Arengada: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:arengada
m Corregit: - (per què perdessin + (perquè perdessin
Línia 9: Línia 9:
Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta. S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.<ref>{{Ref-web|url = https://esmorzarsdeforquilla.wordpress.com/2011/11/06/les-arengades/|títol = Les arengades|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = Esmorzars de forquilla|data = }}</ref>
Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta. S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.<ref>{{Ref-web|url = https://esmorzarsdeforquilla.wordpress.com/2011/11/06/les-arengades/|títol = Les arengades|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = Esmorzars de forquilla|data = }}</ref>


En ser un peix molt salat es pot posar en remull en aigua de 5 (per què perdessin una mica de sal) fins a 24 hores (perquè quedi dessalada gairebé del tot).
En ser un peix molt salat es pot posar en remull en aigua de 5 (perquè perdessin una mica de sal) fins a 24 hores (perquè quedi dessalada gairebé del tot).


Se'n consumien moltes en els anys de penúria després de la guerra civil espanyola i s'acostumaven a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, amb [[escalivada]], [[pa amb tomàquet]], etc. També se'n pot fer una amanida fent la sardina a tires.<ref>{{Ref-web|url = http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/amanida_d__arengada/|títol = Amanida d'arengada|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = gastroteca.cat|data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://cuina.camilros.cat/2008/09/amanida-darengada.html|títol = Amanida d'arengada|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = La cuina d'en Camil|data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.tv3.cat/cuines/recepta/amanida-d-arengada-escalivada-i-poma/2941|títol = Amanida d'arengada, escalivada i poma|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = TV3 - Cuines|data = }}</ref>
Se'n consumien moltes en els anys de penúria després de la guerra civil espanyola i s'acostumaven a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, amb [[escalivada]], [[pa amb tomàquet]], etc. També se'n pot fer una amanida fent la sardina a tires.<ref>{{Ref-web|url = http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/amanida_d__arengada/|títol = Amanida d'arengada|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = gastroteca.cat|data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://cuina.camilros.cat/2008/09/amanida-darengada.html|títol = Amanida d'arengada|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = La cuina d'en Camil|data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.tv3.cat/cuines/recepta/amanida-d-arengada-escalivada-i-poma/2941|títol = Amanida d'arengada, escalivada i poma|consulta = 11/18/2015|llengua = Català|editor = TV3 - Cuines|data = }}</ref>

Revisió del 20:16, 29 abr 2016

Arengades en la tradicional caixa circular
Isidre Nonell Natura morta d'arengada, Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

L'arengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en una sardina salada en salmorra. El nom deriva d'areng però sempre es fa amb una sardina.

No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peix areng amb arengada, ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra.

Les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment com civils o guàrdies civils.

Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta. S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.[1]

En ser un peix molt salat es pot posar en remull en aigua de 5 (perquè perdessin una mica de sal) fins a 24 hores (perquè quedi dessalada gairebé del tot).

Se'n consumien moltes en els anys de penúria després de la guerra civil espanyola i s'acostumaven a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, amb escalivada, pa amb tomàquet, etc. També se'n pot fer una amanida fent la sardina a tires.[2][3][4]

Les arengades han donat lloc a moltes dites i frases fetes: Val més ser cap d'arengada que cua de rajada, No caguis arengades que són salades.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arengada
  1. «Les arengades» (en català). Esmorzars de forquilla. [Consulta: 18 novembre 2015].
  2. «Amanida d'arengada» (en català). gastroteca.cat. [Consulta: 18 novembre 2015].
  3. «Amanida d'arengada» (en català). La cuina d'en Camil. [Consulta: 18 novembre 2015].
  4. «Amanida d'arengada, escalivada i poma» (en català). TV3 - Cuines. [Consulta: 18 novembre 2015].