Mossis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: "al imperi"
Línia 7: Línia 7:


=== Imperi Mossi ===
=== Imperi Mossi ===
Com al Imperi Mossi o [[Regnes Mossi]] tot es transmetia oralment, és impossible assignar dades concretes abans de la colonització. No obstant això, els historiadors fixen el començament d'aquest imperi al voltant del [[Segle XV|segle XV.]] Els mossis eren capaços de conquistar vastes superfícies gràcies al domini del cavall, i van crear un pròsper imperi que es mantenia en pau abans del començament de la colonització. L'expansió de l'imperi Mossi es va parar al segle XIX amb l'inici de la colonització intensiva pels francesos.
Com a l'Imperi Mossi o [[Regnes Mossi]] tot es transmetia oralment, és impossible assignar dades concretes abans de la colonització. No obstant això, els historiadors fixen el començament d'aquest imperi al voltant del [[Segle XV|segle XV.]] Els mossis eren capaços de conquistar vastes superfícies gràcies al domini del cavall, i van crear un pròsper imperi que es mantenia en pau abans del començament de la colonització. L'expansió de l'imperi Mossi es va parar al segle XIX amb l'inici de la colonització intensiva pels francesos.


==Bibliografia==
==Bibliografia==

Revisió del 06:28, 1 maig 2016

Els mossis són un poble de Burkina Faso, que viu majoritàriament al voltant de la conca del riu Volta. Els mossis són el major grup ètnic de Burkina Faso, constituint el 40% de la població, uns 6,2 milions d'habitants. L'altre 60% de la població està compost per més de 60 grups ètnics, com els bambara, gurunsis, senufos, lobis, babaus i fulanis. Els mossis parlen la llengua mossi.

Història

Orígens llegendaris

Segons la tradició, els mossis deriven del matrimoni d'una princesa dagomba i un caçador mande. Yennenga va ser una princesa guerrera filla d'un rei dagomba, a l'est de Ghana. Es van casar i van tenir al primer autèntic mossi: Ouedraogo, que va ser reconegut com a pare del poble mossi. Malgrat el estatus de llegenda, conté informació històrica certa: els mossis són originaris d'un grup ashanti, una població ghanesa composta de molts subgrups. Els mossis també són descendents directes del poble dagomba, que també viu a l'est de Ghana amb capital en Tamale.

Imperi Mossi

Com a l'Imperi Mossi o Regnes Mossi tot es transmetia oralment, és impossible assignar dades concretes abans de la colonització. No obstant això, els historiadors fixen el començament d'aquest imperi al voltant del segle XV. Els mossis eren capaços de conquistar vastes superfícies gràcies al domini del cavall, i van crear un pròsper imperi que es mantenia en pau abans del començament de la colonització. L'expansió de l'imperi Mossi es va parar al segle XIX amb l'inici de la colonització intensiva pels francesos.

Bibliografia

  • Michel Benoît, Oiseaux de mil : les Mossi du Bwamu (Haute-Volta), ORSTOM, 1982, 116 p. (ISBN 9782709906265)
  • Louis-Gustave Binger, Du Niger au golfe de Guinée par le pays de Kong et le Mossi, 1887-1889, Hachette, Paris, 1892 [lire en ligne]
  • Doris Bonnet, Le proverbe chez les Mossi du Yatenga, Haute-Volta, Peeters Publishers, 1982, 192 p. (ISBN 9782852971387)
  • Raymond Deniel, De la savane à la ville : essai sur la migration des Mossi vers Abidjan et sa région, Aubier-Montaigne, 1968, 224 p.
  • A. A. Dim Delobsom, L'empire du mogho-naba: coutumes des Mossi de la Haute-Volta, Les éditions Domat-Montchrestien, 1932, 303 p.
  • Pierre Ilboudo, Croyances et pratiques religieuses traditionnelles des Mossi, Franz Steiner, 1990, 156 p. (ISBN 9783515056977)
  • Michel Izard, « Bibliographie générale des Mossi », Etudes voltaïques, nouvelle série, n° 3, 1962, p. 103-111
  • Junzō Kawada, Genèse et dynamique de la royauté : les Mosi méridionaux, Burkina Faso, L'Harmattan, 2002, 396 p. (ISBN 9782747535625)
  • Jean-Paul Lahuec et Jean-Yves Marchal, La mobilité du peuplement bissa et mossi, ORSTOM, 1979, 149 p.
  • Lucien Marc, Le pays Mossi, É. Larose, 1909, 187 p., lire en ligne.
  • Robert Pageard, Le droit privé des Mossi : traditions et évolution, CNRS, 1969, 488 p.
  • Elliot Percival Skinner, Les Mossi de la Haute-Volta, Nouveaux Horizons, 1972, 452 p. [1ère édition, The Mossi of Upper Volta, Stanford University Press, 1964]
  • Yamba Tiendrebéogo et Robert Pageard, Histoire et coutumes royales des Mossi de Ouagadougou, Larhallé Naba, 1964, 208 p.
  • Bernard Zongo, Parlons Mooré, L'Harmattan, 2004, 216 p. (ISBN 2747568024)