Berenguer de Palou (trobador): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 126 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 126]] |
[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 126 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 126]] |
||
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 140 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 854 fol. 140]] |
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 140 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 854 fol. 140]] |
||
'''Berenguer de Palou''' (o segons algunes fonts, '''Berenguer de Palol''', o '''de Palazol''') va ser un [[trobador]] [[Catalunya|català]], del [[comtat del Rosselló]]. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Perayylada. |
'''Berenguer de Palou''' (o segons algunes fonts, '''Berenguer de Palol''', o '''de Palazol''') va ser un [[trobador]] [[Catalunya|català]], del [[comtat del Rosselló]]. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Perayylada.Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la [[Vida (literatura trobadoresca)|Vida]], fou un cavaller de [[Palol (Elna)|Palol]] -''Palazol'', diu l'original-, al [[Rosselló]], i és difícil identificar-l |
||
o amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els [[segle XII|segles 2 i 3 diuen q era molt bo i que era putu amu]] |
|||
Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la [[Vida (literatura trobadoresca)|Vida]], fou un cavaller de [[Palol (Elna)|Palol]] -''Palazol'', diu l'original-, al [[Rosselló]], i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els [[segle XII|segles XII]] i [[segle XIII|XIII]] abunden els catalans que porten aquests noms. Es conserven nou composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de les anotacions musicals; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans dels quals es conserva la melodia de les seves [[cançó (trobadors)|cançons]]. |
|||
Una de les seves cançons ([[:s:Cançó (Berenguer de Palou)|S'ieu sabi'aver guiardo]]) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé [[Jaufré III del Rosselló]] i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els [[joglar]]s cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. |
|||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
Revisió del 19:44, 28 abr 2016
Berenguer de Palou (o segons algunes fonts, Berenguer de Palol, o de Palazol) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Perayylada.Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la Vida, fou un cavaller de Palol -Palazol, diu l'original-, al Rosselló, i és difícil identificar-l
o amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles 2 i 3 diuen q era molt bo i que era putu amu
Bibliografia
- Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]
- Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5ena. ed. 1993), vol. 1, p. 67-71
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
Referències
- Els trobadors catalans, amb la seua autorització.