Pirgos

Pirgos (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la unitat perifèrica d'Èlide, a la perifèria de Grècia Occidental. És un important centre comercial i el seu port es troba a la localitat de Katakolo. La seva població censada el 2001 era de 34.902 habitants en el demo, dels quals 23.791 vivien al nucli de Pirgos.

Toponímia

En la mateixa localització en què es troba Pirgos avui en dia, es localitza l'antiga ciutat de Dispóntio. En les rodalies de la mateixa se situava també l'antiga ciutat de latrina, d'on prové la denominació de Demo de Létrina, que va rebre fins a la dècada del 1980. El topònim actual prové de la torre que va construir en 1512 el vell de la regió, Georgios Tserondàs, encara que el primer ús constatat del topònim és de 1778.

Història

El nucli històric de Pirgos, hereu de les antigues ciutats de Dispontio i latrina, va aparèixer al voltant del Segle XVI al voltant de la torre construïda en 1512 pel bey Georgios Tserontás. Durant el domini venecià, Pirgos va ser una estació de pas per als comerciants que es dirigien a Zacint. Posteriorment, amb la conquesta dels turcs, va esdevenir un centre econòmic important. No obsante, el nombre de turcs que van habitar la ciutat va ser considerablement reduït i localitzat, mantenint-se el poder local en mans de les oligarquies gregues.

Aquest fet va produir que la ciutat es posicionés al costat pro - turc en la revolta d'Orlov, precursora de la Guerra d'independència grega. En aquesta segona revolta, però, Pirgos va ser una de les primeres ciutats a aixecar-se, el 29 de març. Després de la independència de Grècia Pirgos va esdevenir la capital de la província d'Élide. La població de la ciutat havia disminuït sensiblement i l'estat general de la mateixa era lamentable, existint un gran nombre d'edificis en ruïnes.

Per tant, el 26 juliol 1830 es va sol·licitar l'arribada d'un arquitecte per realitzar un pla general de reconstrucció ia més construir un ajuntament, tot això amb diners públics. Durant el període de 1851 a 1855 el desenvolupament de l'exportació de panses créixer fins al punt que el govern va crear una oficina d'impostos en Pirgos per facilitar la recol·lecció d'aquests donat els grans ingressos dels agricultors i comerciants.

Al cap de poc es va instal·lar el consolat d'Itàlia, al qual van seguir els de Noruega, els Països Baixos, Alemanya, Imperi austrohongarès, els Estats Units i França. El 1888 va tenir lloc la primera concentració pública dels agricultors per l'abandó que patien per part de l'estat, el que va derivar en un llarg conflicte en el qual l'estat es va veure obligat fins i tot a enviar l'exèrcit en diverses ocasions. Durant la Segona Guerra Mundial, Pirgos va ser ocupat primer per un cos de 700 italians que van desembarcar el 5 de maig de 1941. Aquest va ser substituït posteriorment per un cos d'alemanys el nombre va variar al llarg del temps fins que, el 4 de setembre de 1944 els últims soldats van abandonar la ciutat.

Demografia

El 2001, la ciutat de Pirgos comptava amb 34.902 habitants, segons xifres oficials del Ministeri Grec d'Interior.

Mitjans de Comunicació

Premsa

Els primers indicis sobre l'edició de publicacions periòdiques en Pirgos daten de 1867 quan es va publicar per primera vegada el periòdic setmanal La Veu de l'Èlida (Η Φωνή της Ηλείας, "I Foni tis Ilias"). Influïts per l'esperit il·lustrat, l'any següent comencen a editar-se tres nous setmanaris. Segueix un període d'estabilitat entre 1868 i 1884 que es veu trencat per les noves publicacions que sorgeixen a partir d'aquest any: Élide (Ηλεία, "Ilía"), Amic del poble (Φίλος του λαού, "talls teva Lau"), Pioner (Σκαπανεύς, "Skapanéfs"), etc. També va ser d'importància la publicació de l'històric assaig del professor Georgios Papandreu El eládico (Ηλειακά, "Iliaká") el 1888. Actualment s'editen tres diaris en Pirgos: Patrís (Πατρίς), Proti (Πρώτη) i Proiní (Πρωινή).

Patrimoni

Patrimoni Civil

• Palau Municipal (Λάτσειο Δημοτικό Μέγαρο, "Látseio Dimotiko Megaro"): Es va construir segons els plànols de Yanis Latsis. És seu de l'ajuntament i de la Sala d'Exposicions Populars.
• Mercat Municipal (Δημοτική Αγορά, "dimotikí Agorá"): En origen de fusta, en 1889 es va construir l'edifici actual, inaugurat el 1890. Actualment alberga el Museu Arqueològic de Pirgos.
• Teatre Apol·lo (Θέατρο «Απόλλων», "Theatro Apolon"): Data del segle xix, obra de l'arquitecte Socratis Silaidópulu. Usat com a estable durant la Segona Guerra Mundial, en l'actualitat està totalment rehabilitat.

Patrimoni Religiós

• Església de Sant Jarálabos ( Ναός του Αγίου Χαραλάμπου, " Naos teva Agíu Jaralabu "): Es va construir al segle xviii, sota domini turc, per iniciativa d'una família de l'aristocràcia local. Sant Jarálabos és el patró de Pirgos ja, segons la tradició, va salvar la ciutat de la pesta.
• Església de Santa Kiriaki ( Ναός της Αγίας Κυριακής, " Naos tis Agias Kiriakís " ) : D'estil gòtic, és l'església més antiga de Pirgos. En el seu exterior hi ha interessants imatges de Tamvakis de Zacint.
• Església de Sant Atanasi ( Ναός του Αγίου Αθανασίου, " Naos teva Agíu Athanasíu "): Es troba sobre un dels turons de la zona. Alberga una imatge de la Verge que, segons la tradició, va ser comprada a uns monjos de la Muntanya Athos. Aquests, tot i que en principi es van negar a vendre la imatge i van posar rumb a Zacint per trobar un millor postor, no van poder creuar i van haver de tornar a Pirgos i vendre allà.
• Església de Sant Nicolau ( Ναός του Αγίου Νικολάου, " Naos teva Agíu Nikolau "): És l'església metropolitana de Pirgos. Va ser totalment destruïda en 1885, per la qual cosa es va començar a reconstruir el 1889, tot i que les obres no van finalitzar fins a 1906.

Enllaços Externs

Què fer a Pirgos (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirgos