990 i amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) que també va ser premiat amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari el 2006. També ha publicat l'assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara El Temps, Daina, L'Ullal, Papers o Saó. Juntament amb Heike van Lawick ha traduït La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiòman anglès (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.[1] Des d'abril de 2016 és director de la Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació[2].

Referències

  1. «Enric Vicent Sòria i Parra». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
  2. «Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos» (en castellà), 15-04-2016.

Enllaços externs